LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Aquests dies hi ha hagut molta gent excitada pel Barça-Manchester. Després de la victoria del Barça la gent va anar a celebrar-ho a la font de Canaletes i, com sempre ha passat, la gent fa destrosses a la ciutat o molesten el veïnat, per això la policia intervé i hi han baralles cotra la policia i molta gent surt ferida. El dia que el Barça va guanyar jo també ho vaig celebrar, però no d’aquesta manera. Llavors em faig moltes preguntes sempre que això passa, “per què tant d’enrenou per una victòria?”, “Cal destrossar coses i barallar-se amb la policia per celebrar-ho?”. L’única resposta que he trobat és que no és necessari fer servir tal violència per celebrar una cosa com aquesta.

Moltes vegades he escoltat els meus familiars que parlaven de la política en el football. El tema que més comparaven era sobre la independència de Catalunya i el que la gent d’Espanya no ho deixaria, i els enfrontaments del Barça-Madrid. No era només la meva familia sinó que molta més gent ho compara. Llavors em poso a pensar el perquè d’aquesta comparació quan són dos temes molt diferents.

La veritat es que encara no he trobat cap resposta convincent a totes les preguntes que em faig però sé que algun dia les trobaré.

Pau

 Per molts llocs del món hi ha una gran tal·la d’arbres. Està directament causada per l’acció de l’home sobre la natura, principalment com a conseqüència de les tales realitzades per les indústries, així com per a l’obtenció de sòl per a cultius agrícoles.

Hi han conseqüencies molt dolentes per culpa de la tal·la d’arbres, una  d’elles com ja he dit abans és per la creació de nous espais agrícoles en llocs que són fonamentals pel desenvolupament d’algunes espècies en perill d’extinció, o úniques d’aquest lloc. Una altre de les conseqüencies és que al tal·lar tants arbres el medi no pot absorbir tot el dioxid de carboni que es produeix en el món, aixó crea l’efecte hivernacle. La conseqüencia més nefasta és la destrucció dels ecosistemes de la zona a part de acabar amb el lloc de vida dels animals que hi viuen i el canvi de clima que a vegades pot ser pitjor per al lloc on s’ha desforestat.

Però tot i així en els països menys desenvolupats els boscos es redueixen cada any, mentre que en els països industrialitzats s’estan recuperant gràcies a les protestes i manifestacions socials, reconvertint-se els boscos en atractius turístics i llocs d’esbarjo.

Com a mitja per evitar aquets efectes algunes organitzacions internacionals han decidit reforestar els boscos. Però el problema és que els humans generem massa material i la meitat no la fem servir. Com per exemple quan estem escrivint alguna cosa o dibuixant i ens  equivoquem moltes vegade arribem a lençar el full sense quasi res guixat, quan encara es pot fer servir.

Pau

La meva opinió sobre aquest tema és nefasta. La religió per mi te una història plena de mentides i injustícies, com quan una persona era confosa per una bruixa era cremada davant tota la població, o quan els jueus eren menystinguts pels cristians, o quan la bíblia diu que els humans vam ser creats per Déu quan ja s’ha demostrat que el humans venim dels simis després d’anys d’evolució (teoria de Darwin)… Tots aquests fets em posen de molta mala llet sobretot quan encara l’església ho nega després de que tot això s’ha corroborat. Però la meva opinió no és solament contra els cristians sinó contra totes les religions existents. En resum totes les religions em semblen nefastes ja que estan governades per gent que segons jo solament busquen el poder, la fortuna i la fama.

Antigament molta gent coneguda va arribar al poder recolzant-se en la religió com Adolf Hitler i Franco, un exemple és la ideologia de Hitler i la frase que encunyava Franco a les monedes quan encara estava al poder, en les monedes hi deia “Caudillo de España por la gracia de Dios”. Totes aquestes accions han sigut solament per tenir poder.

Pau

Els humans durant tots els anys que hem estat vivint a la terra des que vam néixer fins ara, hem perjudicat a la natura d’una manera increïble. Un exemple és la massiva tala d’arbres en molts boscos del planeta per construir o tenir més recursos per qualsevol cosa, això causa un gran canvi en l’ecosistema del lloc on es fa la tala d’arbres, per no dir la gran quantitat de animals que es queden sense habitat. Un altre seria la construcció de preses per obtenir energia, aquesta construcció tan massiva talla el curs normal del riu, per tant a vegades s’han hagut d’evacuar pobles sencers per tal de construir una presa, al igual que la tala d’arbres el ecosistema local canvia completament obligant a molts animals canviar d’hàbitat. Per culpa d’aquestes dues maneres i d’altres igual de greus s’han extingit una gran quantitat d’espècies animals i de plantes. En resum l’ésser humà ha sigut i està essent el culpable de les pluges àcides, sequeres, o inundacions que estan succeint en aquestes moments per culpa de que no hem sabut cuidar a la natura de com ho hauríem d’haver fet i això ara ens està causant problemes greus sobretot per culpa del canvi climàtic.

Pau

Ahir a la nit vaig veure una pel·lícula que es deia “Black blood” i que tractava de una guerra entre Estats Units i Somàlia. Quan es va acabar van posar el crèdits i estava escrit que aquesta pel·lícula estava basada en fets reals, també estava escrit que a la realitat en aquesta guerra havien mort 1000 somalis i solament 19 nord-americans i llavors va ser quan em vaig sorprendre i em vaig preguntar tres coses, la primera era “per què hi han tantes guerres sense sentit en el món” i la segona va ser “com pensen els nord-americans respondre a totes aquestes morts per part seva” i la última “com es poden infravalorar d’aquesta manera les vides humanes”. Llavors també va haver una cosa dins la pel·lícula al qual feien herois al americans i no als somalis quan ells havien causat més morts que els altres i vaig dir-me “això és injust, com els líders mundials poden permetre aquestes matances?”. Va ser llavors quan li vaig preguntar al meu pare, “per què hi han aquestes guerres”, i ell em va contestar “per culpa del interessos territorials”. Però em vaig quedar igual i pensant el mateix “quina estupidesa”.

Pau

Moltes vegades hem vist pel·lícules en que es veia una persona que arribava molt lluny en la seva activitat professional perquè l’han “enxufat” i d’altres persones que potser han estudiat i treballat molt més per aconseguir-ho i no han arribat tan lluny.

Les pel·lícules són un reflex de la realitat.

Hi ha persones que els seus estudis els orienten cap a una professió que econòmicament sigui molt remunerada, altres prefereixen uns estudis que els reportin una professió de prestigi, d’altres es conformen en uns estudis que la seva feina sigui assegurada de per vida, altres orienten els estudis cap a la vocació de la seva vida, d’altres no es posen cap meta i prefereixen aventurar-se al que els porti la situació del moment, altres les circumstàncies de la vida els porten cap on mai es podien imaginar i d’altres senzillament són “enxufats”.

Pots tenir molts diners sense que hagis hagut de molt d’esforç en la teva vida, perquè senzillament has estat “enxufat” en la teva professió sense tenir gaires coneixements. D’altres persones que no han tingut una vida tan fàcil econòmicament però en canvi s’han esforçat i estudiat molt, ara tenen un coneixement important sobre el que han estudiat. Aquestes persones són les que realment hem de valorar.

Pau Barba

L’anècdota que ara explicaré va passar la nit del dia de Sant Joan de fa tres o quatre anys, quan els meus amics de la infància i jo, com cada any, anem al “turó d’en Torres” amb tendes de campanya per fer una festa i passar la nit a la muntanya, després d’anar a llançar petards a la foguera del poble.

A la foguera la diversió va ser assegurada, després vam pujar a la muntanya on ja ho teníem tot muntat per començar la festa; érem en Pere, en Manel, la Ivet, en Jaume, la Maria, l’Alexandra i jo. Havent arribat al lloc ens vam posar a sopar durant una hora i mitja on vam riure, explicant acudits de tota mena, i parlar d’altres temes que ens havien passat aquell any.

La nit era calmada i calurosa com és habitual en aquestes dates. En acabar de sopar vam encendre els pocs petards que encara ens quedaven i després vam ballar amb la música que havia portat la Ivet en un CD. Per finalitzar la nit anàrem a donar una volta per la muntanya i al cap d’una estona de caminar arribàrem a un clar il·luminat per la llum de la lluna. S’hi podia observar un munt de cuques de llum que es distingien aferrades als arbres i semblaven les ànimes de la gent morta del poble. Al principi alguns de nosaltres ens vam espantar al veure aquelles llums que donaven l’impressió de surar a l’aire, però després ens va envaïr una sensació màgica de tranquil·litat.

A la tornada tinguerem dificultats per trobar el camí, ja que estava ple de bardisses, i vam trigar al voltant d’una hora per retornar a les tendes on vam caure esgotats després de perdre’ns en la caminada.

L’endemà, al despertar vam fer un bon esmorzar, ho vàrem recollir tot i vam tornar tots cap a casa, després d’haver-nos acomiadat.

Pau

La meva anècdota comença la nit de fa dos o tres anys enrere, l’1 de novembre, el dia de la castanyada o en altres països Halloween, quan els meus amics i jo vam anar a gastar bromes per celebrar aquest dia. Érem en Gerard, l’Ignasi, en Raül, en Xavi i jo.

La nit va començar a les vuit i mitja, els cinc vam anar a sopar a Cabrils al bar-restaurant “La Concòrdia” on menjàrem uns entrepans ràpids. Quan vam haver acabat va començar la diversió, els cinc vam anar porta per porta per les cases de Cabrils on fèiem bromes, com per exemple llençar bombes fètides a les cases, posar cola al pany de les portes i després trucar al timbre, o empaquetar un cotxe amb paper del vàter, entre d’altres. Va ser realment divertit.

A les onze i mitja de la nit passàvem per un carrer molt fosc on vam veure que un noi tirava un ou a un cotxe, llavors vam començar a córrer nosaltres cinc i aquells nois. Uns moments després un home va sortir del cotxe i ens va agafar a mi i a en Raül, aquell home ens va exigir que li netegéssim el cotxe però nosaltres dos vam dir que no perquè no havíem sigut. Aquell home ens va respondre que volia que li netegéssim de totes totes perquè no ens creia, per sort la seva parella va sortir del cotxe, el va calmar i s’en van anar.
En Raül i jo vam pujar a casa en Gerard perquè ens hi quedàvem a dormir, en arribar ens vam trobar en Gerad, en Xavi i l’Ignasi que havien aconseguit fugir, a un d’ells se li va acudir dir als pares que ens havien segrestat, immediatament quan nosaltres dos ho varem sentir ens vam posar a riure una bona estona.

Després de calmar-nos ens vam acomiadar de l’Ignasi i en Xavi i ens vam ficar a dintre casa d’en Gerard a mirar una pel·lícula i a dormir.

Pau