LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Només falta un dia per poder dir que ja portes tres anyets des que vas arribar en aquest mon. Sento que el temps passa molt ràpid, sembla com si fos ahir. Encara me’n recordo perfectament del dia en que em van anunciar que tindria un cosinet. Va ser a les vacances de Nadal, quan ens vam quedar tots els cosins a dormir a casa els avis. Em vaig emocionar molt en sentir la notícia, encara que no ens van poder determinar el dia del naixement. Tot era qüestió d’esperar.

Finalment, vas néixer el 4 de juny de 2008 i, des d’aquest dia has omplert un buit a la meva vida i, de mica en mica t’has anat fent molt important. Vius molt lluny, però els pocs cops que he tingut l’oportunitat de veure’t els he gaudit molt.

Et queda una vida molt llarga i plena d’aventures per endavant, espero que aprofitis al màxim cada dia, però sobretot el que arriba demà. Moltes felicitats Ïu.

Clara

Un futur proper ens va arribant a la vida. Van passant els anys, i cada cop queda menys temps. Com ens explicava l’Altés a les classes d’ètica, sempre hem de triar per cada pas que fem, vulguem o no, estem escollint. S’ha d’aprendre a triar, des de les coses menys importants, a les que més.

No sé si a vosaltres també us passa però a mi, cada vegada que em pregunten “què vols ser de gran? A què t’agradaria dedicar-te? Quin itinerari vols agafar?”, se’m fa un nus a l’estómac.Tinc por de no servir per a res en el futur, de no poder trobar una bona feina.

La veritat és que no crec que a la nostra edat tinguem prou consciència per poder triar el començament d’una nova etapa. En aquests moments m’agradaria ser una d’aquelles persones que tenen clar el camí que volen agafar.

Clara

Les dues de la matinada, quan per fi ja aconsegueixo adormir-me, sento uns sorolls que em molesten, de cop em desperto i entre la foscor distingeixo una silueta. En una mà porta una petita llanterna i a l’altre un coixí, però estic tant adormida que no aconsegueixo deduir qui és. De sobte, una veu que em diu: -Puc quedar-me a dormir aquí? és que ha entrat un mosquit a la meva habitació i no em deixa dormir.
I, sense forces per respondre em torno a adormir.

Però per mala sort no s’acaba aquí. Torno a sentir un altre soroll, però aquest cop és completament diferent, molt agut. És el d’un mosquit que ha entrat per un petit espai de la porta.

Tres quarts de vuit de la matinada, l’alarma del despertador comença a sonar cada vegada més fort, fins que l’apago d’un cop. Amb prou feines m’aixeco del llit i, als meus peus em trobo un matalàs estirat al terra i el meu germà dormint.

És com si tot això hagués estat un somni, aquella nit se m’havia fet molt llarga.
Ja ho diuen que els bons moments passen voltant,però en canvi els dolents se’t fan eterns.

Clara Battestini

Hi ha maneres diferents de veure a una persona. Fa poc temps vam fer un taller d’autoestima amb tota la classe. A mi em va agradar molt, trobo que et fa reflexionar sobre les coses que veus, que penses, i que passen al teu voltant i probablement no t’havies parat a pensar mai.

A mi, encara que fos només per un instant m’agradaria veure’m i valorar-me des de fora, com si fos una altra persona. He estat reflexionant sobre aquest tema i ja fa bastant de temps que em faig les mateixes preguntes, sense obtenir cap mena de resposta: Com em deuen veure els altres? I què passaria si ens veiéssim a nosaltres mateixos des d’un altre punt de vista? Ens tindríem enveja, ràbia… vaja que no ens agradaria la nostra manera de ser? o tot el contrari ?

Clara

Arriba setembre, i com tots els inicis de curs professors nous s’incorporen a l’institut. Acabem de començar quart i cadascú fa l’itinerari que va triar a finals de tercer. Els que fem el social i l’humanístic som bastants. Al principi érem 38 alumnes a música i llatí però van fer algun canvi perquè no hi cabíem tots a la classe.

A la segona setmana, les classes de música les fèiem amb la Tere. Un dia ens van dir que havíem de partir la classe en dos grups perquè havia vingut un altre professor. D’aquesta manera podríem fer la classe en millors condicions.

Ja hem tingut algunes classes amb el nou professor i la veritat es que ensenya d’una manera molt diferent de la Tere i això no hauria de ser d’aquesta manera. L’altre dia la nostra meitat del grup estàvem llegint el llibre i agafàvem apunts sobre el tema, però de fons sentíem cançons que venien de l’altra aula, la de música. Un cop acabada la classe vaig anar a preguntar a l’altre grup què estaven fent i em van dir que feien un karaoke.

Jo crec que les classes de música les hauríem de fer tots igual i no que uns facin una cosa i els altres una altra. Ja sé que tothom té una manera d’ensenyar diferent i el seu estil però haurien d’assemblar-se una mica.

Clara