LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Un d’ells ès quan els meus pares marxen i ens diuen que a la nit s’ha de treure la gossa, el que hi ha d’anar sóc jo. Ella no pot anar-hi perquè encara és massa petita i no pot anar sola pel carrer de nit.

Una altre avantatge és que la Clàudia la porten a tot arreu, per això de que encara és petita, en canvi si jo he d’anar a algun lloc si tinc sort és possible que m’acompanyin. Us posaré un exemple, quan ella queda amb les amigues, el meu pare la porta amb cotxe; en canvi jo per anar al tennis que és a Cabrera he d’agafar el bus.

Per acabar us explicaré el que em fa més ràbia. Com que la meva germana és un curs més petit que jo, el següent any haurà de fer servir els mateixos llibres que jo i si n’hi perdo algun l’he de pagar. I la Clàudia en canvi, si en perd ja és igual perquè no li deixarem a ningú més.

Àlex

Avui el meu pare m’ha castigat per dir una mentida i per això he decidit fer aquest escrit.

Mentir, suposo que ja ho sabeu, està mal fet, pero a vegades és millor mentir que dir la veritat. És molt diferent mentir perquè no vols fer una cosa, o mentir perquè no vols perdre l’amistad que teniu entre vosaltres.

Hem de saber que si ens descobreixen que estem mentint  podríem acabar més malament que dient la veritat. També hem saber que si ens surt bé no passa res i tot segueix com si no hagués passat res.

Per mi mentir també és quan saps una cosa que a l’altre li pot afectar molt més que ho descobreixi per ell mateix.

Pel que es veu molta gent prefereix arriscar-se .

Àlex

Avui, dijous, en despertar-me m’he dit a mi mateix: “que bé és setmana blanca i ens podem despertar a l’hora que vulguem com a l’estiu”. Llavors se m’ha acudit escriure en el bloc la injustícia de que l’any que següent ens la treguin.

La setmana blanca encara que comencéssim l’institut més d’hora, en la meva opinió és que està molt bé que s’en fes, perquè tens una setmana per descansar d’estudiar i de fer deures. I a més a més per mi ho frueixes molt més.

Abans l’institut el començàvem el dia 14 de setembre i a partir d’aquest any el dia 7 amb setmana blanca inclosa fins aquí bé, però el que em fa més ràbia és que quan va arribar l’Artur Mas, el seu govern va impedir que l’any següent no hi hagués setmana blanca. I el això significa que l’any següent farem una setmana més d’institut.

Àlex

L’any passat me’n vaig anar de colònies amb un amic, amb la meva germana i amb una amiga seva.

Quan vam arribar-hi, estàvem molt emocionats, però al dia següent l’amiga de la meva germana es va trobar malament i va haver de marxar. Quan va marxar nosaltres vam fer molts amics i ens ho passàvem molt bé, tant bé que no volíem tornar. Però l’últim dia ens vam dir que hauríem de reunir-nos tots junts algun dia. I així va ser.

El dia que ens vam reunir tots els de les colònies, a una de les noies se li va acudir que l’estiu següent hi tornaríem a anar, però sense parar de reunir-nos. Des d’aquell dia estic esperant que sigui l’estiu per tornar a anar-me’n de colònies amb ells.

Àlex

Aquest nadal he anat de vacances a Londres i m’ho estava passant molt bé. Cada nit pensava en tornar a Cabrils però no hi volia tornar. Intentava no pensar en que tornaria però no podia evitar-ho, sabia que hauria de marxar. Les coses són així sempre que viatges a un lloc, acabaràs marxant tard o d’hora.

D’una altra banda, en tornar de Londres em deia a mi mateix: ” Quan tornaré a anar-hi? I si no hi torno mai més?”. Jo en el fons sabia que hi tornaria a anar perquè encara em quedaven moltes coses per veure i perquè en tenia moltes ganes. A partir d’aquell moment vaig decidir no tornar a pensar mai més en marxar sinó en poder gaudir del que tinc ara mateix.

Alex

Hi ha gent que es pregunta “què passa després de la mort? ” i jo abans era un d’ells. Cada nit em preguntava: ” Què vindrà després de la mort? No es pot fer res per esbrinar-ho?

Quan era petit, més o menys entre els 5-8 anys, no m’ho podia treure del cap i no podia dormir. Quan intentava dormir m’imaginava que després de morir no tindria ni sentiments ni pensaments. En canvi ara ja no hi penso tant però quan se’m passa pel cap em costa molt deixar-hi de pensar.

Eren pensaments dolents però els he pogut canviar a bons. Ara el que intento fer quan penso amb què vindrà després de la mort és imaginar-me que continuarem vivint sense cos però seguirem vivint amb l’ànima.

Àlex

Hi ha situacions en què dos amics meus queden junts, i com que els seus pares no els deixen sortir a soles a vegades venen a casa meva. En el moment que estem els tres a soles em pregunto: “Què estic fent aquí? I si els deixo sols? Què he de fer? “.

Vaig estar pensant alguna vegada que em va passar i vaig recordar què fa un mes vaig estar en aquesta situació. D’ells dos vaig invitar l’amic i quan va arribar a casa meva els veig veure als dos. No m’esperava que també vingués ella perquè normalment ell m’avisa si ve o si no ve. Vam pujar a l’habitació. Jo estava incòmode allà tancat. Com que no sabia què fer, vaig decidir deixar-los a soles. Al tornar a l’habitació estaven enfadats i ella se’n va anar a casa seva.

Al final, abans de què el meu amic se n’anés el vaig convèncer perquè li demanés perdó, i l’endemà van comportar-se igual que sempre.

Àlex

Aquests últims anys he fet tenis. Però fa dos anys em preocupava una cosa. Em preguntava a mi mateix:” Estic empitjorant? O els altres milloren i jo no avanço?”. Això em passava perquè no tenia ganes per fer el que més m’agrada.

Cada dia que em tocava fer tenis em feia mandra posar-me a jugar i deia tonteries sense pensar. Una d’elles era voler deixar el tenis i apuntar-me al golf. En veritat intentava fer-ho el millor possible però no ho aconseguia.

El meu entrenador cada dia em deia:” Àlex, esforça’t més, posa-hi més ganes! Sé que no estàs jugant al 100%!”. Però justament aquell dia, vaig arribar massa d’hora a l’entrenament, estava sol. Més tard va venir el meu entrenador i em va dir unes quantes. Si nó hagués agafat aquell bus per anar a tenis no m’hagués dit aquelles paraules i ara estaria igual que fa dos anys. Però això no va passar.

Finalment a partir d’aquell dia vaig parar de preguntar-me a mi mateix si empitjorava i em vaig dir a mi mateix que:” No pararé d’esforçar-me fins que no pugui millorar”.

Àlex