LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Internet

jessicapereira | 17 març 2017

Hay millones y millones de personas que utilizan Internet a diario, pero hay gente que no se da cuenta de lo que es. Tiene muchas ventajas y también muchos inconvenientes.   Pero definitivamente, ¿qué es Internet ?

Internet es una enorme red que conecta redes y computadoras distribuidas por todo el mundo, permitiéndonos comunicarnos, buscar y transferir información. Su origen  se debe a unas necesidades militares en EEUU,  en 1960.  A lo largo de los años, internet empezó a gustar a las compañías y fue evolucionando hasta el día de hoy. Hoy en día Internet es una gran red social donde la gente se comunica, aprende, busca información sobre la actualidad, etc…

Por una parte, esto puede tener ventajas como por ejemplo: hacer la comunicación mucho más sencilla como también la búsqueda de información, el seguimiento de esta a tiempo real… Es posible compartir muchas cosas personales y conocimientos que a otro le pueden servir .

Por otra parte también tiene desventajas como por ejemplo: es muy adictivo, existen los virus informáticos o spam y también el robo de identidad. Es posible encontrar información incorrecta y desagradable, entre muchos inconvenientes más.

Definitivamente,  Internet es una red enorme, disponible casi en todos los países. Tiene infinidad de usos personales o más bien generales. Por eso tiene tantas ventajas como desventajas.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Jéssica Pereira
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La prostitución

aliciasanchez | 17 març 2017

¿Debe eliminarse la prostitución? ¿Afecta al estado de ánimo de la persona que se prostituye?

Muchas personas usan la palabra “prostitución” para ofender e insultar. Muchas de las personas que se prostituyen no lo hacen por el simple hecho de que les guste practicar el sexo, sino para sobrevivir. Alguna de estas personas tienen familia sin dinero que no los ha podido escolarizar, por lo tanto no tienen estudios para poder trabajar en algo mas decente.
Lo que es más grave es la gente que paga para mantener sexo con una persona a la cual no conocen. Prostituirse no es una actividad fácil ya que luego te sientes como un objeto y  que sólo quieren tu cuerpo para complacerse. Muchas veces si tienes pareja es muy difícil que entienda la situación y además la vida privada con tu pareja no es la misma.

La prostitución no debería usarse para criticar, todas las personas se ganan la vida como pueden y no es fácil para el estado de ánimo de la persona.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Alícia Sánchez, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La música.

josefinamesner | 17 març 2017

Per molts de nosaltres la música pot significar un simple soroll. Quan parlem de la música, podem parlar tant en el fet d’escoltar-la (un cantant, la teva banda preferida, etc.), com el fet de tocar un instrument o cantar.

En canvi, per a la gran majoria de nosaltres, la música ha significat molt més que un simple soroll, ha significat una sortida a tots els nostres problemes, ens ha donat la força per continuar endavant quan més ho necessitàvem. Molts cops una cançó ha sigut capaç d’entendre exactament el que sentíem, tant si fos una cançó trista o una alegre. A vegades la música ens sap entendre molt més que els nostres amics o fins i tot la nostra família; fins i tot, ens pot ajudar a passar per moments realment complicats. De vegades, només tocant un instrument, ens podem, ràpidament, sentir el doble de bé que abans, tenir un sentiment de calma, de seguretat, de pau.

La música significa per a qualsevol persona el que el futbol significa per a un futbolista, és una manera de desconnectar de tot, de sentir-se lliure, per això molts cops, la música pot ser molt més important que qualsevol cosa o persona, afecta a les nostres emocions, gran part del temps en forma positiva. La música forma gran part de la nostra vida, com per exemple en el fet de que moltes persones la necessiten per concentrar-se en la feina, quan l’escolten, es senten més tranquils, més calmats, i amb més capacitat de concentració.

En conclusió, la música és un antidepressiu per molta gent i una manera de concentrar-se en els estudi. No només serveix per escoltar-la, sinó per sentir-la.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Josefina Mesner
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La incertesa.

joanrafelsoler | 17 març 2017

Vint-i-tres de desembre de 1989. Ens situem a Rússia on en Borys es passeja pels carrers sense saber on anar. Fa fred i tot està cobert de neu. Tot i això, ell camina per intentar resguardar-se del fred en algun bar de la zona. No en troba cap.

Cinc anys abans.

Una nit freda a Ucraïna, En Borys, un nen de vuit anys, està assegut en una cadira esperant que la seva mare acabi de fer el sopar:

-Què tens gana, Borys?

-Una mica mama. Què falta molt per sopar?

-No, ja quasi el tinc enllestit.

Acte seguit, entra a la casa el Pare, un home de cos corpulent vestit amb una granota blau marí ennegrida i amb cara de cansament.

-Ja soc aquí, Oohh, he tingut un dia molt dur a la mina!

-No et preocupis ara. Amb aquet soparet que he preparat et trobaràs millor, Borys a taula.

-Ja vinc.

Transcorreguts uns minuts del sopar, de cop i volta truquen a la porta .

-Qui és?

(Silenci)

-Qui és? (repeteix el pare amb un to de veu més elevat i neguitós)

Inesperadament, tiren la porta a terra i entren a la casa.

-Corre Borys, CORRE!

Era la Milítsiya (la policia), que ens buscava perquè érem refugiats il·legals des que ens vam haver d’exiliar del nostre país natal degut a la guerra. Vaig sortir corrents per un forat que hi havia en una de les parets de la casa abandonada, mentre veia els meus pares resistint-se a la polícia. Vaig córrer i córrer cap el primer bosc que vaig veure i vaig amagar-m’hi durant un dia. En tornar-hi, la casa estava buida, ja no quedava res. Era un nen sense pares.

Finalment, vaig trobar un bar anomenat “Горячие закуски и водки”( Aperitius calents i Vodka) vaig entrar-hi amb normalitat i em vaig asseure en una taula. El cambrer em va demanar on eren els meus pares, però jo li vaig dir que estaven a casa i m’havien deixat venir a sopar aquí i que en una estona demanaria el que volia menjar. El meu pla era anar al lavabo i quedar-me allà per poder trucar a un tiet meu que vivia a Bielorrusia perquè em vingués a buscar. El bar ja havia tancat. Devien ser les quatre o les cinc de la matinada quan de puntetes vaig anar fins al telèfon que hi havia al costat de la porta d’entrada i vaig marcar el número del meu tiet. Pi, pi, pi……

No me l’agafava, però vaig recordar que podia deixar un missatge de veu. Em vaig preparar i vaig dir: Hola, tiet. Sóc en Borys. Des d’allò dels pares vaig poder arribar a Rússia i porto aquí arrecerant-me del fred uns quants dies. Ara mateix sóc al carrer Raz’yezd Borshchëvo en el número 12 en un restaurant anomenat Горячие закуски и водки. No sé si podré subsistir molt de temps aquí, el teu estimat nebot Borys.

Ara només he d’esperar, suposo.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Joan Soler, Temes
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Los videojuegos son violentos, o no.

raulsanchez | 17 març 2017

En los últimos 10 años el mercado de los videojuegos ha tomado un nuevo rumbo. Encontramos grandes compañías multinacionales compitiendo entre ellas en una guerra fría y, casi de forma accidentada, dominando el mercado del entretenimiento. A su vez, se han originado diferentes tipos de plataformas para facilitar la creación y distribución de diseñadores de videojuegos independientes, que ha debilitado al monopolio del cual tenían la hegemonía Nintendo, Microsoft y Sony.

Aun así, fuera del círculo de los consumidores con experiencia, esos juegos “indis” (desarrollados por pequeñas empresas) son invisibles para el resto del público casual por culpa de la masiva publicidad de los “Triple A” (desarrollados por grandes multinacionales).

Esta situación tiene una estrecha relación con el contenido violento de los videojuegos. Primero, la mayoría de los juegos violentos son “Triple A” y a su vez se encuentran en el top de ventas. Segundo, los juegos “indis” suelen tener menos potencia técnica lo que provoca que se enfoquen en desarrollar juegos con profundidad en la trama o elementos similares. Y tercero, cualquier juego con contenido violento está vetado a menores de 18 años, por tanto, incluso si un juego es violento, no debería ocasionar ningún problema si se hace una compra inteligente.

En conclusión, el mercado de los videojuegos es variado y la popularidad de un género u otro están determinados por los intereses generales de los compradores, por tanto si los videojuegos son violentos es porque la gente prefiere juegos violentos a juegos profundos o trascendentes.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Raúl Sánchez
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

EL DINERO QUE MUEVE EL DEPORTE.

eduardpaytuvi | 17 març 2017

 

Mucha gente se queja de que los deportistas ganan demasiado dinero. Pero  hay varias razones que justifican las millonadas que cobran.

En primer lugar, se ha de entender que el deporte es un negocio y al deportista le pagan una parte de lo que genera, es decir, si el deportista genera 1 millón de euros sería injusto que cobrara 1.000 simplemente. También muchos deportistas cobran muchísimo por sus contratos publicitarios. En segundo lugar, independientemente de los intereses económicos hay las razones “deportivas” y familiares. Sólo una parte muy pequeña de la población es capaz de llegar a ser realmente bueno en un deporte, una simple minoría llega a lo más alto;  Y muchas veces estar en la élite implica sacrificio, grandes dosis de esfuerzo y dedicación. A veces, los deportistas han de renunciar a proyectos y vivencias que serían impensables para otros. También, los deportistas de elite están en constante presión y no es fácil para el deportista en cuestión salir a comprar el pan y que te pidan 42 fotos y te sigan 10 cámaras.

En conclusión, personalmente creo que los deportistas cobran lo que merecen teniendo en cuenta el dinero y la presión mediática que levantan y que generan las complicaciones que supone llegar y mantenerse en la élite, y la difícil vida diaria que pueden llegar a vivir él y sus familiares.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Eduard Paytuví, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Perdem l’educació.

aitanamunaretti | 15 març 2017

Moltes vegades sentim la típica frase de “els joves ja no respecten res”. Però realment és certa o són tot malinterpretacions? Ara ja puc afirmar amb seguretat que és certa, cada cop més els joves ens estem tornant més irrespectuosos amb els més grans i amb els que no ho són.

L’altre dia passejant per Barcelona vaig veure una colla d’amics rient-se sense parar i cridant com bojos. De sobte vaig veure que estaven molestant i rient-se d’un home acompanyat del seu gos, assegut al terra demanant almoina. Em vaig quedar al.lucinada, però no va acabar aquí. Es van passar una llarga estona incitant amb crits i diferents ofenses a l’home. Una dona que passava per allà va entendre el panorama de seguida i va cridar l’atenció a la colla d’amics, aquests, es van excusar dient “bah! a sobre que li fem una mica de cas” i van continuar rient com ho havien estat fent en els últims 30 minuts.

En definitiva, sota el meu punt de vista cadascú hauríem de plantejar-nos quin tipus de persona volem ser i quins tipus de valors volem tenir abans de portar a terme segons quines accions que poden ferir i ofendre a terceres persones.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Aitana Munaretti, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Kung Fury

miquellopez | 15 març 2017

Este largometraje, escrito, dirigido y protagonizado por David Sandberg, tiene lugar en Miami y sucede en la década de los 80. Este film fue rodado en 2013 y financiada a través de KickStarter, una plataforma donde mediante mecenas se producen proyectos desde estudios independientes.
La trama de esta obra se centra en cómo Adolf Hitler viaja al futuro para matar a Kung Fury, un joven policía, que, después de ser golpeado por un rayo y mordido por una cobra se convierte en el mayor maestro del Kung Fu del universo para adquirir sus poderes.
Para evitar eso, Kung Fury, hackea el pasado gracias a Hackerman, pero hay un error y aparece millones de años atrás , donde tendrá que encontrar a Odín para que le lleve a la Alemania Nazi, donde con la ayuda de sus amigos y Triceracop, un híbrido entre un policía y un triceratops, consiguen acabar con Hitler y arrebatarle la posibilidad de ser el Kung Fhürer, o no…
Para valorar esta película tenemos que tener en cuenta que no se toma en serio a ella misma ni a ninguna de las películas y/o argumentos parodiadas en ella, ya que este metraje es una constante burla del estilo de los grandes films de la década de los 80. En ella el humor es constante a la par que absurdo, los juegos de palabras como Kung Fhürer no son rarezas en la película.
También tenemos que tener en cuenta que es una película realizada por un estudio independiente con muy poco presupuesto, y que, aun así,  los pocos efectos especiales que salen en la película no están mal producidos.
En conclusión,  esta obra cinematográfica creada por David Sandberg es, en su conjunto, una buena película, una de mis favoritas y, probablemente, una de las que más me ha hecho reír en mi vida debido a su absurdo humor y en su inconsistente trama.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Miquel López
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Humor Negro

miquellopez | 15 març 2017

Desde que el humano y la tierra existen, siempre ha habido desgracias, ya sean desastres naturales, enfermedades, guerras, esclavitud, opresión…

Pero en las últimas décadas se ha popularizado el humor negro, cuya finalidad es hacer ocurrencias ingeniosas o bromas sobre desgracias ajenas o propias.

En mi opinión, el humor no tiene límites en cuanto a la crueldad, ya que es el fundamento base del humor  Y no solo del humor negro, ya que, cuando alguien hace un chiste, nos estamos riendo de algo o de alguien, y eso en sí, sí es cruel.

La cuestión es que bajo mi punto de vista la gente debería empezar a entender que el humor nos hace reír. Pero no es así, la gracia del humor es transformar algo cruel, oscuro e incluso mórbido en algo divertido o que nos haga reír. Esto tiene mucho mérito, hay que ser muy ingenioso y avispado para conseguir eso.

Sobre la gente que se siente ofendida porque dicen que se puede herir a alguien con este tipo de comentarios, ya que son temas muy sufridos; la respuesta es clara, nunca se deberían hacer bromas de este calibre  a personas que padezcan desgracias.

De esta situación, que por desgracia se nos presenta más veces de las que nos gustaría, se debe sacar la conclusión que los límites del humor negro no son ni el tiempo ni la crueldad, sino conocer a la gente a la que se puede llegar y conocer a las personas que  puedan sentirse afectadas por ello.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Humor, Miquel López
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El gos

quimcorbera | 15 març 2017

El gos és el millor animal de companyia, es pot dir que es considera un més de la família?

El gos sempre s’adapta  on tu visquis, ja sigui en un espai petit, però l’has de treure al carrer més sovint; o ja sigui en una zona més gran, on ell pugui córrer per on sigui.                                                                                                                     Un gos sempre ajuda a les persones a sentir-se millor, sobretot a una persona gran que l’ajuda a sortir de casa, ja que normalment una persona vella, que està sola, no acostumaria a sortir per la seva pròpia voluntat.

Graciés a ell, ens ajuda quan veu que nosaltres estem tristos, doncs ens dóna ànims amb llepades, saltant bordant , etc..
Sempre tenir un gos et dóna unes obligacions que les has de complir sí o sí, ja que sinó podries arribar a tenir problemes.

Altre punt que és molt important, seria que graciés a un gos es poden salvar moltes vides, com per exemple:un gos policia o un gos buscador, sense ells nosaltres no ens podríem col·locar en alguns llocs molt petits.

Finalment, podem dir que el gos és el millor amic de l’home, ja que sempre està al  teu costat, en les bones i en les dolentes i tu sempre estàs per el que ell necessiti.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Quim Corbera
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox