LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Com què “només soroll”?

paugraner | 29 maig 2017

L’altre dia estava mirant vídeos a Youtube de concerts de Metallica, i de cop i volta em vaig trobar amb un vídeo en el que es queixaven d’aquesta classe de música, describint-la com a “només soroll”. Vaig pensar: Com què “només soroll”?

En primer lloc, jo ni tan sols definiria el heavy metal com a una classe de música, el definiria com un estil de vida. Molta gent em pregunta què li trobo a una cançó d’Iron Maiden o d’AC DC, i no sé per on començar. Per a mi, el heavy metal té una forma de transmetre sensacions inigualable. Si la cançó que escolto vol transmetre ràbia, ho aconsegueix a la perfecció; si vol crear un sentiment eufòric, també ho aconsegueix. Aquesta manera de transmetre sensacions és el que fa al heavy metal únic.

Hi ha molts grups de heavy metal que són molt bons, però personalment, hi ha un grup que supera a tota la resta pel que fa a la seva manera de tocar, és un grup que (torno a remarcar, personalment) sap transmetre sentiments millor que molts poetes o pintors. Aquest grup és Metallica. Porto escoltant Metallica des de que tenia tres anys, i mai m’ha cansat. Una de les característiques que m’agrada més d’aquest grup és que les cançons son molt bones en general, però sempre hi ha un troç de la cançó que és brutal. No parlo dels solos de les guitarres o del cantant, parlo de trossos que de vegades duren tres minuts i de vegades duren cinc segons, i que són impressionants. Són fragments que em fan sentir capaç de qualsevol cosa, i potser és una petita variació del bateria o una frase de la guitarra, però la eufòria que m’origina és molt gran.

El món del heavy metal no es limita a l’escena de quatre vells fent saltirons, cridant i tocant la guitarra a dalt d’un escenari; és molt més profund que tot això. Molta gent no ho entèn i mai ho entendrà, però la única manera d’entendre aquest estil de vida és escoltant-lo.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Pau Grané, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Els Records

nutalonso | 29 maig 2017

Els records són objectes, paisatges, imatges,… Que ens recorden alguna cosa del passat, poden ser records bons o dolents però inevitablement sempre que els veiem ho recordem. Hi ha gent que guarda records en video, però avui en dia els records estan sobretot en les fotografies.

Això provoca que en tinguem una gran quantitat, tant de records com d’ imatges. Molta gent les guarda i després les elimina dels seus mòbils però hi ha altra gent, com és en el meu cas, que ens agrada guardar-les tot el temps que puguem o que ens permeti la memòria del mòbil. Som conscients que la nostra memòria és el cap, però tot i això en volem guardar.

Avui en dia les imatges ens ajuden a reviure, els records del passat. Gràcies a elles no oblidem tant fàcilment moments de la vida que ens han marcat com: el primer amor, viatges amb amics, moments de gran felicitat i tristesa…

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Nut Alonso, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La pèrdua de la àvia.

polgonzalezrosello | 29 maig 2017

Cristina, era una adolescent molt positiva, sociable i amigable. Un dia , en entrar per la porta de l’institut, es va trobar a la seva amiga Alba. Com veien que arribaven tard a la primera classe , van anar corrents  per arribar abans que la professora.
En arribar, van veure que no havia arribat la professora perquè tots els alumnes estaven aixecats i parlant entre ells. Llavors, Cristina i Alba, es van anar on les seves amigues estaven. Elles van començar ha parlar sobre el què havien fet  durant el cap de setmana, fins que va arribar la professora.
En acabar la classe , les quatre es van dirigir a les taquilles per canviar els llibres i agafar els llibres de la propera classe. La classe començava a les 9:15 i elles van arribar a les 9:17, llavors la professora els va posar un retard a cadascuna. Durant la classe tots els alumnes estaven concentrats i parant esment a la professora mentre ella explicava quan de cop va sonar el megàfon de l’edifici dient que Cristina tènia que vaixar al despatx del director. Ella Estava una nerviosa perquè no sàvia el que hi havia fet.
El director, li va obrir la porta , la cara del director era de pena i tristesa. Una vegada dins, el director li explica a la Cristina el què li va passar a la seva àvia feia una estona, perquè els pares de Cristina li havien dit al director que l’hi comuniqués. Cristina, no s’ho podia creure, era com que el món li havia caigut a sobre.Va tornar a la seva classe a recollir tot. Es va anar amb els seus pares a la seva casa després de que la vinguessin a buscar.
En arribar a casa, la Cristina s’en va anar plorant a la seva habitació, els seus pares van intentar consolar-la però no va haver-hi manera. Ells van trucar als familiars per comunicar-los  la tragèdia, mentre que la Cristina seguia plorant.
Van pasar els dies i la Cristina seguia igual de trista, ara no parlava amb ningú, ni amb les seves amigues i ara no estava alegre i era passiva i insociable. Una tarda, mentre els pares de la Cristina estaven mirant la televisió, van pensar en buscar una solució per al gos de l’avieta, al principi, el pare va suggerir portar-lo a la gossera, però la mare en desacord va buscar una altra solució , llavors se li va ocórrer que el gos s’els podien quedar i regalar l’hi a la Cristina perquè a ella li agradava molt.
Al final, els pares van cridar a la Cristina perquè vingués, ells li van explicar la proposta a la Cristina , i ella es va posar molt contenta en escoltar-la. Des d’aquell dia, el comportament de la Cristina va anar canviant a millor i la família va tornar a ser feliç.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Pol González, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

¡No a la matanza de tiburones!

hugomamdy | 29 maig 2017

En el transcurso de la historia de la humanidad muchas historias han sido contadas sobre los tiburones como asesinos marinos, pero realmente ¿asesinan o siguen su cadena alimentaria?

Los ataques de tiburones son de lo más frecuentes hoy en día, con unas 100 muertes de humanos al año. Los tiburones son de los animales más temidos del mundo por sus graves heridas que causan a sus víctimas y la velocidad a la cual pueden atacar a sus presas, eso causa terror a las personas y el hecho de sentir una amenaza hacia su propia especie crea el seguido de assesinato hacia los tiburones.

El biólogo marino Nathan Mickaelson, sigue a estos animales desde hace años, estudiando su comportamiento. Nathan nos comenta: “los tiburones no tienen racionalidad para saber si esta presa se ha de comer o no, lo cual hace que haya esos accidentes, ¿pero la culpa la tiene el hombre o el tiburón? Desde mi punto de vista la tienen los hombres, ya que nosotros tenemos la capacidad de pensar y de poder evitar estos problemas, si se sabe que hay zonas de alto riesgo en playas se ha de evitar bañarse o como mínimo bañarse cerca de la orilla. Todo es cuestión de pensar.”

En definitiva, un tiburón es como cualquier animal, pero se sabe que es peligroso, la aniquilación de esta especie no ayudará a solucionar el problema, sino que lo empeora, quitando el depredador más grande de la cadena alimentaria de los animales marinos y con eso creando un problema medioambiental.

 

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Hugo Mamdy, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Los MEMES

miquellopez | 29 maig 2017

Los memes, la nueva tendencia en las redes sociales y entre los jovenes, tienen dos connotaciones. Una de ellas, la más popular en España, consiste en acompañar una imagen, la cual puede ser una fotografía normal o un fotograma de película o serie, y acompañarla de un texto jocoso y gracioso.

Otra de las connotaciones,  es más popular en países de habla inglesa, consiste en seleccionar un video o una imagen viral y que la comunidad online cree una serie de montajes con música o otros videos, incluso pueden ser trozos de películas, para hacer pequeños gags ingeniosos y cómicos.

La única desventaja de los memes, es que, se han viralizado demasiado, lo que hace que los memes que son muy graciosos y que quedan eclipsados por memes banales y sin gracia, que están hechos solo para que la gente que no tiene mucha idea del tipo de humor que se usa en los memes buenos,  le dé like a las publicaciones poco trabajadas de cuentas que solo quieren popularidad en las redes.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Miquel López, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El inglés en nuestro mundo

arnaucarbonell | 26 maig 2017

Aunque parezca un tema de lo más simple u ortodoxo en realidad es un fenómeno que se está produciendo cada día con más fuerza, la universalización del inglés se ha extendido por todas las partes del mundo, hasta el punto de que simplemente sabiendo inglés puedes viajar a cualquier lugar del mundo sin que la comunicación suponga un verdadero problema para el emisor.

Principalmente los países con mejor nivel de inglés (teniendo el inglés como lengua extranjera) son: Suecia, Dinamarca, Finlandia, Noruega y Países bajos. En cambio países tan importantes para el panorama mundial como Francia, Italia, España Rusia tienen un nivel de inglés medio-bajo, es un nivel de inglés bastante mediocre teniendo en cuenta el siglo y el año en el que vivimos.

Sobre todo hay que priorizar el aprendizaje de estas lenguas desde la infancia de los niños en las escuelas, y ya no solo el inglés, sino que el aprendizaje de cualquier lengua te puede ser de gran ayuda a lo largo de tu vida, incluso puedes encontrar trabajo por el simple hecho de hablar varias lenguas.

Para los años venideros puede ser muy positivo el que se formalice globalmente el aprendizaje de una lengua común para que todas las personas del mundo se puedan comunicar con quien quieran con completa facilidad. Este es un tema que actualmente ya se está tratando con relativa rapidez pero tendrían que dar un gran avance para que en unos pocos años la educación global mejore  hasta este punto.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, Arnau Carbonell, Educació
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La por

isaacgarcia | 26 maig 2017

Un dia pel matí una noia, que es deia Mar, es dirigia de camí cap a l’institut. Anava sola ja que se sabia perfectament el camí i els seus pares tenien plena confiança en ella, però aquell dia seria diferent i marcaria les vides tant seva com de les persones del seu entorn.

La Mar, mentre caminava, ja bastant lluny de casa seva, va trobar-se amb un home que li va semblar estrany i curiós. Ella, tot decidida, s’hi va acostar i li va preguntar: – Hola, què necessita que l’ajudi en alguna cosa? L’home li va fer que sí amb el cap i tot seguit li va dir: -No puc arrancar el cotxe, que em podria ajudar? La Mar una mica estranyada va acceptar, però quan estava a menys d’un metre del cotxe, va sentir un fort cop al cap i va caure desmaiada.

Unes hores més tard, els pares de la Mar van ser notificats de que la seva filla no havia assistit a les classes  i ells molt estranyats van intentar comunicar-se amb ella sense èxit. Al cap d’unes hores i quan van veure que la seva filla no tornava, van decidir trucar a la policia per notificar que podia tractar-se d’un segrest.

Després de setmanes de plors, nervis i sobretot por, van ser notificats que la seva filla havia estat trobada prop d’un riu aparentment sense lesions greus però en molt mal estat.

Aquesta etapa de la seva vida els va fer reflexionar tan a ells com segurament ens hauria de fer reflexionar a tots nosaltres, de com un dia aparentment normal, en qüestió de segons la vida pot canviar  i fer-nos un tomb de tres-cents seixanta graus. Aquestes situacions només les podem evitar sabent perfectament el que hem de fer en cada moment i intentar així reduir els múltiples casos de segrests que hi ha al món. Que són el clar exemple de com de dolent és el sentiment de la por en situacions tant extremes com poden ser els segrests.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Isaac García
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

LA BOLA DE PAPEL

blancaamich | 26 maig 2017

Una vez me dieron una lección que nunca se me va a olvidar. La lección consiste en coger un papel, arrugarlo y una vez arrugado, intentar ponerlo lo más liso posible de nuevo. Entonces a raíz de esto relacionas el papel con la vida cotidiana y las relaciones sociales de la vida.

El papel puede significar la confianza, si alguien confía en ti y tú le fallas o le mientes, por mucho que hagas las cosas bien de ese día en adelante, la otra persona va a tener un poquito de dudas y no confiará del todo en ti, como el papel, por mucho que intentes ponerlo lo más liso posible siempre va a haber alguna arruga.

Eso también ocurre en algunas relaciones de amigos o parejas, lo mismo, a la que algo sale mal, hay discusiones constantes, se remueven los fantasmas del pasado que hemos hecho mal  y ya estamos de vuelta con el papel arrugado que jamás estará liso, ya que una relación dañada no puede volver a ser lo mismo y funcionar correctamente después de haber estado tan “arrugada”. En ese caso tendríamos que cambiar de papel e intentar no arrugarlo, es decir, conocer a nueva gente e intentar no decepcionarlos, y esperar que ellos no te decepcionen a ti.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Blanca Amich, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Sus estrellas

sandravivern | 26 maig 2017

Ella siempre miraba las estrellas antes de meterse en su cama; todas las noches, sin fallar ni una. Era una rutina imprescindible, necesaria e imposible de olvidar. Llevaba, desde que mantenía consciencia, haciéndolo y nunca dio un motivo por el cual lo hiciera, ni siquiera cuando creció. Nunca explicó  el motivo por el cual se pasara horas de sueño infantil contemplando aquellas brillantes bolas en el cielo, que tanto le asombraban. Ni siquiera respondió un infantil y típico “porque me gusta”.

Lo que sólo su madre conocía, porque la escuchaba a través de las finas paredes, era que cada día repetía el mismo deseo, aquél que jamás contaba por miedo a que ese hecho rompiera su promesa con las brillantes del cielo. Muchos días, llegó a encontrarla fuera de la cama, casi colgando por la ventana  intentando alcanzarlas. Pero por mucho que insistió a la niña, para que le confesara su deseo prohibido, esta siempre se negó, alegando que si un deseo se cuenta antes de que se cumpla  no se realizará.

La noche de su doceavo cumpleaños, una vez más, se sentó al borde de su ventana, con las piernas colgando y balanceándose. Juntó sus pequeñas manos sobre su regazo y miró a la estrella más brillante, de la más brillante constelación. Cogió aire, llenándose de valor y pidió, por la que sería su última vez:

-Por favor, estrellas, por favor… devolvedme a mi papá.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Sandra Vivern
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Libertad

juliaigual | 26 maig 2017

Estaba preso. Se sentía preso. A veces no podía evitar pensar en qué podría haber sido de él si no hubiese tomado las decisiones erróneas, las que, en su momento, parecieron más fáciles.
Pero no lo eran.
Ahora miraba por la pequeña rejilla de ventilación que daba al exterior, atisbando un par de pájaros haciendo un nido en un árbol a lo lejos. Pensó en la libertad, aquella que tanto había costado conseguir, y que había perdido por nada.
Algo más de luz, y nada hubiera pasado.
El pequeño cuarto parecía cada vez más oscuro con el paso del tiempo, desde su llegada ocho meses atrás. Era pequeño, de unos cuatro metros cuadrados. Habían metido una cama y un pequeño orinal de mala manera, pero, a pesar de ello, él se negaba a usarlos.
Pero era su castigo, por desobedecer la ley. Por desobedecer a Dios.
La mayoría de días se escuchaba a presos gritar, algo macabro pero a la misma vez reconfortante, pues así se repetía que no estaba solo. Sin embargo, un día dejaron de escucharse sonidos, de verse a los captivos y a sus agresores.
Él se sintió más solo que nunca, privado de dos de sus sentidos: la vista y la audición, que conformaban la vida de aquel entonces.
Algo en él brotaba. Una ilusión, una última esperanza… Algo por lo que luchar. Algo por lo que vivir.
Una luz iluminó la sala, sintiendo el preso su cuerpo quemar bajo ella. Tardó unos segundos en reconocer que la luz era él, y que ya no volvería a estar nunca más solo.
Salió al exterior sin dificultad alguna gracias a la luz y a la seguridad que había adquirido y miró al Cielo, que parecía sonreír a la luz de las estrellas. Antes de poder decir nada, recordó su nombre, mencionado por una mujer a sus espaldas que recibía el nombre de Luna:
Sol, mi amor. Es hora de convocar el siguiente Eclipse.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Júlia Igual
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox