LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

LA NBA

La NBA empezó a disputarse en Estados Unidos el 1946. Desde su existencia ha cambiado varias veces el formato de su competición, pero parece que finalmente se ha asentado en uno. Acerca de la NBA mucha gente conoce nombres de estrellas como el de Pau Gasol, Lebron James, Michael Jordan o Stephen Curry, pero poca gente conoce el formato de esta NBA, el qual le hace ser una de las ligas más populares del baloncesto y del deporte en general.

La NBA se divide en 2 conferencias (este y oeste) con quince equipos en cada una. La temporada se divide en 2 fases, la regular en la que se premia la regularidad, ya que se disputan una gran cantidad de partidos y los que más victorias consigan posan a la 2ª fase de los playoffs.

Los ocho mejores equipos de cada conferencia acceden a estos playoffs. Se cruzan los de ambas conferencias, y se enfrenta el primero de una conferencia contra el octavo de otra, el segundo contra el séptimo, y así consecutivamente. Todas las eliminatorias de los playoffs son al mejor de 7. Durante 13 años consecutivos la final de los playoffs de la NBA ha sido el segundo acontecimiento deportivo a nivel mundial más visualizado, solo por detrás de la “Champions League” de futbol.

Pocos días atrás, el mandamás de la NBA declaró que intentarán tomar las medidas necesarias cada año para hacer la competición lo más atractiva posible. Por lo que parece, el fanatismo hacia la NBA va a seguir en auge.

L’atre dia passejant pels carrers de Barcelona, vaig veure una nena d’uns quatre o cinc anys, anava amb la seva mare agafada de la mà, ella anava molt contenta, tot i què la seva mare no tant. Vaig suposar que la petita,  aquell dia,  estava feliç per algun fet que li havia passat, però ella és conscient de què és la felicitat?
Primer de tot hem d’aclarir el que és la felicitat i quins motius la provoquen. Diem que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció, normalment estem feliços quan el que volíem ho aconseguim amb èxit . Però no tothom la veu així, quan ets més petit trobes felicitat a gairebé tot el que et passa, com ara quan fas un amic o quan els pares et deixen veure la teva sèrie preferida a la tele. A mesura que passen els anys les raons per les quals la felicitat succeeix van disminuint. Per als adults la felicitat es troba en tenir salut i un gran grup d’amics amb qui poder sortir a ballar o a prendre alguna cosa.
Ara mateix entenc perquè  la nena que vaig veure per un carreró de Barcelona anava tan contenta i feliç, perquè a ella no li costa gaire aconseguir la felicitat.

La independència de Catalunya no és una posició política que s’hagi inventat fa poc per que sí, sinó que és una reivindicació que fa anys que els catalans defensem. Es remonta ara fa uns 315 anys amb el començament de la guerra de successió, quan, al 1705, Catalunya va donar suport a La gran Aliança de la Haia lluitant contra Felip V. Des d’aquell moment els catalans van reclamar una República. L’11 de setembre del 1714 després d’un gran setge a Barcelona, Catalunya es va rendir. Per això el dia 11 de setembre cada any es fa una diada per defensar la República catalana. Com ja veieu l’ independentisme no es nou sinó que els catalans ja fa anys que ens reivindiquem. Els catalans d’aquell moment tenien raons per no voler com a rei a Felip V, principalment perquè era nét del rei de França, Lluís XIV,  i la gent tenia un fort sentiment antifrancès degut al sistema centralista que tenien. A més a més  l’economia si veia reflectida i els productes francesos suposaven un perill per l’administració catalana. Catalunya, actualment, és una nació amb cultura, bandera i idioma propia. El principat dona una part important dels seus beneficis a Espanya. Si s’independitzés no ho hauria de fer i podria reinvertir-los en els seus ciutadans, millorant l’educació, la sanitat, etc. Fent això aconseguiria ser un verdader estat del benestar. Per altra banda deixaríem de tenir una monarquia que,  es vulgui o no, no deixa d’ésser una reminiscència del passat. I això ens donaria l’oportunitat de crear un nou sistema polític més lligat al segle XXI.

No us heu preguntat mai perquè a l’escola hi ha lectures obligatòries? Per què a la gent que no se sap explicar al parlar o escriure se’ls hi recomana llegir? O fins i tot, per què hi ha gent que escriu llibres? Tantes preguntes relacionades amb un mateix tema.

La lectura, en sí, és la manera en la qual l’escriptor transmet mitjançant el llenguatge les seves emocions, sentiments, pors… a través d’un seguit de personatges; ficticis o reals.

Saber expressar-te utilitzant una llengua és esencial per al dia a dia i la lectura n’és un bon remei. Al llegir, el vocabulari fins ara conegut s’expandeix i, a més , ets capaç de deixar les teves inseguretats i frustracions llegint qualsevol novela.

En l’àmbit escolar, com ja s’ha dit, la lectura és obligatòria per el simple fet de que en la vida quotidiana saber enraonar és bàsic. Per exemple: en una entrevista de treball, en un examen o fins i tot anant a comprar el pa.

Tenir la capacitat de poder explicar en paraules el que un sent o pensa és magnífic. Saber escriure un llibre és un art, una obra mestra.

Per això i molts altres motius penso que no s’ha de deixar de llegir mai i que, tot i que en el cas de l’escola sigui obligatori es pot disfrutar de la mateixa manera.

L’amor tothom sap que no existeix en si mateix, sols és un sentiment que ens fa veure diferent la realitat. L’amor és solament química, o això és el que diuen, però quan un està enamorat… és molt difícil d’explicar; necessites veure la persona estimada però alhora no ho vols fer perquè no se’t noti (posant-te vermell, per exemple). La sensació és fantàstica però no es pot descriure de forma senzilla.
Segons el diccionari, l’amor és un concepte universal relatiu a l’afinitat entre persones i n’hi ha de molts tipus diferents: platònic, artístic, científic, religiós…
L’amor sovint s’ha representat al llarg del temps en l’art (cinema, música, pintura, escultura…) de formes molt diverses i creatives.
Des del punt de vista de la ciència, l’amor és l’evolució natural de les relacions de l’ésser primitiu. Inicialment una relació basada en la supervivència i reproducció. L’amor també és la base per estudiar la creació segons la visió de Darwin (ciència) o la de Déu (religió) i des d’aquí s’obre tot un món que us convido a explorar: budisme, ying i yang, hinduisme, islamisme,…
I el seu símbol universal és ♥.

L’Eric i la Paula eren dos germans bessons de 5 anys. Formaven part d’una família molt unida i nombrosa, que vivien a Vic. L’Eric era un nen tranquil, cosa que la Paula era el contrari. No estava mai quieta, s’havia de tenir molta paciència. L’Eric, tenia els cabells llisos i rossos com els raigs de sol, i en canvi la Paula els tenia arrissats i de color castany. Vivien en una casa molt gran amb piscina i jardí,  i a ells els hi agradava molt jugar a l’exterior. Eren adorables, i alhora, entremaliats.

Quan l’estiu va arribar, deixant enrere l’escola i les preocupacions, va ser el seu aniversari, i per celebrar-ho es va organitzar una gran festa a casa els avis, amb menjar, jocs, etc., i molts convidats: la família, els amics…i també molts regals. Però un dels regals va ser molt especial per ells, no era una joguina qualsevol, sinó què els hi van regalar un patinet per la Paula i una bicicleta molt maca per l’Eric. L’Eric estava tan emocionat amb la seva bicicleta que no la deixava a ningú. La Berta va tenir una mica de fred de peus, ja que va veure que era una bicicleta per nens grans, i va començar a plorar i a rondinar, no entenia el sentit de la propietat.

Al cap d’una estona l’Eric es va adonar que estava jugant sol amb la seva bicicleta i que la seva germaneta estava plorant, ja que li feia molta il·lusió provar-la. Va baixar de la bicicleta i la va arrossegar fins on estava la Paula. Li  va dexar arrepenjada dabant seu amb la intenció de què l’agafes i la proves. Ràpidament la Paula va deixar de plorar i es va posar damunt de la bicicleta. Tan petits i es van adonar per ells mateixos de la importància que té la família i el fet de compartir.

Me gusta componer, de hecho me encanta. Junto con tocar el piano es una de mis actividades favoritas. Cuando compongo, siento que tengo el poder, el  poder de hacer que la pieza te asuste, te emocione; el poder de cambiar de un sentimiento a otro. Cuando compongo me olvido de todo, solo estamos la partitura y yo. Olvido mis problemas, mis alegrías y hasta de comer.  Sólo pienso en una cosa: ¿Cómo voy a enfocar mi próxima obra?, ¿Qué sentimiento voy a transmitir? ¿Quiero que sea tonal? ¿Atonal? Todas estas cosas las enfoco a la hora de componer una obra.

Quiero explicar cómo me inspiré en mi última obra titulada “Visiones”, una obra donde  los sentimientos están escondidos en la música y en la que sólo si prestas mucha atención y te concentras en ella puedes sentirlos. Entre ellos encontramos: alegría, tensión e incluso hasta miedo, un miedo real, que parece que puedas verlo.

Visiones son varias obras donde se puede apreciar  una historia en cada pieza que por separado no tienen ningún valor,  pero que al juntarlas encontramos las emociones de una persona que sufre depresión y piensa que el suicidio es la única manera de salvación. A medida que la obra avanza la persona se da cuenta que siempre hay esperanza y salvación.

Hacer la obra de “Visiones” me ha hecho llegar a comprender sentimientos que no podía imaginar que entendería, desde la melancolía más profunda hasta la alegría más radiante.

MANUEL TORRALBA

4rt B

El Minecraft és un videojoc de construcció, té dues maneres de joc, de construcció lliure, i de construcció amb supervivència. Es va crear al 17 de maig del 2009, després va ser més elaborat i es va publicar al 2011.

Aquest joc és jugat per molts jugadors, ja que és un joc de mode lliure i no has de seguir una història o unes missions. El minecraft està disponible per Android, iOS, Xbox 360, Xbox Live Arcade, PS3, PlayStation Vita, PlayStation 4.

La primera manera de jugar, que és del mode creatiu, utilitzes la teva imaginació, tens una sèrie de materials, tots ells quadrats i construeixes el que vols. Amb el mode de construcció lliure s’han arribat a fer estructures molt treballades, mapes que han estat construïts en sis anys i mapes que des de que va començar el joc encara es construeixen.

La segona manera de jugar és supervivència, la primera proba que has de superar és la primera nit, ja que has de buscar materials, menjar, eines, i a part, a la nit surten monstres que t’ataquen i morts. En aquest mode de joc també has de construir, però hi ha maneres de jugar diferents.

Pots ser inventor, pots utilitzar redstone, que és un material per fer circuits elèctrics, fabricar portes automàtiques, vies per vagonetes, granges automàtiques, etc.

També pots ser nòmada, no fas casa, tens els materials i eines que necessites i vas a explorar el mapa, així pots trobar moltes estructures generades pels mapes o pels mods, que són expansions que poses.

Ser habitant d’una casa, implica construir-ne una, també pots ocupar una casa d’un poblat, o temples. Si construeixes una casa pots construir lliurament, necessites material, com fusta, pedra, vidre, troncs, etc. També pots construir una granja, amb animals i amb horts, que poden ser de patates, pastanagues i blat, així tens menjar infinit, així series habitant i granger.

I també pots ser miner, et fas una petita casa amb un magatzem gran per emmagatzemar tots els materials que obtens, i a prop de casa teva comences a construir una mina, a les mines surten monstres, ja que és fosc, així que si poses llum no sortiran. A les mines pots trobar diferents minerals, com carbó que és important per cuinar i per poder fondre materials; també hi ha ferro, important per les armes i eines; or, important per elaborar pocions; redstone, en el que es fabriquen circuits elèctrics; lapislàtzuli que és un tint i serveix per les pocions; maragda, i per últim diamant, que és un dels minerals més difícil de trobar en comparació els altres i és important per les armes i eines, ja que duren més i són més forts.

Cuando uno piensa en el amor, piensa en su primer amor o en el primer chico que le hizo sentir sentimientos indescriptibles . Pero en verdad ¿queremos recordar ese primer amor? El primer amor siempre suele ser doloroso, nefasto, horrible… Pero también puede ser el mejor amor y el último que tengamos en nuestra vida.

Yo tuve ese primer amor, no puedo negar que fue horrible y doloroso, pero quién me va a quitar esos momentos de felicidad, esas miradas que me hacían perder la noción del tiempo, esos besos que me transportaban a otra dimensión, ojalá,  no se hubiera acabado nunca. Aún anhelo sus brazos abrazándome siempre.   

Hay momentos que nunca se irán de nuestros recuerdos, no por el hecho de ser indispensables para seguir adelante, sino por no querer perder esos momentos que en ese instante y en esas circunstancias fueron tan importantes y tan felices.

Pero como ya he dicho es el primer amor. No cierres ni niegues el volver a querer, ya que, es la mejor manera de no pensar en ese que te dio muchos malos momentos y pocos felices. Volver a enamorarse, o volver a sentir ese amor que un día todos tuvimos, es el mejor momento que podemos recordar y el que tendríamos que recordar con más detalle.

Dejar a un lado los buenos y malos momentos con el primer amor, y dejar que el segundo, o hasta el tercer amor llegue y nos regale ese amor que otros no nos podrían dar por mucho esfuerzo que hicieran por dárnoslo.