LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Tot va començar en un dia normal. Ens vam anar  quatre amics i les famílies  a esquiar a França, jo i el Jan, portavem esquís i el Roger i l’Oriol anaven amb snow, durant tot el dia vam estar baixant per les pistes d’aquella estació d’esquí, passant-nos-ho molt bé i disfrutant.

Mentre  dinavem, vam arribar a la conclusió de intercanviar-nos els esquís pels snows, primer de tot, ens vam ensenyar com es feien servir, com te’ls havies de col·locar, quins moviments havies de fer i molt més.  Quan ja teníem més control sobre la neu, ens vam dirigir cap a les pistes més difícils, en la primera baixada, jo em vaig xocar contra una muntanya de neu, perquè no s’havia com frenar, em vaig fer mal a la cama, però vaig continuar. Vam estar pujant fins tard, cada cop em notava que tenia més control i molta més seguretat.                                                                               El temps havia canviat, estava refrescant i la temperatura ja havia arribat sota zero, però nosaltres volíem fer l’última baixada i tots quatre vam agafar el telecadires, just arribar a dalt, ells tres van començar a baixar, però jo vaig tenir problemes per posar-me la fixació del snow, a causa del fred s’havia congelat. Vaig intentar baixar, però no tenia la suficient seguretat de baixar sense cordar.

No podia baixar i em vaig estar una bona estona a dalt de la pista, mentre els pares estaven preocupats perquè jo no havia arribat i els altres sí. Quan portaba una estona esperant, va aparèixer un vigilant de la pista, vàrem estar parlant sobre el que m’havia passat. Al final em va agafar a “caballito”, i la taula d’snow a la mà i vam baixar fins on eren el pares. Tothom al veurem baixar es va alegrar i tot a quedat en una història per riure una estona.

Sempre hi ha hagut aquest debat entre les motos i els monoplaces de carrera, i  ha arribat el moment de saber quin dels dos és millor.
Sense interioritzar-nos en el tema,  podríem  dir que la moto es més rapida, ja que té més acceleració i menys carrosseria.

Quan ens començem a centrar més, veiem que respecte l’acceleració, a una moto es més fàcil colocar-se de 0 a 100km/h, mentre que a un monoplaça li és molt més difícil, quan ens centrem ja en números més elevats, podem apreciar que un monoplaça li costa 5,2 segons posar-se a 200km/h, mentre una moto 4,8 segons i encara podria jugar més amb la maneta del gas.

Al comparar la velocitat punta, ens podem centrar en els temps del circuit de Catalunya, en les motos, el millor temps, el va fer Dani Pedrosa, una volta  amb 1’40.985, i la velocitat punta va ser de 349,6 km/h. I en el món de Formula 1, el millor temps el té Kimi Raikkonen, al fer una volta amb 1’24.681, i la velocitat punta màxima va ser de 325 km/h.
Podem treure una conclusió, que els monoplaces, són molt més ràpids en curves, també que tenen molta goma en contacte amb el terra i finalment la aerodinàmica els enganxa al terra.

A la frenada, la moto està en inferioritat, ja que no té alerons, sense aerodinàmica i sobre dos rodes i finalment arriba amb molta més velocitat a les curves.
En el monoplaça, té el punt de gravetat molt baix i gràcies a les quatre rodes té molt bon contacte amb el terra.

En conclusió, la formula 1, fa millors temps, gràcies a les característiques, però les motos són molt més ràpides. En la meva opinió, m’agraden més les motos ja que hi ha moltes més intensitat en les carreres.

El gos és el millor animal de companyia, es pot dir que es considera un més de la família?

El gos sempre s’adapta  on tu visquis, ja sigui en un espai petit, però l’has de treure al carrer més sovint; o ja sigui en una zona més gran, on ell pugui córrer per on sigui.                                                                                                                     Un gos sempre ajuda a les persones a sentir-se millor, sobretot a una persona gran que l’ajuda a sortir de casa, ja que normalment una persona vella, que està sola, no acostumaria a sortir per la seva pròpia voluntat.

Graciés a ell, ens ajuda quan veu que nosaltres estem tristos, doncs ens dóna ànims amb llepades, saltant bordant , etc..
Sempre tenir un gos et dóna unes obligacions que les has de complir sí o sí, ja que sinó podries arribar a tenir problemes.

Altre punt que és molt important, seria que graciés a un gos es poden salvar moltes vides, com per exemple:un gos policia o un gos buscador, sense ells nosaltres no ens podríem col·locar en alguns llocs molt petits.

Finalment, podem dir que el gos és el millor amic de l’home, ja que sempre està al  teu costat, en les bones i en les dolentes i tu sempre estàs per el que ell necessiti.