LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Donald Trump el nou president dels Estats Units, ha arribat al poder amb una de les seves promeses més polèmiques, la construcció d’un mur en la frontera amb Mèxic. L’objectiu del mur és impedir l’ immigració il·legal als Estats Units, el mur inclouria  barreres de contenció: il·luminació de molt alta intensitat, detectors de moviment, sensors electrònics i equips amb visió nocturna connectats amb la policia; així com vigilància permanent amb camionetes tot terreny i helicòpters artillats. La frontera entre els Estats units i Mèxic és de 3.000 km d’extensió.

Donald Trump en repetides ocasions va dir que Mèxic pagaria per la seva construcció, el president de Mèxic va dir que no pagarien res i Trump va dir que ho pagarien de una forma o una altra, a través de l’augment de les tarifes de creuament de frontera i els arancels del TLCAN ( tractat de lluire comerç D’Amèrica del Nord ).

A molta gent no li acaba d’ agradar el mur,  alguns perquè estan en contra del mur i de les fronteres, altres perquè les barreres són inútils i perjudica al comerç i al turisme. Molts llatinoamericans estan en contra de Donald Trump per voler fer un mur i per racista,  però també  molts llatinoamericans de Àmerica  estan a favor de Donald Trump, perquè ells són immigrants  legals i estan en contra dels immigrants il·legals. Donald Trump pensa que tots els immigrants de Mèxic  que entren  als Estats Units són  violadors i  traficants de droga.

En definitiva, si al final es fa el mur de Mèxic portarà moltes conseqüències pels Estats Units i per Mèxic: econòmiques, en el medi ambient, en les migracions i en la seguretat.

L’atre dia passejant pels carrers de Barcelona, vaig veure una nena d’uns quatre o cinc anys, anava amb la seva mare agafada de la mà, ella anava molt contenta, tot i què la seva mare no tant. Vaig suposar que la petita,  aquell dia,  estava feliç per algun fet que li havia passat, però ella és conscient de què és la felicitat?
Primer de tot hem d’aclarir el que és la felicitat i quins motius la provoquen. Diem que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció, normalment estem feliços quan el que volíem ho aconseguim amb èxit . Però no tothom la veu així, quan ets més petit trobes felicitat a gairebé tot el que et passa, com ara quan fas un amic o quan els pares et deixen veure la teva sèrie preferida a la tele. A mesura que passen els anys les raons per les quals la felicitat succeeix van disminuint. Per als adults la felicitat es troba en tenir salut i un gran grup d’amics amb qui poder sortir a ballar o a prendre alguna cosa.
Ara mateix entenc perquè  la nena que vaig veure per un carreró de Barcelona anava tan contenta i feliç, perquè a ella no li costa gaire aconseguir la felicitat.

La independència de Catalunya no és una posició política que s’hagi inventat fa poc per que sí, sinó que és una reivindicació que fa anys que els catalans defensem. Es remonta ara fa uns 315 anys amb el començament de la guerra de successió, quan, al 1705, Catalunya va donar suport a La gran Aliança de la Haia lluitant contra Felip V. Des d’aquell moment els catalans van reclamar una República. L’11 de setembre del 1714 després d’un gran setge a Barcelona, Catalunya es va rendir. Per això el dia 11 de setembre cada any es fa una diada per defensar la República catalana. Com ja veieu l’ independentisme no es nou sinó que els catalans ja fa anys que ens reivindiquem. Els catalans d’aquell moment tenien raons per no voler com a rei a Felip V, principalment perquè era nét del rei de França, Lluís XIV,  i la gent tenia un fort sentiment antifrancès degut al sistema centralista que tenien. A més a més  l’economia si veia reflectida i els productes francesos suposaven un perill per l’administració catalana. Catalunya, actualment, és una nació amb cultura, bandera i idioma propia. El principat dona una part important dels seus beneficis a Espanya. Si s’independitzés no ho hauria de fer i podria reinvertir-los en els seus ciutadans, millorant l’educació, la sanitat, etc. Fent això aconseguiria ser un verdader estat del benestar. Per altra banda deixaríem de tenir una monarquia que,  es vulgui o no, no deixa d’ésser una reminiscència del passat. I això ens donaria l’oportunitat de crear un nou sistema polític més lligat al segle XXI.