LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Humor Negro

miquellopez | 15 març 2017

Desde que el humano y la tierra existen, siempre ha habido desgracias, ya sean desastres naturales, enfermedades, guerras, esclavitud, opresión…

Pero en las últimas décadas se ha popularizado el humor negro, cuya finalidad es hacer ocurrencias ingeniosas o bromas sobre desgracias ajenas o propias.

En mi opinión, el humor no tiene límites en cuanto a la crueldad, ya que es el fundamento base del humor  Y no solo del humor negro, ya que, cuando alguien hace un chiste, nos estamos riendo de algo o de alguien, y eso en sí, sí es cruel.

La cuestión es que bajo mi punto de vista la gente debería empezar a entender que el humor nos hace reír. Pero no es así, la gracia del humor es transformar algo cruel, oscuro e incluso mórbido en algo divertido o que nos haga reír. Esto tiene mucho mérito, hay que ser muy ingenioso y avispado para conseguir eso.

Sobre la gente que se siente ofendida porque dicen que se puede herir a alguien con este tipo de comentarios, ya que son temas muy sufridos; la respuesta es clara, nunca se deberían hacer bromas de este calibre  a personas que padezcan desgracias.

De esta situación, que por desgracia se nos presenta más veces de las que nos gustaría, se debe sacar la conclusión que los límites del humor negro no son ni el tiempo ni la crueldad, sino conocer a la gente a la que se puede llegar y conocer a las personas que  puedan sentirse afectadas por ello.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Humor, Miquel López
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El gos

quimcorbera | 15 març 2017

El gos és el millor animal de companyia, es pot dir que es considera un més de la família?

El gos sempre s’adapta  on tu visquis, ja sigui en un espai petit, però l’has de treure al carrer més sovint; o ja sigui en una zona més gran, on ell pugui córrer per on sigui.                                                                                                                     Un gos sempre ajuda a les persones a sentir-se millor, sobretot a una persona gran que l’ajuda a sortir de casa, ja que normalment una persona vella, que està sola, no acostumaria a sortir per la seva pròpia voluntat.

Graciés a ell, ens ajuda quan veu que nosaltres estem tristos, doncs ens dóna ànims amb llepades, saltant bordant , etc..
Sempre tenir un gos et dóna unes obligacions que les has de complir sí o sí, ja que sinó podries arribar a tenir problemes.

Altre punt que és molt important, seria que graciés a un gos es poden salvar moltes vides, com per exemple:un gos policia o un gos buscador, sense ells nosaltres no ens podríem col·locar en alguns llocs molt petits.

Finalment, podem dir que el gos és el millor amic de l’home, ja que sempre està al  teu costat, en les bones i en les dolentes i tu sempre estàs per el que ell necessiti.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Quim Corbera
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La Felicidad

nelsonpenoff | 13 març 2017

 

La felicidad es un sentimiento o estado de ánimo que todos perseguimos incansablemente, pero quizás no nos damos cuenta de todo lo que tenemos.

La felicidad no está en poseer cosas materiales, sino en disfrutar cada momento de la vida, cada segundo con los amigos, con la familia… Quizás para muchos la felicidad sea algo utópico pero yo no lo creo. En mi opinión todo depende de las fuerzas que tengamos para seguir luchando por lo que realmente queremos.

Es posible que mientras la buscamos no nos damos cuenta de que siempre ha estado con nosotros. Y en el caso de que no nos sintamos felices no nos quedamos de brazos cruzados pensando qué podríamos hacer para encontrarla, luchamos por lo que nos hace feliz por que la sonrisa vale la pena y la felicidad no es algo imposible.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Nelson Penoff
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Las decisiones

martaortiz | 13 març 2017

Hoy en día muchos de los jóvenes que cursamos cuarto de ESO no tenemos claro a qué nos queremos dedicar en un futuro, y eso que empieza el tiempo de tomar decisiones y cada vez queda menos tiempo para escoger nuestro futuro. A muchos nos angustia tomar decisiones que marcarán nuestro futuro y nos preocupa la idea de escoger nuestro destino.
A mí, personalmente, esta situación me tiene muy preocupada ya que tengo miedo a equivocarme al decidir y luego, al cabo de un tiempo, darme cuenta de que no he escogido bien y que no es la profesión que realmente me llena.
En conclusión, pienso que el sistema educativo debería tener en cuenta que la mayoría de alumnos de cuarto de ESO no tenemos claro a qué nos querremos dedicar en un futuro y así en lugar de tener que cursar un bachillerato especializado poder realizar un bachillerato mixto donde cada uno pueda escoger las asignaturas que le agraden y no las marcadas por la ley. Otra posibilidad sería durante la Enseñanza secundaria obligatoria poderse acercar a las diferentes profesiones, ver cómo se trabaja en un hospital, en un bufete de abogados, en una peluquería, en televisión, en una escuela etc etc etc.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Marta Ortiz
Etiquetes
futur
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Les girafes

bernattrias | 13 març 2017

Les girafes són mamífers molt coneguts perquè són les més altes de totes les espècies d’animals terrestres actualment. Poden arribar a mesurar de 4,8m a 5,5m d’ alçada i pesar fins a 900kg.

Són animals famosos pel seu coll llarg, d’aproximadament 2m de longitud. Aquest coll, junt amb les potes davanteres, els permet arribar a les fulles més altes i tendres.
Degut a la seva alçada, el cor de les girafes ha de bategar generant molta pressió perquè la sang pugui arribar a totes les parts del cos.
Per comunicar-se, emeten un so que no podem sentir les persones humanes.
Tenen una llengua de color negre, molt llarga, i la utilitzen per netejar-se les orelles.
El seu pelatge és groc, amb taques irregulars de color marro clar o fosc.
S’alimenten de les fulles dels arbres, el seu preferit és l’acàcia, un arbre de la sabana africana.

Viuen en grups d’entre 20 i 30 exemplars, i són animals molt tranquils i pacífics.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Bernat Trias, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’energia nuclear i el seu ús.

carlescons | 13 març 2017

La energia nuclear és l’energia més pura que existeix ja que s’extreu a partir de la modificació dels nuclis dels àtoms de un element químic en concret que es l’urani.

Encara que sigui l’energia més pura, al mateix temps és la més perillosa per la radiació que provoca l’urani; aquesta radiació és causada per la modificació dels nuclis dels àtoms ja que són inestables. La radiació el que fa és que puguis desenvolupar càncer i altres malalties greus….
També per culpa de l’alt perill que té aquesta energia, s’han produit molts accidents, un dels més importants va ser el de Txernòbil, això va passar el 26 de abril de 1986, va haver un augment de potencia en un reactor,  hi va haver una explosió; això va crear un incendi que va durar 10 dies, a més la radiació que va emetre el cianur va ser tant grossa que encara hi ha radiació en aquella zona. El pitjor mal ús va ser durant la Segona Guerra Mundial, el exèrcit dels Estats Units, que estava en guerra contra el Japó, al veure que els japonesos no es rendien,  van decidir utilitza armes nuclears;  bàsicament dues bombes nuclears, una va caure a Iroshima i l’altre a Nagasaki i van causar la mort de milions de persones ja sigui per l’explosió o per la radiació.

En conclusió,  aquesta font de energia trobo que no s’hauria d’utilitzar de manera militar ja que afecta a una àrea   molt gran i deixa una gran zona de terreny en radiació.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Carles Cons, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La mentida.

isaacgarcia | 13 març 2017

La mentida en general és una declaració, que no és totalment certa, que tot ésser humà té en la seva pròpia essència; però sabem ben bé com són les mentides i quines conseqüències poden tenir?

Per començar, les persones, normalment diem mentides pel simple fet d’autoprotegir-nos d’alguna cosa, o quan estem en situacions límit. Aquestes mentides, encara que siguin per protegir-nos, l’únic que fan és enganyar-nos a nosaltres mateixos i fer que les persones a les que has mentit s’ho creguin.

En general, les mentides normalment surten bé i ja no els fas cas, però n’hi ha d’altres que poden sortir malament i causar greus problemes a la persona o persones que han mentit. Encara que nosaltres pensem que les mentides són petites bromes sense cap repercució, hi ha mentides que són molt greus i que poden tenir unes conseqüències molt greus; com podria ser el cas d’una persona que ha matat a algú i està en llibertat, això seria un exemple d’una mentida que pot estar ocasionant greus problemes a altres persones.

En la meva opinió, la mentida no serveix per res, i per molt que estiguem en una situació límit i pensem que l’única manera de sortir-ne d’ella és la mentida, el millor que pots fer és dir la veritat i probablement serà el millor per a tú i per a l’altre persona; ja que al dir la veritat segurament et sentiràs més bé amb tu mateix. En el cas de la mentida la repercusió que pot tenir és pitjor perquè hauràs sortit de la realitat i probablement et sentis malament i amb una sensació estranya encara que la mentida t’hagués sortit bé.

En conclusió, la mentida, encara que pensem que sigui bona per a nosaltres, en realitat és perjudicial per a nosaltres i per a la nostra vida social.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Isaac García
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Los problemas de whatsapp y las redes sociales.

laiatomasmartinez | 13 març 2017

El whatsapp se ha convertido en una de las redes sociales más usadas en el mundo, tanto que se ha convertido en muchos casos en una obsesión.

Esta red entre otras han provocado muchos problemas, entre ellos los siguientes:

En primer lugar, la gente que contesta correos o mensajes a las 12 de la noche por temas de  trabajo, creo que en las horas que no son laborales, la gente no tendría que trabajar ni implicarse con su trabajo,  ya que la jornada laboral ya se ha acabado; esto no quita que esta gente que necesita horas extras para trabajar en casa, aveces, aprovechan la situación  poniendo una excusa de que tienen que trabajar para estar con el whatsapp o en otras redes sociales.

Por otro lado el hecho de colgar radiografías,  entre otras cosas personales,  en Facebook o Instagram. Cada persona es libre de hacer lo que quiera con su intimidad, pero creo que hechos tan personales como puede ser una radiografía, no está bien, o no es ético, pero como he dicho antes, todo el mundo es libre de hacer l0 que quiera. 

Por último, utilizar el whatsapp delante de un amigo o un familiar cuando se está manteniendo una conversación, es de muy mala educación. Además,  representa que has quedado con alguien para estar juntos y no para estar con el whatsapp y dejando de lado a la persona que tienes delante.

En conclusión, decir que el hecho de tener whatsapp y redes sociales nos facilita mucho la vida además de que nos ayuda a hablar con gente que no tenemos cerca, pero creo que se le hace un mal uso, ya que todo con exceso es malo.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Laia Tomás
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

EL DERECHO A APRENDER

marinacasanovas | 12 març 2017

 

Actualmente, a pesar de ser una sociedad avanzada,  el hecho de que otras no lo sean nos resulta un tema indiferente. ¿Pero verdaderamente, ese es el camino que debemos seguir para que todo el mundo tenga un derecho básico como es el de la educación?

Parece mentira que incluso hoy en día, en el siglo XXI haya países, incluso me atrevería a decir, la mayor parte de algún continente que contenga población analfabeta y se les vete el derecho a un aprendizaje básico y digno. Aunque la mayor parte del mundo puede acceder a un sistema educativo, hay partes de la población total de este que ni siquiera sabe leer o escribir. No nos damos cuenta de que esas personas el día de mañana serán el futuro de nuestra sociedad, economía y política, y el simple hecho de tenerlos aislados lo único que puede comportar es una barrera hacia el avance y la innovación.

Esta negación que reciben algunos territorios enfrente a la educación es provocada por el rechazo de otras poblaciones,que sí que tienen el poder para acceder a esta, de echarles una mano. Piensan que con ellos tener estudios y cultura el mundo está ganado. ¿Pero realmente llevan razón?

Como tradicionalmente se dice, la unión hace la fuerza, así que para solucionar este terrible problema que no tendría que estar existiendo en nuestra época actual, todas las grandes potencias se deberían unir y ayudar en esta cuestión para que el día de mañana la población total del mundo sea culta y inteligente. Pero no solo ellos sino que todo el mundo se debería de volcar en un hecho tan importante y primordial como es este. Que no estamos hablando de un juego sino de la EDUCACIÓN.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Marina Casanovas
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Gàmbia

albasolbes | 12 març 2017

Si en aquest moment pogués estar en qualsevol part del món, ara mateix estaria a Gàmbia.
El lloc on et valoren i tu aprens a valorar. On mai s’acaben els somriures i on veus la realitat de la vida, és a dir, veus que tindre menys és ser més. Gàmbia és un país màgic, que et canvia la manera de veure el món completament i t’adones que els petits detalls marquen la diferència. Quan estàs allà, tothom té un somriure per tu, i tu per ells. Canten, ballen, corren, i a vegades, fins i tot, sembla que puguin volar de felicitat. Sense tindre res, ho tenen tot i això et fa pensar en el teu dia a dia. Aquí, si no tenim l’últim model de telèfon, no som prou feliços; en canvi allà, quan els hi dónes una simple samarreta vella, el somriure que tenen a la cara, és immens.
Així que crec que no hauríem de donar tanta importància al material, sinó més aviat, al que ens omple com a persones i al que ens fa més feliços.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Alba Solbes, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox