LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Tot va començar en un dia normal. Ens vam anar  quatre amics i les famílies  a esquiar a França, jo i el Jan, portavem esquís i el Roger i l’Oriol anaven amb snow, durant tot el dia vam estar baixant per les pistes d’aquella estació d’esquí, passant-nos-ho molt bé i disfrutant.

Mentre  dinavem, vam arribar a la conclusió de intercanviar-nos els esquís pels snows, primer de tot, ens vam ensenyar com es feien servir, com te’ls havies de col·locar, quins moviments havies de fer i molt més.  Quan ja teníem més control sobre la neu, ens vam dirigir cap a les pistes més difícils, en la primera baixada, jo em vaig xocar contra una muntanya de neu, perquè no s’havia com frenar, em vaig fer mal a la cama, però vaig continuar. Vam estar pujant fins tard, cada cop em notava que tenia més control i molta més seguretat.                                                                               El temps havia canviat, estava refrescant i la temperatura ja havia arribat sota zero, però nosaltres volíem fer l’última baixada i tots quatre vam agafar el telecadires, just arribar a dalt, ells tres van començar a baixar, però jo vaig tenir problemes per posar-me la fixació del snow, a causa del fred s’havia congelat. Vaig intentar baixar, però no tenia la suficient seguretat de baixar sense cordar.

No podia baixar i em vaig estar una bona estona a dalt de la pista, mentre els pares estaven preocupats perquè jo no havia arribat i els altres sí. Quan portaba una estona esperant, va aparèixer un vigilant de la pista, vàrem estar parlant sobre el que m’havia passat. Al final em va agafar a “caballito”, i la taula d’snow a la mà i vam baixar fins on eren el pares. Tothom al veurem baixar es va alegrar i tot a quedat en una història per riure una estona.

L’efecte hivernacle és un problema causat per la contaminació que produïm els humans. La terra està coberta per una capa anomenada atmosfera que deixa que el rajos solars entrin a la terra i a l’hora de sortir-ne en reté una petita part per poder mantenir la temperatura al planeta.
La capa de gasos principalment el CO2  s’acumula formant una capa que no deixa que tots els rajos solars surtin de la terra i això produeix un escalfament global que és el que anomenem efecte hivernacle.

Les consequències d’aquets són:

El temps canvia dia a dia i l’efecte hivernacle fa que augmenti progressivament aquest. El que provoca no és mes que una pujada progressiva però que la notem de calor.

Si deixem que el canvi climàtic continuï augmentant, provocaria la mort de molts animals i plantes. L’home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de fam i falta d’aigua i patiríem moltes més malalties.

Si es produís el canvi climàtic, les temperatures del nostre país equivaldrien a les actuals del centre d’Àfrica.

D’altra banda, si la Terra s’escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües.

Un canvi climàtic global provocaria: intenses sequeres, es produirien inundacions més intenses, els casquets polars es fondrien i augmentaria molt el nivell del mar.

Chechenia es una región situada en Rusia, aunque son independientes. Mantienen la religión musulmana, con sus propias leyes. El caso de Chechenia es muy aterrador para muchísimas personas, sobre todo para los homosexuales, ya que en este país se ve como una deshonra a la familia.

Si una persona es homosexual en Chechenia puede hacer que sus familiares ni puedan casarse, y hasta puede durar generaciones recordando que había un homosexual en esta familia, para que eso no pasé lo que hacen es matarlo. Incluso a veces es el mismo padre quien mata a su propio hijo homosexual para no tener más problemas. Y aunque esto ya es terrorífico aun va mas allá y es que el propio gobierno ha abierto campos de concentración para homosexuales. La policía investiga utilitzando, por ejemplo,  las redes sociales… A todas aquellas personas que parecen ser gays o lesbianas, los van a buscar a sus propias casas, los arrestan y los llevan a los campos de concentración;  allí los torturan a base de electrocuciones, de golpes constantes e  insultos todo el día. Se han encontrado cuatro centros de este tipo  en Chechenia de momento.

Todo esto se ha podido hacer público, mundialmente,  gracias a una periodista que ha creado una revista rusa, ahora esta mujer tiene que esconderse de todo el mundo ya que está amenazada de muerte. Pero lo que la chica pretendía hacer era parar de alguna manera estos campos, ya que son un horror para el mundo y sobre todo para todos aquellos homosexuales que no pueden ser libres de sentimientos ni de expresión

Tengo seis gatos que son muy buenos,  algunos más que otros:

La Pinta es una gata de color negro, marrón y blanca, es la mayor de las gatas y también es la más tranquila de todas, cuando quiere comida siempre te maúlla.

La Negri es una de las dos hijas de la Pinta y es de color negro y blanco, le gusta estar mucho con su madre y le gusta maullar cuando quiere que le acaricies y cuando quiere comer, le encanta jugar con hilos.

La Blanqui es la otra hija de la Pinta y es de color blanco con manchas beis y la cola marrón, le gusta estar a sus anchas, es decir, hace lo que quiere pero cuando quiere caricias siempre nos maúlla con su voz aguda y es muy tranquila.

La Princesa es otra de las dos madres es de color blanco y es atigrada con el color negro. Es la gata más divertida de todas porque siempre quiere jugar conmigo o con las demás gatas. Le gusta subir al altillo pero luego nos maúlla porque no sabe bajar ya que tenemos una puerta.

La Piula es una de las dos hijas de la Princesa y se parece mucho a su madre, le gusta mucho arañar el sofá y también dormir en él, le gusta comer pienso seco y pocas veces pienso mojado.

Y finalmente la última gata que se llama Leti también es parecida a su madre, pero a diferencia de su madre es una gata arisca y desconfiada con todos los seres humanos, pero siempre está acompañando de su madre Princesa.

Pero a  todas las gatas les gusta jugar conmigo al hilo persiguiéndolo y mordiéndolo incluido a la Leti y me gusta mucho tener estas gatas, no cambiaría por nada a esta familia.

L’avortament és la interrupció de l’embaràs per elecció pròpia o per un accident en cas d’un avortament involuntari.
Aquest terme mèdic és un gran debat a la societat actual sobre si hauria de ser legal o no.
A la majoria de països d’Europa l’avortament és legal, per altra banda a països com Àfrica, Oceania i Llatinoamèrica l’avortament  és il·legal i està penalitzat. Des del meu punt de vista l’avortament en algunes situacions hauria de ser legal per tot el món. Hi ha lleis que controlen el que pots fer o no pots fer amb el teu cos, i això ja és una restricció dels teus propis drets, ja que el cos humà és nostre, i només nostre i les dones estem amb tot el dret de decidir què volem fer amb el nostre cos. Hem de pensar que a vegades es produeixen situacions en que la dona es pot veure obligada moralment a avortar,  perquè sigui que s’ha quedat embarassada en fruit d’una violació i l’embaràs seria una mala experiència per ella. També hi ha casos de risc per a la vida de la mare, o de la salut física o mental. Sinó simplement perquè no ha pres les precaucions necessàries i no vol tenir fills.
En conclusió,  s’hauria de legalitzar en tot el món l’avortament i les dones hauríem de poder triar pel nostre propi cos i decidir si volem avortar o no. Tot i així, si es legalitza o no, l’avortament sempre formarà part de la nostra societat, ja que el factor per decidir si avortar o no pot ser diferent per a cada persona. Per un individu L’avortament pot ser traumàtic, mentre que pels altres, un embaràs forçat podria ser pitjor.

Sempre hi ha hagut aquest debat entre les motos i els monoplaces de carrera, i  ha arribat el moment de saber quin dels dos és millor.
Sense interioritzar-nos en el tema,  podríem  dir que la moto es més rapida, ja que té més acceleració i menys carrosseria.

Quan ens començem a centrar més, veiem que respecte l’acceleració, a una moto es més fàcil colocar-se de 0 a 100km/h, mentre que a un monoplaça li és molt més difícil, quan ens centrem ja en números més elevats, podem apreciar que un monoplaça li costa 5,2 segons posar-se a 200km/h, mentre una moto 4,8 segons i encara podria jugar més amb la maneta del gas.

Al comparar la velocitat punta, ens podem centrar en els temps del circuit de Catalunya, en les motos, el millor temps, el va fer Dani Pedrosa, una volta  amb 1’40.985, i la velocitat punta va ser de 349,6 km/h. I en el món de Formula 1, el millor temps el té Kimi Raikkonen, al fer una volta amb 1’24.681, i la velocitat punta màxima va ser de 325 km/h.
Podem treure una conclusió, que els monoplaces, són molt més ràpids en curves, també que tenen molta goma en contacte amb el terra i finalment la aerodinàmica els enganxa al terra.

A la frenada, la moto està en inferioritat, ja que no té alerons, sense aerodinàmica i sobre dos rodes i finalment arriba amb molta més velocitat a les curves.
En el monoplaça, té el punt de gravetat molt baix i gràcies a les quatre rodes té molt bon contacte amb el terra.

En conclusió, la formula 1, fa millors temps, gràcies a les característiques, però les motos són molt més ràpides. En la meva opinió, m’agraden més les motos ja que hi ha moltes més intensitat en les carreres.

El 21 de mayo de 2017 el Madrid se proclamó campeón de la liga española ganando al Málaga de Michel. La liga se disputó hasta la última jornada para saber el campeón, pues el Madrid dependía de él mismo ganando todos sus partidos en cambio el Barcelona había de esperar un tropiezo del Madrid en liga.

La liga parecía casi ya perdida para los azul granas  si perdían el Clásico, pero gracias a un gol de Messi en el último minuto de partido daba alas a la liga para poderla ganar, pero  ninguno de los equipos perdió sus partidos.

El Madrid aprovechaba los pinchazos del Barcelona en liga pero el Barcelona no aprovechaba cuando perdía o empataba el Madrid, por eso fueron campeones, y algunos errores arbitrales que ayudaban al Madrid pero no es excusa. El Barça este año ha hecho el ridículo en Champions y en la liga,  esta temporada las gestiones y las planificaciones de algunos partidos se han hecho muy mal habían partidos que los jugadores parecían ir caminando en vez de morder y apretar al rival. Esta temporada el Madrid puede ganar la Champions y la liga, que ya la tiene y el Barcelona la Copa del rey que también  ya la tienen , esperemos que la Juventus gane al Madrid en la Champions porque sino vaya semanas nos esperan los Culers.

Es mejor pensar ya en la siguiente temporada, con un nuevo entrenador como es Valverde  con ganas de ganar títulos y hacer nuevos fichajes como Verrati, Bellerin etc.. y hacer fuera algunos de los jugadores que tenemos.

Un gos no és només un animal de companyia, sinó que amb el temps passa a formar part de la família.
Fa cinc anys la meva família va adoptar en Pelut. La primera vegada que el vam veure va ser a una desfilada de gossos que es feia a Can Rafart. Recordo com si fos ahir quan la meva mare al final va cedir i va dir: “ si avui tots quatre triem el mateix gos l’adoptarem”. Malgrat que ella era del tot contraria a tenir un animal de companyia.
Després de veure la desfilada, els quatre vam escriure el nom del gos que havíem triat. En Pelut estava destinat a ser un més de casa nostra. Recordo que la seva adopció no va ser gaire fàcil, en Pelut no es caracteritza per ser un gos massa tranquil, més aviat tot el contrari.
És un gos juganer i inquiet, uns dies abans de fer efectiva l’adopció es va voler escapar de la gossera i es va fer un trau al cap. Això va endarrerir tot el procés.
A casa estàvem molts il·lusionats amb la seva arribada. I els dies es feien molt llargs.
Quan ja va estar recuperat de la ferida, ens van avisar que el podíem anar a recollir, la meva mare poc avesada a les relacions amb animals, va ser a qui li va tocar anar-lo a buscar.
Jo que estava neguitosa esperant arribar a casa, en sortir em vaig trobar amb la gran sorpresa que la mare i en Pelut estaven a fora esperant-me. Aquell dia el recordaré sempre.
A la gossera ens van explicar que en Pelut havia estat un gos maltractat i abandonat pels seus amos, creien que havia estat un temps perdut i sol per la muntanya, fins que va veure a un ciclista i el va seguir fins la gossera.
Els primers dies d’estar a casa era un gos força desconfiat però amb el temps , amb molt d’afecte i molta paciència s’ha tornat afable, amorós i lleial.
Això ens demostra que podem aconseguir el millor de cada un donant amor i carinyo.
En Pelut ha estat amb nosaltres més de cinc anys, ara per raons personals fa dos mesos que no pot estar amb nosaltres, però és tant intens el vincle que ens uneix que malgrat la distància fem el possible per estar amb ell.
Per mi, aquesta situació no és gens fàcil, però jo sé que amb el temps tornarà ha estar al meu costat.

Els avortaments són cada vegada més freqüents en la nostra societat. Quan sentim aquesta paraula la relacionem amb la finalització de la vida prematura ja sigui de manera voluntària o natural. La legalització de l’avortament és una salvació per a molts nens que són condemnats a una vida de pobresa o desgraciada des del mateix moment què neixen.

Les raons per les quals s’hauria de legalitzar el dret d’avortament en tots els casos són moltes. Les dones han de tenir dret a decidir sobre el seu propi cos. Tot nen ha de ser desitjat i no pas un problema. La dona ha de poder avortar en el cas de quedar-se en cinta per culpa d’una violació. És necessari poder decidir en el cas de tenir un nen  amb una gran deficiència que pot alterar la seva vida d’una manera dràstica des del mateix instant que neix, ja que això li pot comportar uns altres problemes, tant a ell com als seus pares . Amb la legalització de l’avortament també podem deixar de banda els avortaments clandestins.

En conclusió, cal raonar sobre el tema de la legalització de l’avortament ja que pot aportar una millora a la nostra societat al reduir el nombre de nens no desitjats.

I com diuen les dones: “Nosaltres parim nosaltres decidim”

Quan ets petit, molts cops ja saps el que vols ser (bomber, futbolista, etc). Pero a mida que et vas fent gran, aquestes idees van cambiant.

Realment es molt difícil saber el que vols fer en un futur, sobretot quan estàs cursant l’ESO o fins i tot el BAT. Crec que això és degut a que molts joves no estem suficientment informats de cara a les sortides disponibles que té cada carrera, o la relació que té el que estudiem amb la carrera o la feina que vulguem fer. Tot i això, cada cop els joves tenen més informació per a tenir les idees més clares.

Finalment, és difícil saber el que s’ha d’estudiar. Però amb les ajudes indicades i fent sempre el que un vol fer, al final tot surt bé.