LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Una vez me dieron una lección que nunca se me va a olvidar. La lección consiste en coger un papel, arrugarlo y una vez arrugado, intentar ponerlo lo más liso posible de nuevo. Entonces a raíz de esto relacionas el papel con la vida cotidiana y las relaciones sociales de la vida.

El papel puede significar la confianza, si alguien confía en ti y tú le fallas o le mientes, por mucho que hagas las cosas bien de ese día en adelante, la otra persona va a tener un poquito de dudas y no confiará del todo en ti, como el papel, por mucho que intentes ponerlo lo más liso posible siempre va a haber alguna arruga.

Eso también ocurre en algunas relaciones de amigos o parejas, lo mismo, a la que algo sale mal, hay discusiones constantes, se remueven los fantasmas del pasado que hemos hecho mal  y ya estamos de vuelta con el papel arrugado que jamás estará liso, ya que una relación dañada no puede volver a ser lo mismo y funcionar correctamente después de haber estado tan “arrugada”. En ese caso tendríamos que cambiar de papel e intentar no arrugarlo, es decir, conocer a nueva gente e intentar no decepcionarlos, y esperar que ellos no te decepcionen a ti.

Els meu avis eren persones fantàstiques. Sovint veig parelles que s’estimen però mai n’he vist una com la dels meus avis, allò era una gran descripció de com ha de ser una parella i com s’han de cuidar l’un del altre. Les seves històries que explicaven junts són les millors històries que ningú m’explicarà mai.

Cent mil històries dels estius a Calella de Palafrugell, que si pescaven taurons amb la barca de l’avi, que si marxaven en bicicleta a buscar bolets i trobaven porcs senglars. Sí, el meu Avi era així, un home que no tenia por a res, i que faria el que fos per la seva família, molt tranquil i alegre, diguessim que era l’home de les aventures, si marxaves amb ell a passejar tornaves a casa amb cent històries diferents. Amb l’Àvia passava el mateix, era molt tranquila i amb un somriure sempre a la cara que provocava que el teu ho fos el doble. Jo em sentia molt segura al seu costat.

Si fa uns anys m’aguessin dit que ara no hi serien els hagués disfrutat molt més. Eren tan positius que ara em falta la seva positivitat, haig de dir que sense ells em sento una miqueta més sola. Us trobo a faltar Avis!