LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui en dia, la societat en la que vivim ens té a tots etiquetats segons la personalitat que tenim, per com vestim, per com som físicament o pel simple fet d’on som, però realment això no descriu com som, només com ens deixem veure. I si, és important donar una bona imatge a primera vista, però més important és que coneguin com ets realment.
Hauríem de començar a no posar etiquetes a les persones, ja que hi ha d’algunes molt despectives que poden afectar a la persona i que realment no diuen com és i inclús una persona que tu penses que és molt diferent a tu només per com va vestida o pel seu físic, pot estar passant per la mateixa situació que tu i tenir moltes coses en comú, però pel fet de que la societat ja li ha posat una etiqueta molt diferent a la teva segurament ja no t’aproparàs a parlar-li.

No us heu preguntat mai perquè a l’escola hi ha lectures obligatòries? Per què a la gent que no se sap explicar al parlar o escriure se’ls hi recomana llegir? O fins i tot, per què hi ha gent que escriu llibres? Tantes preguntes relacionades amb un mateix tema.

La lectura, en sí, és la manera en la qual l’escriptor transmet mitjançant el llenguatge les seves emocions, sentiments, pors… a través d’un seguit de personatges; ficticis o reals.

Saber expressar-te utilitzant una llengua és esencial per al dia a dia i la lectura n’és un bon remei. Al llegir, el vocabulari fins ara conegut s’expandeix i, a més , ets capaç de deixar les teves inseguretats i frustracions llegint qualsevol novela.

En l’àmbit escolar, com ja s’ha dit, la lectura és obligatòria per el simple fet de que en la vida quotidiana saber enraonar és bàsic. Per exemple: en una entrevista de treball, en un examen o fins i tot anant a comprar el pa.

Tenir la capacitat de poder explicar en paraules el que un sent o pensa és magnífic. Saber escriure un llibre és un art, una obra mestra.

Per això i molts altres motius penso que no s’ha de deixar de llegir mai i que, tot i que en el cas de l’escola sigui obligatori es pot disfrutar de la mateixa manera.

L’amor tothom sap que no existeix en si mateix, sols és un sentiment que ens fa veure diferent la realitat. L’amor és solament química, o això és el que diuen, però quan un està enamorat… és molt difícil d’explicar; necessites veure la persona estimada però alhora no ho vols fer perquè no se’t noti (posant-te vermell, per exemple). La sensació és fantàstica però no es pot descriure de forma senzilla.
Segons el diccionari, l’amor és un concepte universal relatiu a l’afinitat entre persones i n’hi ha de molts tipus diferents: platònic, artístic, científic, religiós…
L’amor sovint s’ha representat al llarg del temps en l’art (cinema, música, pintura, escultura…) de formes molt diverses i creatives.
Des del punt de vista de la ciència, l’amor és l’evolució natural de les relacions de l’ésser primitiu. Inicialment una relació basada en la supervivència i reproducció. L’amor també és la base per estudiar la creació segons la visió de Darwin (ciència) o la de Déu (religió) i des d’aquí s’obre tot un món que us convido a explorar: budisme, ying i yang, hinduisme, islamisme,…
I el seu símbol universal és ♥.

L’Eric i la Paula eren dos germans bessons de 5 anys. Formaven part d’una família molt unida i nombrosa, que vivien a Vic. L’Eric era un nen tranquil, cosa que la Paula era el contrari. No estava mai quieta, s’havia de tenir molta paciència. L’Eric, tenia els cabells llisos i rossos com els raigs de sol, i en canvi la Paula els tenia arrissats i de color castany. Vivien en una casa molt gran amb piscina i jardí,  i a ells els hi agradava molt jugar a l’exterior. Eren adorables, i alhora, entremaliats.

Quan l’estiu va arribar, deixant enrere l’escola i les preocupacions, va ser el seu aniversari, i per celebrar-ho es va organitzar una gran festa a casa els avis, amb menjar, jocs, etc., i molts convidats: la família, els amics…i també molts regals. Però un dels regals va ser molt especial per ells, no era una joguina qualsevol, sinó què els hi van regalar un patinet per la Paula i una bicicleta molt maca per l’Eric. L’Eric estava tan emocionat amb la seva bicicleta que no la deixava a ningú. La Berta va tenir una mica de fred de peus, ja que va veure que era una bicicleta per nens grans, i va començar a plorar i a rondinar, no entenia el sentit de la propietat.

Al cap d’una estona l’Eric es va adonar que estava jugant sol amb la seva bicicleta i que la seva germaneta estava plorant, ja que li feia molta il·lusió provar-la. Va baixar de la bicicleta i la va arrossegar fins on estava la Paula. Li  va dexar arrepenjada dabant seu amb la intenció de què l’agafes i la proves. Ràpidament la Paula va deixar de plorar i es va posar damunt de la bicicleta. Tan petits i es van adonar per ells mateixos de la importància que té la família i el fet de compartir.

El Minecraft és un videojoc de construcció, té dues maneres de joc, de construcció lliure, i de construcció amb supervivència. Es va crear al 17 de maig del 2009, després va ser més elaborat i es va publicar al 2011.

Aquest joc és jugat per molts jugadors, ja que és un joc de mode lliure i no has de seguir una història o unes missions. El minecraft està disponible per Android, iOS, Xbox 360, Xbox Live Arcade, PS3, PlayStation Vita, PlayStation 4.

La primera manera de jugar, que és del mode creatiu, utilitzes la teva imaginació, tens una sèrie de materials, tots ells quadrats i construeixes el que vols. Amb el mode de construcció lliure s’han arribat a fer estructures molt treballades, mapes que han estat construïts en sis anys i mapes que des de que va començar el joc encara es construeixen.

La segona manera de jugar és supervivència, la primera proba que has de superar és la primera nit, ja que has de buscar materials, menjar, eines, i a part, a la nit surten monstres que t’ataquen i morts. En aquest mode de joc també has de construir, però hi ha maneres de jugar diferents.

Pots ser inventor, pots utilitzar redstone, que és un material per fer circuits elèctrics, fabricar portes automàtiques, vies per vagonetes, granges automàtiques, etc.

També pots ser nòmada, no fas casa, tens els materials i eines que necessites i vas a explorar el mapa, així pots trobar moltes estructures generades pels mapes o pels mods, que són expansions que poses.

Ser habitant d’una casa, implica construir-ne una, també pots ocupar una casa d’un poblat, o temples. Si construeixes una casa pots construir lliurament, necessites material, com fusta, pedra, vidre, troncs, etc. També pots construir una granja, amb animals i amb horts, que poden ser de patates, pastanagues i blat, així tens menjar infinit, així series habitant i granger.

I també pots ser miner, et fas una petita casa amb un magatzem gran per emmagatzemar tots els materials que obtens, i a prop de casa teva comences a construir una mina, a les mines surten monstres, ja que és fosc, així que si poses llum no sortiran. A les mines pots trobar diferents minerals, com carbó que és important per cuinar i per poder fondre materials; també hi ha ferro, important per les armes i eines; or, important per elaborar pocions; redstone, en el que es fabriquen circuits elèctrics; lapislàtzuli que és un tint i serveix per les pocions; maragda, i per últim diamant, que és un dels minerals més difícil de trobar en comparació els altres i és important per les armes i eines, ja que duren més i són més forts.

Cuando uno piensa en el amor, piensa en su primer amor o en el primer chico que le hizo sentir sentimientos indescriptibles . Pero en verdad ¿queremos recordar ese primer amor? El primer amor siempre suele ser doloroso, nefasto, horrible… Pero también puede ser el mejor amor y el último que tengamos en nuestra vida.

Yo tuve ese primer amor, no puedo negar que fue horrible y doloroso, pero quién me va a quitar esos momentos de felicidad, esas miradas que me hacían perder la noción del tiempo, esos besos que me transportaban a otra dimensión, ojalá,  no se hubiera acabado nunca. Aún anhelo sus brazos abrazándome siempre.   

Hay momentos que nunca se irán de nuestros recuerdos, no por el hecho de ser indispensables para seguir adelante, sino por no querer perder esos momentos que en ese instante y en esas circunstancias fueron tan importantes y tan felices.

Pero como ya he dicho es el primer amor. No cierres ni niegues el volver a querer, ya que, es la mejor manera de no pensar en ese que te dio muchos malos momentos y pocos felices. Volver a enamorarse, o volver a sentir ese amor que un día todos tuvimos, es el mejor momento que podemos recordar y el que tendríamos que recordar con más detalle.

Dejar a un lado los buenos y malos momentos con el primer amor, y dejar que el segundo, o hasta el tercer amor llegue y nos regale ese amor que otros no nos podrían dar por mucho esfuerzo que hicieran por dárnoslo.