LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Clinc, clinc, clinc… S’escolten gotes caient al terra, és una sala fosca, petita i tot ressona… “Clinc, clinc, clinc”.
Sóc la Paula, tinc 15 anys i estic segrestada, no és el primer cop. No tinc família, així que ningú em troba a faltar. Amb mi hi ha el meu entrenador de hoquei, el Sergi, la seva parella, la Maria, i algunes de les meves companyes d’equip; la Carla, una noia baixeta, cabell arrissat i ulleres, l’Ester, també porta ulleres i té el cabell arrissat, però és molt alta, la Laura és la més gran amb 17 anys i és la portera de l’equip, la Mireia és molt tímida i reservada, poc sociable i no acostuma a parlar gaire i la Laia, la Laia és la meva millor amiga, totes dues juguem al mig del camp i ens coneixem des de que vam començar l’escola a P3.
Avui es el segon dia que som aquí dins i de moment no hem vist a ningú més, estem dia i nit soles en aquesta sala fosca i freda, ningú sap què dir.
No sé quina hora és, però sembla tard des de fa estona. Així que anirem tots a dormir, s’escolta el “bona nit amor” del Sergi, el “bona nit” de la Maria i silenci absolut.
Fins l’endemà al matí no s’escolta ni el zumzeig d’una mosca, ningú s’atreveix a parlar, què serà de nosaltres? Ens preguntàvem.
Afortunadament o desgraciadament (depenent de com ho miris) jo ja en sabia la resposta, era la única persona que els podia treure d’allà, no perquè fos més valenta o més forta, sinó perquè, com ja he dit abans, no era el primer cop que em segrestaven. Sempre era el mateix, un home de mitjana estatura amb ulleres, semblava dèbil i innocent, però era fort com una roca i de innocent no en tenia un pèl! Anava sempre amb tres homes rere seu, eren homes com armaris, i aquells sí que feien por de debò! No l’havien atrapat mai, ja que jo escapava pel meu propi peu i ningú no podia seguir-li el rastre.
Elles no en sabien res del que em passava, de que m’havien segrestat anteriorment, dic, i en principi no tenia presa en explica’ls-hi res, tot té el seu moment, i jo no en trobava cap per explicar-ho malgrat el silenci que ens envaïa.
Aquell matí, per sobre del silenci, a pocs metres de nosaltres escoltàvem el soroll d’unes passes, i rere la foscor hi veiem una petita llum que ens impedia veure amb serenitat. Poc a poc aquella llum s’acostava, i el soroll era cada cop més fort. Es podia sentir la por de les meves companyes, que no cridaven perquè s’havien quedat sense alè. De fet, jo també tenia por, com seria aquell cop? Per què elles també estaven segrestades?, per què havia canviat de mètode? Dins del meu cap hi havia mil i una preguntes sense resposta, però el que sí que sabia era com reaccionar a les paraules del segrestador i que tard o d’hora els hauria d’explicar la veritat als que em rodejaven aquells dies tant llargs i lents tancats en aquella caixa fosca i seca.
La llum ja era tant a prop nostre que sentíem respirar a l’home que la duia.
No trigaríem a saber qui ens retenia allà dins, i probablement ens resoldria algunes preguntes que ens fem tots.
Ja era molt a prop, estàvem totes pendents del mateix, juntes el més lluny possible de la porta de la gàbia on dormíem, el més lluny possible d’aquell home misteriós. Ningú no gosava dir res, hiperventilavem i pel nostre rostre hi queia suor freda. De sobte la cara de l’home de la llum es va poder veure amb claredat, un home jove, despentinat, feia una forta olor a deixadesa, seguit de 3 homes grossos i forts, no eren els mateixos de sempre, ni els havia vist mai, i això per a mi no era bona senyal, no sabia el que volien ni em podria escapar amb tanta facilitat.
Els homes ens van fer posar en fila, tots emmanillats i units per una corda, ens van tapar els ulls, així que no veiem res. En aquell moment vaig tenir una visió, un pressentiment, i efectivament no em vaig equivocar, aquell seria l’últim cop que veuria a les meves companyes amb vida, seria l’últim cop que respiraria, que caminaria o escoltaria, aquell dia va ser el final de les nostres vides. Amb un simple tret, i sense la necessitat d’intercanviar cap paraula, ens van anar matant d’un en un.

The Witcher es tracta de una serie de cinc novel·les i tres videojocs basats en un món fantàstic. Els llibres, escrits al voltant de 1999 per el polonès Andrzej Sapkowski, narren les aventures de Geralt de Rivia, un bruixot. En aquest univers medieval fantàstic els bruixots són discriminats ja que són humans que han estat sotmesos a durs entrenaments i mutats per processos alquímics; els bruixots són tractats com monstres. Aquests no tenen sentiments de ningún tipus i la seva principal labor es donar caça a les diferents bèsties que es poden trobar en aquest univers de fantasia, des de Grius fins a homes llops, mitjançant tots els seus coneixements adquirits en les escoles on es crien. Alguns d’aquests coneixements tracten de alquímia, combat, bruixeria apart de saber identificar totes i cada una de les bèsties amb els seus punts forts i debilitats.

En cada un dels jocs, publicats en 2009, 2012 i 2015 respectivament, Geralt parteix des d‘un punt en el que ha de recuperar a algú o alguna cosa, en el primer la seva memòria, en el segon el seu honor i en el tercer la seva filla adoptada. En tots els jocs es troba una narrativa interessant i diàlegs de qualitat si es comparen amb molts altres videojocs.Tot i que, durant el curs dels jocs es poden prendre decisions que afecten al futur del protagonista i això es conserva entre els tres jocs, es a dir, si es realitza una decisió en la segona entrega, pot afectar al desenvolupament de la tercera entrega. En tots els llibres i videojocs es troba una història adulta amb guerra, drama, política i romanços.

Els llibres no van tenir massa èxit internacional fins la publicació del segon videojoc The Witcher 2: Assasinsof Kings, ja que aquest va tenir força popularitat i va donar a conèixer la franquícia a molta gent que avui en dia espera la traducció del últim llibre.

Els aliments d’avui dia no són igual de sans que els de fa centenars d’anys enrere. Sembla que la gent comença a conscienciar-se que l’alimentació és molt important avui en dia per mantenir una forma de vida equilibrada. Ara mateix les persones comencem a menjar sa .

Una alimentació variada i equilibrada farà que d’aquí uns anys puguem mantenir el mateix ritme de vida. Per mantenir una dieta equilibrada hem de menjar de tot.

En el primer nivell tenim els cereals, el blat, la cibada i tot tipus de pasta(macarrons,arròs,etc), pà, en el segon nivell tenim les verdures i les fruites de les quals hauríem de menjar 5 al dia, en el tercer nivell tenim els làctis en el qual introduirían la llet, els formatges, iogurt, etc… En el següent nivell, el quart tenim tot tipus de carns i peixos i per últim tenim tots els sucres, dels que hauríem de menjar els justos.

Com a mínim hauríem de beure dos litres d’aigua al dia però com més millor.

Per mantenir una dieta equilibrada i sana hem de menjar de tot, però del que més, en funció de la piràmide alimentària.

Avui en dia els aliments porten molts productes perjudicials per al nostre organisme, ja que molts són cancerígens.

Per mantenir una dieta equilibrada hem de menjar productes de qualitat perquè els hi dediquen més temps a la producció i no hi afegeixen tants productes.

Per tant és millor comprar-se  productes de qualitat i gastar-se una mica més de diners per tenir una esperança de vida més alta.

La Nintendo Switch es la nueva consola de Nintendo que saldrá el 3 de Marzo de 2017. Es una consola muy esperada porque es una gran innovación en el mundo de las consolas y los videojuegos.

Nintendo nos ofrece dos colores para la Nintendo Switch, una será la estandard, que es de color negra y con sus joy-con grises, y la otra opción es la Nintendo Switch de color negra con sus joy-con de color azúl neón y rojo neón, las dos costarán lo mismo (no habrá variación de precio). Con la Nintendo Switch podemos jugar de distintas maneras:la primera es poder jugar con la televisión, la segunda es jugar de manera portable, es decir, nos podremos llevar  la consola con nosotros a la calle y jugar; y la última pero no la menos importante es poder jugar con un compañero(multijugador).

Cuando compramos la Nintendo Switch, dentro de la caja no solo hay la Nintendo Switch y los joy-con, sino que también nos darán un mando que sirve para conectar los joy-con y jugar más cómodamente, unas correas protectoras para los joy-con y también tendremos la Nintendo Switch Station, que sirve para conectar la consola a la televisión.

Una de las cosas más importantes son los videojuegos. Cuando la Nintendo Switch salga el 3 de Marzo, el videojuego Zelda breath of teh wild sladrá con ella (se compra por separado). Habrá otros juegos como Just Dance, Skylandres Imaginatirs, Bomberman R…

Más tarde, en Abril saldrá el Mariokart 8 deluxe con Splatoon 2 y en las navidades de 2017 saldrán los juegos de Super Mario Odyseey, Minecraft, Dragonball2…

Para acabar, en Octubre de 2017 Nintendo pondrá el Wifi Online gratis durante una temporada, después se tendrá que pagar 20€ al año.

Des de que som petits, hem estat conscients de què són les modes. Li demanàvem als avis, pares que ens compressin allò que tenia l’amic, el guay de la classe. Com per exemple: cromos, pegatines, polseres, bambes, etc. Volíem allò que ens agradava, però hi havia vegades que si no tenies els cromos, polseres,… et deien: “Mira que tinc! tu no ho tens!” (amb veueta “burleta”) Però quan ens fem més grans, les modes es fan més importants?

Les modes quan ens fem més grans, quan estem a l’ESO per exemple, el que fan és fer grups de gent. És a dir, la gent que econòmicament és més poderosa és la que pot comprar tot allò que es posa de moda. Tota aquella gent que no va tant a la moda o tenen una altra forma de vestir o molts cops es veuen eclipsats per la gent popular, els seguidors de la moda. Perquè per alguns d’ells si no vas a la moda no ets del seu estatus i et critiquen i et diuen paraules fora de lloc.

Però al cap i a la fi, només tenen objectes materials perquè molts cops les persones que els envolten només hi van per interès. Aquesta opinió òbviament no es pot generalitzar perquè no tota la gent que segueix la moda es així. A tot arreu hi ha excepcions.

Els videojocs són un gran entreteniment per les persones, consisteixen a moure a un personatge amb uns controls que poden ser josticks o botons. La història dels videojocs va començar amb un joc anomenat Pong.

Pong va ser el primer joc electrònic que es va comercialitzar. Va ser creat en 1972 per Atari la primera empresa de videojocs del món. El joc consistia a simular el joc de ping pong i era controlat per dues rodes, una per cada jugador, que feia que les barres pugessin o baixessin per poder donar a la pilota.

En veure l’èxit tan gran que va tenir aquest lloc es van crear salons recreatius que ajuntaven una gran quantitat de màquines i videojocs. Durant aquest temps es van crear grans videojocs com per exemple: Space invaders, Frogger, Pac-man, Asteroids, Centipede, Donkey Kong.

En haver-hi tant d’èxit amb els videojocs van sorgir diferents empreses que volien formar part d’aquest negoci per això es va crear grans  rivalitats. Les més importants van ser Microsoft, Nintendo i Sega, però aquestes empreses creaven llocs sense significat i profunditat. Això va fer que alguns programadors independents creessin uns llocs amb millor trama o missatge.

En conclusió, gràcies a videojocs del passat com el joc de Pong,  avui dia tenim molt bons videojocs per poder entretenir-nos i divertir-nos.

Ara fa una setmana vaig tenir un dinar familiar, van venir tiets, avis, cosins… Durant el sobretaula, vam parlar de temes bastant actuals, refugiats, corrupció, terrorisme… Llavors un comentari del meu tiet em va fer reflexionar; va dir: A tots aquests se’ls hauria de matar o tornar-los al seu país (referint-se als immigrants). No entenia com podia ser que durant l’any 2017 encara es fessin aquests tipus de comentaris i a més de no rebre cap crítica fossin recolzats per alguns dels adults. Va ser en aquell moment quan realment em vaig adonar que encara queda moltíssima gent amb pensaments racistes. Cal canviar aquesta societat, cal fer d’ella una societat igualitària i no anem pel bon camí. Ara mateix fa dos mesos Donald Trump va arribar a la presidència dels EEUU i durant una tarda ja va prohibir l’entrada al país a persones amb nacionalitat de països islàmics. I per canviar tot això no és suficient amb dir-ho, cal actuar, començant pels més petits, educant-los correctament a casa, a l’escola i al carrer, i acabant amb els més grans, sigui corretgint-los o organitzant manifestacions. Això no pot seguir així, hem de canviar!

Administrar un fòrum online pot ser una feina complicada, i més encara si el fòrum és sobre memes (acudits o bromes internes compartides per un grup de persones, en aquest cas expressades per una imatge acompanyada o no de text) de tot tipus. El més gran problema del fòrum de reddit “dankmemes” és un grup d’usuaris anomenats “normies“. Se’n diuen normies a totes les persones que segueixen la cultura mainstream, és a dir, que fan bromes i acudits que no tenen la picantor dels memes del tipus dank. A més, els danksters (els usuaris del fòrum dankmemes) són diferents de la majoria de persones i la seva comunitat se centra en temes més tabú.

Des dels inicis dels fòrums d’aquesta mena, els normies s’han dedicat a agafar els memes dels fòrums dank i transformar-los en normie, generalitzant-los a la cultura mainstream i, aixì, fent que aquests deixessin de ser dank. Aquest esdeveniment és un cicle que ha estat passant des de l’inici de la comunitat dels memes. Des de 2016 que s’ha oficialitzat “la guerra dels memes” en la qual normies i danksters lluiten virtualment pels seus memes. Simultàniament, s’han aplicat diverses mesures per frenar l’acció dels normies tals com la introducció de robots, tant per controlar la qualitat dels memes com també per evitar que aquest siguin idèntics a altres prèviament penjats, el reclutament de nous moderadors i fins i tot l’emprament de marques d’aigua per evitar el robament dels dank memes. A banda d’això, cap el gener de 2017 ha succeït “la fam dels memes”, deguda a l’escassa quantitat de contigut nou i original que era penjat als fòrums, que va facilitar la invasió dels normies. Com a resultat d’una cadena de successos, ha arribat a haver-hi episodis de censura en els dankmemes degut a la infiltració d’un normie en el grup dels seus moderadors.

Encara que els danksters hagin recuperat de totes aquestes desgràcies, segueixen avui en dia lluitant per la seva llibertat. La lluita contra els normies ha deixat ferides en la comunitat i els danksters saben que hi pot causar més.

Distancia según la Real Academia Española es el espacio o intervalo de lugar o de tiempo que media entre dos cosas o sucesos, pero hoy en día la gente habla de distancia como si fuera una simple moda. Pocos saben de verdad qué es tener a una persona a tantos kilómetros de ti.

Muchos dicen que la distancia es el olvido, otros dicen que ni siquiera les afectaría tener a alguien a tantos kilómetros, pero cuando de verdad tienes a una persona que te importa lejos de ti lo que más deseas en este mundo es verla pronto, poder estar ahí siempre que ella necesite un abrazo, siempre que necesite un hombro en el que llorar. No poder sentir esa sensación que se siente al llamarla y decir en 5 minutos estoy en tu portal y verla día a día o simplemente verla,  es algo muy complicado. Pero esta distancia tiene algo bueno, te ayuda a valorar todo eso que te da y te aporta esa persona, te ayuda a ser fuerte y a comprender que aunque la vida ponga mil trampas de una manera o de otra saldrás de ellas y que cuando por fin vuelvas a tener ese reencuentro con ese ser querido del cual estás separado por tantos kilómetros por fin podrás decir: la distancia no es nada cuando alguien lo significa todo.