LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ara fa dos mesos vaig tenir una competició de patinatge a Dosrius. En el moment que ens van donar els resultats jo confiava en el meu ball i pensava que havia de quedar primera… Però no va ser així, havia quedat segona. En lloc de pensar en les coses que havia de fer per millorar per la següent competició vaig pensar en com eliminar a la noia que havia quedat primera. En aquell moment jo l’anomenava “la noia de Dosrius”. Al cap d’un mes vam tenir la segona fase a Premià de Mar. Durant l’entrenament per provar pista em vaig fixar que “la noia de Dosrius” no havia triat bé les rodes, no podia estar més contenta. Aquell dia la situació havia canviat i les posicions també. Jo vaig quedar primera i ella segona. Per a mi ella seguia sent “la noia de Dosrius”. Després d’aquella fase les dues ens vam classificar per a la final intercomarcal, que va tenir lloc el passat dia 21. Allà aquella noia, de la qual no sabia ni el nom, em va començar a parlar. Com que les dues compartíem una passió, el patinatge, en pocs minuts no hi havia qui ens fes callar. Era l’hora de la veritat, ens tocava competir. Ella va sortir primera, per cert ara ja sabia el seu nom, es deia Emma. Quan va acabar havia fet un disc realment bo i em vaig alegrar molt per ella. Després, vaig sortir jo. Quan vaig acabar ella m’estava esperant amb els braços oberts per felicitar-me. En aquell moment em vaig adonar que aquella noia que havia començat sent la meva rival i gairebé enemiga, s’havia convertit en una companya i amiga.

Ara fa una setmana vaig tenir un dinar familiar, van venir tiets, avis, cosins… Durant el sobretaula, vam parlar de temes bastant actuals, refugiats, corrupció, terrorisme… Llavors un comentari del meu tiet em va fer reflexionar; va dir: A tots aquests se’ls hauria de matar o tornar-los al seu país (referint-se als immigrants). No entenia com podia ser que durant l’any 2017 encara es fessin aquests tipus de comentaris i a més de no rebre cap crítica fossin recolzats per alguns dels adults. Va ser en aquell moment quan realment em vaig adonar que encara queda moltíssima gent amb pensaments racistes. Cal canviar aquesta societat, cal fer d’ella una societat igualitària i no anem pel bon camí. Ara mateix fa dos mesos Donald Trump va arribar a la presidència dels EEUU i durant una tarda ja va prohibir l’entrada al país a persones amb nacionalitat de països islàmics. I per canviar tot això no és suficient amb dir-ho, cal actuar, començant pels més petits, educant-los correctament a casa, a l’escola i al carrer, i acabant amb els més grans, sigui corretgint-los o organitzant manifestacions. Això no pot seguir així, hem de canviar!