LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Nuestra sociedad

carlacampins | 2 juny 2017

Me sigue sorprendiendo bastante el hecho de que en el siglo XXI, aún sigan habiendo casos de violencia de género, machismo, estereotipos, y todos estos esquemas que la sociedad nos inculca desde que nacemos. La gente dice haber evolucionado, sin embargo, yo no lo tengo tan claro, gran parte del machismo que hay hoy en día es causado por nosotras, las mujeres, por la razón que nos juzgamos entre nosotras según la cantidad de ropa que lleves, tu experiencia sexual… Además nuestra querida sociedad sigue considerando a las mujeres el sexo débil y a los hombres el fuerte, aunque algunas personas dicen que eso ya no es así, que ha cambiado, ¿Pero a caso no es cierto que el número de casos de violaciones y/o agresiones sexuales a mujeres es mucho más elevado a los del sexo masculino? Se nos recomienda no ir solas por la calle a altas horas de la madrugada, ¿Pero a lo mejor no son los agresores los que no deberían de hacerlo? Estamos sumergidos en una sociedad que nos impone unos esquemas y prototipos a seguir, pero pienso que deberíamos romper con todos éstos. Los chicos pueden vestir de rosa y las chicas pueden vestir de azul, los chicos pueden casarse con chicos y las chicas con chicas, los chicos pueden maquillarse y las chicas llevar pelo corto… Ser como tú eres no te hace ser menos. Y puede ser que hayamos evolucionado un poco, pero aún nos queda mucho por cambiar y mejorar, el cambio está en nuestras manos, y a veces son pequeñas cosas las que pueden cambiar pensamientos y abrir mentes.

Comentaris: Sense Comentaris »
Categories: 4 ESO A, Carla Campins, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS
Retroenllaç

Un divorci vengatiu

carlacampins | 13 març 2017

La Núria, una noia de onze anys que va desaparèixer el dia en que la seva mare li va dir al pare que es volia divorciar. Aquella mateixa tarda, la Núria estava a casa del pare, al vespre ell tenia un vol cap a Argentina, on aniria a visitar a la seva família. En principi el pare havia de portar la filla a casa de la mare aquella nit, però el pare no es va presentar i la Núria no va aparèixer. Al cap d’uns dies la mare va rebre una carta procedent d’Argentina, i li va fer pensar que la seva filla estaria allà amb el seu pare. Encara que ara estava més tranquil·la, el pare, d’alguna manera havia segrestat a la nena perquè hauria d’estar amb la mare. A la carta hi deia el següent:

“Mama, si t’escric aquesta carta és per demanar-te ajuda, no tinc gaire temps ja que el pare d’aquí poc tornarà i si em veiés escrivint-te, no vull saber el que podria passar. Així que seré breu. Ell m’ha dit que estarem aquí uns dies de vacances, però estic espantada, ja que no sé si tornaré…Penso que això que ha fet ha estat perquè li retiris el divorci. Des que vam arribar el pare no m’ha donat més que patates i aigua per menjar, em fa servir pel que li sembla, em tracta com una minyona, i sovint, quan no faig una cosa del tot bé em pega amb una mena de bastó que té, tinc blaus per tota l’esquena, les espatlles i els punys. No puc suportar més temps aquí, espero que puguis venir-me a buscar aviat, et trobo a faltar com mai ho he fet, i a vegades quan penso què passaria si ja no et tornés a veure mai més tot se’m remou dins meu. Fa poc més de dos dies, mentre ell estava fent uns encàrrecs vaig intentar escapar-me, ho tenia tot planejat, vaig sortir per la part posterior de la casa, per on ningú em podia veure i vaig anar a un locutori que hi havia per allà a prop per trucar-te; però just quan vaig arribar em vaig recordar que no portava cap moneda, i vaig pensar que si els explicava la meva història, igual et podria trucar, però va resultar que coneixien al pare i llavors el van trucar perquè em vingués a buscar. Quan em vaig adonar de la situació, vaig pensar que el pare em faria algun càstig greu, però no obstant, aquest va ser menys fort del que m’esperava, únicament em va tancar en una habitació de la casa durant un dia sencer, i no vaig menjar. Espero poder tornar a casa amb tota la família i que tot això s’acabi ja, si llegeixes aquesta carta, espero que no hagi d’estar gaire més temps aquí i poder tornar a la meva llar.