LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Començaré explicant-vos la meva situació: Són les sis i mitja de la tarda, hora ideal per berenar. És diumenge i per tant estic d’un vago impressionant. Fa molt de fred, exactament estem a 6ºC. Sento olor a xocolata que ve des de la cuina; i per acabar, aquesta dolçor és una de les meves debilitats.

Ma mare m’acaba de preguntar si vull una tassa de la deliciosa xocolata que ha preparat, i tot i sabent en les condicions en que em trobo, he dit que no. Alguns no us ho creureu, de fet, no m’ho crec ni jo. Però, envejo els cossos de les models i sense anar a cap extrem, també els de noies que no tenen cap professió on s’exigeixi físic i com diuen el nois: “estan boníssimes”; jo vull estar com elles. El meu desig es podria complir o no , és cert que no totes som iguals i cap tindrem un cos perfecte mai, hem de saber que la constitució influeix i sobretot acceptar-nos i que els demés ho facin també.

És veritat el que he dit anteriorment, però a mi no m’acaba de convèncer. Vull sentir-me bé amb mi mateixa, mirar-me al mirall i dir: “és que estic boníssima”, lluir el bikini que més m’agrada i que ningú digui res del meu físic si no és per elogiar-me. Aquest repte no és bufar i fer ampolles, porta temps, esforç i sacrifici. Si m’ho proposo puc, i si aconsegueixo posar-m’hi puc arribar a sortir-me’n.

Amb aquest escrit no vull dir que totes les que vulguin un cos espectacular es posin a dieta i es deixin la pell fent esport. Sinó que si tens un objectiu i el desitges, lluitis per aconseguir-lo. Per molt que diguin que tot està bé o que estàs bé, si tu no ho veus així o t’agradaria millorar-ho, ànims, ja tens un objectiu per al que lluitar i una vegada complert, et sentiràs orgullós de tu mateix.

Laura

A muchos de los que estáis leyendo, el título del escrito seguramente os llamará la atención.

Yo soy de esas chicas que lloran y se deprimen viendo una película romántica. Pero cuando estoy mal, bajo las escaleras dirección a la cocina, abro la nevera y cojo la tableta de chocolate, que normalmente está en el cajón de arriba. Hay muchas marcas de chocolate en todo el mundo, pero solo hay una que marca la diferencia, la Nestlé.

Cuando voy a comprar con mi madre, siempre me quedo mirando todos los tipos de chocolates que puede haber, pero con el único que no me fijo, es el chocolate negro, ya que tiene un sabor muy intenso y fuerte. El chocolate me lo puedo comer de muchos modos; derretida, con galletas, con un trozo de pan, o simplemente sola.

A veces pienso que no debería comer tanto chocolate por las consecuencias que pueda tener después, como por ejemple, que te salgan una multitud de granos en la cara. Y por supuesto, a nadie le gusta esto.

Mucha gente piensa que el chocolate es una ayuda contra la depresión, pero hay otras que piensan todo lo contrario. – Vosotros que pensáis? Desde mi punto de vista, creo que el chocolate le puede ayudar a mucha gente cuando estás deprimida, pero también podemos pensar que es Psicológico.

Judith

Tinc debilitat per la xocolata.

És un dolç que es fabrica a partir del cacau. Actualment n’hi ha molts tipus: blanca, negre, amb llet, amb trossos de taronja, amb ametlles…

A mi m’encanta la xocolata amb llet.

Fa uns dies, vaig anar a Barcelona a visitar una tieta, anava passejant pel carrer quan de sobte vaig veure una botiga especial. Tot eren xocolates!!, no m’ho podia creure. Hi vaig entrar amb la meva mare i em va dir que en podia triar una, la que fos, que ella me la comprava. No sabia per quina decantar-me, totes eren molt especials. Després d’estar mitja hora dins la botiga discutint en veu baixa quina seria la millor, em vaig decidir.

Em va fer molta il·lusió trobar una botiga de xocolates. Feia molt temps que no en veia cap, l’última vegada que en vaig veure una va ser durant un viatge a França.

Tot i que em va costar molt decidir-me, vaig triar la correcta. Una xocolata amb llet, molt gruixuda i enorme. Estava boníssima, llàstima que m’hagi durat tan poc.

Ja tinc ganes de tornar-hi per comprar-ne més!!

Marta