LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Em vaig quedar bocabadat, jo estava al balcó tan tranquil i de sobte va aparèixer una senyora. No era el primer cop que la veia, ni l’últim. La meva veïna té uns seixanta anys, suposo que deu estar jubilada. Sap secrets de tot el poble. Coneix tothom. Aquesta bona dona té controlades totes les plantes de la meva casa, totes les terrasses, tots els balcons, totes les sortides i entrades, totes les finestres…

L’altre dia es va trobar amb una senyora que passava pel carrer. Es van saludar. La seva suposada amiga li va preguntar què feia allà. La meva veïna va contestar que des d’allà ho podia “xafardejar” tot. Van acabar la conversa rient. Sort que ho reconeix fins i tot ella perquè si no seria preocupant.

Aquesta dona és la pera. No pot descansar ni un moment, està menjant un entrepà mentre mira a través de la tanca del veí. Ho mira tot, ja siguin persones sortint d’un cotxe, gent passant pel carrer o a mi, el seu veí. No s’avorreix, pot passar-se una hora seguida dreta, mentre subjecta un escuradents amb la mà dreta, xafardejant. Què descarada, enganxa l’orella a la paret del veí per sentir-ho tot. Aparta una mica els xiprers per poder veure com té la terrassa el seu pobre veí.

No podem fer res al respecte, ens ha tocat una veïna espia. Jo ja he avisat a casa que no deixin res obert, que baixin les persianes i posin les cortines. Si surto un moment al jardí, me la trobo mirant-me, si surto a la terrassa de dalt, també. Quin remei… Hauré d’acabar fent-me amic d’ella.

Jaume

Hi ha molta gent que no té una vida massa divertida o bàsicament no té vida pròpia, és per aquest motiu que li agrada posar-se a la dels altres fins al punt de ferir els sentiments d’aquesta persona. Saps, a mi m’ho estan fent i us puc jurar que no fa molta gràcia però, encara en fa menys quan ja apart de tafanejar la teva vida la comencen a inventar i a explicar-la per pura diversió o per tenir un tema de conversació amb altra gent que ni tan sols em coneixen, és llavors quan comencen els problemes.

Penso que el dret a ser xafarders el té tothom ja que naixem amb aquest instint, però si ho fas, fes-ho sense que se n’adonin i a ser possible sense mentir perquè, per començar, ningú t’ha demanat la teva opinió. A més, la típica frase de “no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu” crec que la clava molt, degut a que si jo els fes el que fan amb mi, segurament tampoc els agradaria jo els hi fes a elles segurament tampoc els hi agradaria.

Amb tot això vull dir que els que actuen així tenen vides avorrides, amargades i buides d’emocions. Són persones sense sentiments, cruels i fredes; persones que no pensen en el mal que poden causar, només en mirar-se al mirall per dir-se què guapos són, i criticar els altres per no ser com ells. M’agradaria, però, que deixessin de contemplar-se per poder observar el dolor que causen als que els envolten, i que deixessin de menystenir els altres per no ser com ells perquè, encara que no ho saben, ells són iguals que els altres.

Ariadna Gelambí