LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

En aquesta vida hi ha molts plaers i tothom té moments per a gaudir-los, ja siguin petits i de durada molt curta, o grans i de llarga durada. El plaer és com un petit temps limitat de felicitat.

Per a mi, hi ha molts tipus de plaers: dormir, menjar, escoltar música, beure aigua quan tens molta set, etc. Però un que a mi m’encanta és el de menjar, ja que és una cosa imprescindible per a la vida, que, a més, es pot gaudir. Sobretot, m’encanta quan arribo a casa, cap a les dues del migdia, després d’haver jugat un partit de futbol, quan arribo amb molta gana i que el meu pare em digui que va a buscar una paella que havia encarregat… Això és magnífic perquè quan arriba, ja seiem tots junts a dinar. I jo l’espero amb molta ànsia. Al final, quan ja has acabat de menjar i estàs molt tip, pots decidir fer una petita migdiada, ja que dormir és un dels altres plaers de la vida.

Que no me digas que me calme, ni que espere, que exploto con la facilidad de una bomba y que la paciencia nunca la he tenido. Que no voy a limitarme a la rutina, voy a ser la más adicta a cada uno de mis vicios, así me hagan daño, como tú. Que sonreiré hasta que me salgan arrugas y que mi día a día se basará en mí y en las personas que realmente me aprecian. Que me pondré los tacones más altos que encuentre aunque al día siguiente no pueda ni moverme. Querré a los que me quieran e ignoraré a los que me odien. Que me pienso comer todo el chocolate del mundo que un centímetro de más me va a venir hasta bien. Que ni segundo plato ni hostias; aquí el primero o nada. Que gritaré en muchas ocasiones de la vida, que hasta a veces me volveré soberbia, y que me fumaré todos los problemas y me reiré de todo, tendré bajones remediados con muchísimos subidones a causa del vodka. Que me tropezaré con la misma piedra cien mil veces y no pararé nunca de hacerlo hasta que no le de una patada . Que a veces me siento genial y que a veces solo quiero escupir al espejo, que odiaré el lunes por el resto de mi vida y que adoraré el sábado siempre. Que me valore bien el que me tiene y el que no supo hacerlo que se joda, que las segundas partes nunca suelen funcionar. Pero ten en cuenta que si conmigo la cagaste una vez, ni te creas que te voy a dar la oportunidad de hacerlo una segunda, porque ya he pasado por eso muchas veces y sé que lo que no funciona una vez no vuelve a funcionar dos. Entonces, en este momento, es en el que me doy cuenta , de que realmente solo hay una vida, que muchas cosas pasan sobre esta, que habrá muchos amigos pero pocos de verdad, que habrá una primera vez por cada una de ellas, que hay que disfrutar tanto como se pueda, que un clavo, saca a otro clavo, que simplemente hay momentos y momentos, que hay alegrías y desilusiones, que todo es una barrera de errores cometidos, y los que faltan por cometer, mil sonrisas y mil lágrimas no merecidas , muertes no deseadas, vidas no correspondidas. Personas por las que vale la pena esperar, personas a las que ni siquiera deberías haberte cruzado, amores eternos, amistades neutras, recuerdos imborrables , daños irreparables, y felicidades extremas, etapas, momentos , rencor , odio, cariño , una variedad de sentimientos , de emociones , de miles de cosas que , solo se vivirán una vez , porque vida solo hay una, en la que pasaran una serie de cosas tanto buenas como malas, incluso neutras , pero que pese a lo que sea, solo pasan una única vez , por eso, vívela , equivócate , sé feliz , sufre por quien se merece y ante todo, no pierdas el tiempo , para que cuando un día decidas mirar y recordar el pasado, estés orgullosa tanto de lo bueno como de lo malo , y poder agradecer esos errores cometidos que un día, te hicieron aprender. Valora lo que realmente tienes y desprecia lo que no sirve.

Andrea Aranda.

He aprendido.

He aprendido la diferencia entre dar la mano y ayudar a alguien, he aprendido que amar no significa felicidad, y que compañía no siempre significa seguridad.

Comienzo a aceptar las derrotas con la cabeza al frente y la mirada firme, a decidir hoy y no mañana todas mis decisiones, porque el dia de mañana es inestable para hacerlo y el futuro tiene la costumbre de caer en picado.

Acepto que las buenas personas pueden herirte alguna vez y hay algo que te dice que perdones.

Descubro que lleva años construirse a uno mismo y apenas unos segundos destruirse.

He aprendido que no tenemos que cambiar de amigos en el caso de que fallen si estamos dispuestos a aceptar que los amigos pueden cambiar.

He aprendido que las circunstancias y el ambiente que nos rodea influyen sobre nosotros, pero solo nosotros somos responsables de nuestros actos.

He aprendido que no importa dónde has llegado, sino a dónde te diriges, que la vida no siempre sigue la ruta que uno mismo ha programado.

He descubierto que algunas veces, la persona que esperas que te pateara cuando te caigas, a lo mejor es una de las pocas que te ayuden a levantarte.

Dario

Mai has tingut por a ser oblidat? Aquesta por que es té a la mort, realment és una por innecessària però inevitable, no es pot fer res contra una cosa que ha de passar sí o sí. Jo crec que realment al que tenim por és a ser oblidats, a no ser recordats mai més per ningú. Sents que quan ja no hi siguis, ningú et recordarà, s’oblidaran de qui vas ser i del teu nom.

I sí, podem estar preocupats tota la vida tenint por a la mort i a no ser recordats, fer sempre el correcte i no fer coses massa arriscades, no beure, no fumar, fer una dieta saludable i bolcar la teva vida als estudis i al treball, perquè al cap i a la fi naixem i ens preparem per a treballar i guanyar diners perquè sense diners «no es pot viure». Segurament fent totes aquestes coses, entre d’altres, la nostra vida seria més llarga, però val la pena tenir una vida tan llarga i no disfrutar-la tant com es voldria? La vida és un regal, has tingut la sort de néixer i poder viure, és clar que això no vol dir que no tinguis unes certes obligacions i responsabilitats, perquè sinó no aniriem enlloc. Però el que vull dir, és que prefereixo una vida curta i aprofitada, que una vida llarga i poc aprofitada.

Moltes persones tenen por a la mort, una cosa inevitable. La gent busca fama, ser recordat, admirat, reconegut, poder morir sabent que el seu nom serà recordat. No importa ser recordat per tanta gent, potser algun dia el món deixarà d’existir, i llavors qui et recordarà? No creus que és millor viure la vida que vols, sense tantes preocupacions i fer-ne un bon ús? No estar preocupat en ser oblidat per la gent, perquè realment la gent que hagi estat al teu costat durant la teva vida és la que et recordarà, viu al màxim fent el que t’agrada, superant-te a tu mateix però, si ho fas, que sigui per haver volgut aprofitar la teva vida, no per ser recordat, perquè la fama és efímera.

Paula

Un moment, un instant, un petó, un bon dia, un hivern, un adéu, un perdó, una cançó, un viatge, un cap d’any… penso que la vida està formada d’això, de moments, moments que oblidem, als quals no donem importància, moments que no tornen, moments que no valorem.

Cada moment es únic, no es tornarà a repetir, no succeirà mai de la mateixa manera. Cap moment torna, cap, tot és únic i tenim moments especials cada segon de la nostra vida, poden ser moments tristos, moments desagradables, moments bonics, moments màgics. Jo penso que cada un, ens fa reflexionar, ens fa créixer i ens fa trobar la nostra essència.

No hem de deixar-los passar, sinó que hem de gaudir-los i valorar-los, perquè és el nostre moment, amb un d’ells que sigui bo ja ens pot canviar el dia per complet, pot fer d’allò més divertit, allò més trist o d’allò més trist, allò més divertit. Buscant que hi hagin moments bons, els dies són més equilibrats. Penso que la gent no els valora, que no hi pensa, que passa un dia rere l’altre, amb la rutina, i no es para a pensar en el valor d’un somriure, d’una mirada o d’una abraçada i li passen desapercebuts els bons moments que tenen cadascuna de les nostres vides.

Penso que sense els moments, la vida seria una rutina fosca, no hi hauria somriures ni plors, simplement, cada dia seria igual.

S’han de viure els moment de tot tipus i gaudir-los, perquè res és permanent, tot canvia, evoluciona, i s’han de saber valorar sempre en positiu.

Maria

A mesura  que van passant els anys anem aprenent dels errors (avui són errors i demà seran experiències). Des de ben petita m’han ensenyat que cometre errors és humà i que la perfecció no existeix. Moltes vegades no ho reconeixem, i quan els cometem pensem que és dolent però, si ho pensem millor, és una de les coses més naturals, tenim tot el dret de equivocar-nos.  Hi ha gent que sempre es creu perfecte i millor que els altres i no és així, tots som iguals.

La felicitat és una de les  sensacions que fan que una persona tingui ganes de sortir endavant i vèncer les seves pors. Jo com a persona tinc moltes inseguretats i sé que per poder aconseguir algunes coses les he de deixar de banda per poder continuar endavant, un cop que falles o et fallen guanyes inseguretat i perds confiança en tu mateix. Moltes vegades intentem ser persones diferents a les que som per agradar els demés, donem massa importància a la societat i ens oblidem de nosaltres mateixos, Cadascun és diferent per naturalesa. Imagina’t com seria el món si tots fóssim iguals, seria massa avorrit oi? doncs la veritat que si.

Cada any és un llibre ple de capítols amb aventures, emocions, tristors, problemes, fracassos… Que sempre el recordaràs vulguis o no, encara que hi hagi moments en què vols oblidar tot i no mirar enrere, sempre has de seguir lluitant no perdis la fe, perquè la vida és una lluita constant. Tots tenim aquells moments en que ens escapem del món quan estem amb els amics i la gent que estimem, perdem la noció del temps. Ara es hora de reflexionar sobre la vida, donar-li el valor que es mereix i sobretot apreciar-la, perquè cada minut que passa es temps que no podrem recuperar mai, viu el moment com si es parés el temps.

Dúnia

Tots podem escollir el que volem fer i com, perquè som “lliures”. Poden haver-hi conseqüències bones o dolentes segons el que escollim.

A vegades m’agradaria que la vida vingués guiada per unes instruccions i amb un telèfon d’atenció al client… Sovint la millor tria és el vot en blanc, és a dir, no escollir res. Qui no ha pensat algun cop en oblidar-se de les conseqüències, ser com un bebè i seguir totalment la política del Carpe Diem?

A mesura que va passant la vida, les eleccions que hem de fer són més difícils, més importants, més doloroses potser, ja que això implica créixer i madurar com a persona. Em vaig adonant de la por que se sent moltes vegades davant de segons quines decisions. Un clar exemple és el d’escollir el que estudiaré, ja que aquesta elecció és tan sols la primera pedra del castell que és la vida.

Carla.

Jo crec que la moda és molt divertida. Segurament al sentir la paraula ‘moda’, directament penseu en roba, models, etc. Les modes no només tracten de roba, també ho són els videojocs, les joguines, complements, un color en especial, algun pentinat, maneres de ser i de pensar, etc. Hi ha moltíssima gent pendent de les coses que es posen de moda, sempre volen estar ‘a la última’ per destacar i ser el centre d’atenció. Personalment, crec que les úniques persones que aconsegueixen el centre d’atenció són aquelles que van al contrari de les modes.

Ara anem al tema principal, les modes són divertides bàsicament perquè es van repetint al llarg del temps. Modes que estaven totalment desfasades tornen a ser ‘guays’. D’alguna manera és com si tornéssim al passat, uns anys enrere, quan els nostres pares eren adolescents com nosaltres.

Per aquest motiu crec que les modes són absurdes i divertides, són quelcom passatger i que pot durar dos o tres dies. La meva conclusió és que no s’haurien de seguir modes i ser tal i com un és en realitat.

Sara

Tinc un embolic massa gran al cap, moltes coses de les quals preucupar-me, moltes coses en les quals pensar, moltes coses sense importància i alhora masses qüestions sense respondre.

La pregunta que segurament mes sem repeteix seria: el perquè de la meva existència, per què he nascut? per ser algú més? per ser un element més del sistema? per ser una peça més d’un món podrit? de veritat que si el motiu de la meva existència fos un d’aquest últims em deixaria més malament del que ja estic i em causaria greus problemes, ja que no hi ha cosa que em provoqui més rabia en aquest món i és el que em diguin les coses que he de fer.

El únic factor que m’agrada de plantejar-me dia darrera dia aquesta qüestió és pensar que he nascut per ser alguna cosa per dir-ho d’alguna manera important: un gran cuiner o un gran actor o simplement una gran persona. Però després d’això, arriba la realitat, com un cubell d’aigua freda, la qual com sempre em limita i em fa pols i jo ja no sé com sortir- me’n d’aquí. Sento que no tinc res pel que viure.

“No es el mateix voler morir que no tenit cap raó per viure” Marilyn Manson

Guillem

Jo de sempre he sigut massa bo i innocent però així ningú em respectava. I volia canviar però sempre que canviava ningú em creia. Molts cops vaig mentir per intentar qualsevol cosa però mai em veien com a dolent o qualsevol cosa que intentés. Una vegada vaig enganxar-me a un joc i em tornava molt violent i els meus amics em deien que no em reconeixien i un d’aquests em va començar a dir Jonatan (perquè volia) perquè no semblava jo.

Molts han sigut molt amics meus inclús com a germans bessons però jo sempre canviava, sempre s’acabaven allunyant perquè jo canviava constantment. Vaig provar a ser dolent i mentir i tot però ningú feia més que riure’s perquè jo no era dolent i jo d’això no m’adonava. En adonar-me, vaig anant canviant i vaig descobrir una web del yahoo on preguntaven i altres responien. Jo vaig estar mirant molt de temps la filosofia i sincerament va ajudar-me molt , encara que també em va fer molt mal. Vaig obrir els ulls i vaig veure com era el meu institut i vaig decidir canviar-me al de Vilassar de Dalt.

Com a tonto, vaig tornar sense adonar-me a fer el dolent pero això no se’m dona bé i ja vaig dir moltes tonteries i algunes mentides. Al cap d’uns mesos vaig veure que allò no funcionava i vaig posar-me a estudiar de nou i intentar fer les coses bé encara que vaig haver de fer recuperació a l’estiu perquè no m’arribava la mitja.

I finalment m’he adonat que jo estic fet per a ser bo encara que vulgui tornar a canviar perquè no m’agradi que no em respectin. Però aquesta vegada és diferent, ja he entès que haig d’estudiar i haig de fer el que se’m dona bé encara que no m’agradi. I això és tant un resum de la meva vida com un treball, com una disculpa per aquell comportament que vaig tenir l’any passat.

Jordi