LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El passat dissabte dia 9 de maig vam jugar el penúltim partit de lliga. Va ser un dels partits més emocionants, jugàvem contra el Basquet Neus, un equip al qual ja havíem guanyat en el seu camp.
Des del principi del partit vam anar dos o tres punts per sobre d’elles. El Neus són un equip que guanya els partits pels contraatacs que fa, és difícil saber parar la pilota en aquestes ocasions i més en pista gran com en la que jugàvem nosaltres. Però ho vam aconseguir, no van poder fer gaires punts amb contraatacs, gràcies a que nosaltres baixàvem ràpid a defensar. L’àrbitre tampoc va afavorir molt el partit, ja que pitava faltes que no eren. Va ser un partit dur, perquè només érem nou jugadores, a una de nosaltres l’havien operat el dia abans, però això ens va donar forces per guanyar i esforçar-nos al màxim.
Els últims minuts van ser molt intensos, perquè anàvem guanyant de tres punts i només érem 6 jugadores. Llavors l’altre equip va fer un triple, estàvem patint molt. Jo volia sortir però no podia perquè m’havien expulsat per faltes. Després que elles haguessin ficat el triple ens van pitar una falta, havíem de tirar dos tirs lliures, la Laia, que va ser a qui li van fer la falta, estava molt nerviosa, tenia molta pressió a sobre, ja que anàvem empatades i quedava un minut.
Al final vam ficar tres tirs lliures. Quan quedaven 10 segons la pilota la tenia l’altre equip i tenien temps per ficar un últim triple i empatar, però vam estar preparades per robar el pase llarg que segur que farien. El partit va acabar i vam guanyar de tres punts 53-50.
Aquests partits de gran emoció al camp són els més esperats per totes, ja que els gaudim fins al últim segon, mai tenim clar com acabarà el partit per això no ens podem rendim en cap moment.

Iria

Segona divisió, cadets de primer any i una lliga impossible. Aquests són els factors que ens vam trobar a principi de temporada el cadet b del C.E Vilassar de Dalt. Tothom era bastant optimista amb el projecte del nou entrenador, fins i tot vam redactar els nostres objectius en un paper. Tothom volia guanyar.

Primera jornada, primera victòria de la lliga. I això va continuar fins als partits clau, amb uns resultats de 2-2, i 1-1 amb els màxims rivals.
El mister, en un entrenament ens va fer canviar d’idees en una mitja hora. El seu discurs era; no podíem anar de bons sent de primer any. Així doncs, cada partit que es jugava, es jugava com si fos una final, això ens va donar una ratxa de partits guanyats molt elevada.

Va arribar l’hora de la veritat, el partit més important de l’any per nosaltres, tot es jugava a una. Abans del partit, un vídeo motivacional i durant tota la setmana pensant exclusivament en el partit va donar el resultat que tothom esperava, 2-0 i pràcticament una lliga, que pel mister no entrava en els seus plans de treball.

Amb això queda demostrat, que per molt petit o inferior que siguis, mai et donguis per vençut, sempre hi ha una esperança.

Sergio

Avui, 16 de març, és un dia molt important pel meu equip de bàsquet. Després d’haver jugat contra el S.E.S.E de Barcelona en vàries ocasions i haver perdut en totes, avui ens hem promés que no ho farien més.

Aquest equip és el primer de la classificació, i han vingut convençudes de que ens guanyarien, però en aquesta ocasió, hem fet un bon partit. L’entrenador ens ha felicitat pel nostre joc i sobre tot per l’esforç que hem fet. Hem jugat amb moltes ganes i hem defensat la nostra canasta com mai ho haviem fet. Resultat del partit, 69-51, no ens ho podiem creure, haviem guanyat a les primeres!!

L’equip contrari ha marxat amb la lliçó de no donar per guanyat cap partit i nosaltres per una vegada hem sigut un equip rodó, hem fet molta pinya i ens hem animat i ajudat entre totes.

M’ho he passat molt bé, tinc el convenciment de que he fet un bon partit i això m’anima a seguir esforçant-me i fer el que m’agrada.

Irene