LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa dos o tres anys els meus pares em van dir que m’enviarien un temps a Anglaterra per millorar i controlar més l’anglès. Jo sempre ho negava, no me’n volia anar i estar allunyada de la meva família perquè pensava que em sentiria sola i sense l’ajuda de ningú, hora d’espavilar-se.

Ara el meu pensament sobre això ha canviat. Fa un any que he començat a anar a una acadèmia d’anglès i ara controlo millor l’idioma. Costa combinar els estudis amb l’anglès, però la majoria de vegades me’n acabo ensortint.

A l’estiu de l’any que ve m’agradaria anar a Anglaterra o als Estats Units, ja que és l’idioma en que es comuniquen la majoria dels turistes quan van de visita. Tinc amigues que cada estiu se’n van de colònies a l’estranger i s’ho passen la mar de bé, així que per què no intentar-ho?

Aquest canvi d’opinió se’m va passar pel cap quan vaig veure que gent coneguda se n’anava o se’n va a l’estranger a estudiar o a treballar, sigui on sigui.

Després d’acabar els estudis, possiblement no hi hagi feina enlloc, i una de les possibilitats sigui anar a treballar a un altre país.

Alba

Fa un mes vaig estar a Viena de viatge d’estudis. Per a mi allò va ser una experiència nova i genial, perquè tenia força llibertat respecte al que volia fer en cada moment. Jo anava amb un grup del qual n’era el més jove i per tant, el menys experimentat. No es que jo hagi viatjat molt durant la meva curta existència i em va fer molta il·lusió poder sortir del poble i veure una mica de món.

Tot i que el meu objectiu principal era aprendre l’ idioma, conviure amb la gent d’un altre païs, em va fer veure una altre manera de viure i relacionar-se, a part de divertir-me molt d’una manera una mica diferent (la primera discoteca a la que vaig i he d’anar fins a Viena).

En general, ha estat un viatge enriquidor i divertit.

Ferran

Demà, els meus pares el meu germa i jo anem de vacances a Peñiscola (Castelló). Els meus avis hi tenen un apartament i cada estiu ens donen les claus per anar a passar-hi uns dies de tranquilitat.
Es una comunitat on hi han 8 cases, fent una mena de rodona perquè la piscina quedi centrada.
Peñiscola es caracterítza per el seu famós castell i les seves maravelloses platjes. Cada any que anem a visitar el castell, amb les muralles, el poble antic… ens impressiona més.
A la comunitat tant el meu germà com jo hi tenim amics. Ell té dos amics que sempre venen a sopar a casa i ell a la seva, i jo tinc a tres amics, dues noies i un noi, la veritat es que ens ho solem passar bastant bé.
La idea de marxar dues setmanes m’espanta una mica, deixar aqui als meus amics i amigues és bastant dificil, no serà garie complicat trobar-los a faltar, per no parlar del teu llit, encara que l’apartament sigui propietat de la família, com a casa teva no dormiràs enlloc.
Queden a penes poques hores per marxar i estem fent maletes. Com de costum quan fem maletes la meva mare s’agovia perquè comença a pensar que es deixa alguna cosa, no sé com s’ho fa, però sempre que estem per meitat del camí deixa anar el mateix comentari: Ja sé el que m’he deixat!! Ostres mama, no te’n podries haver recordat avans? En resum, tots estem desitjant marxar.

Anna

Avui fa exactament un any que els meus pares, el meu germà, els meus cosins i jo vam anar a París.
De fet, unicament no va ser París, sinó que també vam anar a Disney Land Resort Paris per fer una sorpresa als petits de la família. Com a casualitat les 8 persones que vam anar al viatge 4 d’aquestes son adultes, i els quatre restants som dues nenes de la mateixa edat, i dos nens petits de la mateixa, i això és com viatjar amb amics perque ens agraden les mateixes coses.
Vam viatjar amb cotxe perquè el traslat d’Eurodisney a París si haguesim agafat un avió no es podria haver fet. Vam començar la ruta amb Disney, vam estar 4 dies aproximadament en un hotel luxós perfectament acomodat a totes les necessitats tant d’un adult com d’un nen petit, cada matí venia un personatge d’alguna pel.lícula Disney per fer-se fotos amb les persones de l’hotel.
Les atraccións són una passada, els petits van aguantar més del que ens pensavem, a moltes atraccions, de fet, van ser més valents que la resta.
Al passar els quatre dies vam agafar el cotxe per anar a París. Enl arribar ens vam acomodar i de seguida vam anar a visitar París. Es preciós. Només entrar per la carretera es veu la Torre Eifiel, el símbol típic que caracteritza París, es gegant… Mai m’ho hagues imaginat. Després vam agafar un bus turistic on ens anaven portant i explicant tots els monuments de París: La Torre Eifiel, Notre Dame, el museu Louvre, el riu Sena… Quan vam acabar aquesta ruta vam anar als centres comercials més importants de París, com es un exemple les Galeries Laffayette i després vam retornar per anar a dormir. El dia seguent vam anar en barca pel riu Sena, un passeig esplèndid per sota de tots els ponts dels candaus veient tots els monuments, ja vistos anteriorment, pero desde una altra prespectiva, les aigues del riu que travessa parís.
La veritat es que va ser un viatge impresionant, mai m’ho havia passat tant bé i de fet crec que tardaré en tornar a repetir un viatge aixi. Hi estem tots molt contents cada cop que ho recordem.

Anna

Buon giorno!

Quan ens van dir que no podríem anar de viatge de final de curs, ens vam endur una forta sotragada. Però nosaltres no ens vàrem rendir i amb insistència vam lluitar per dur a terme el viatge, ja que sabíem que seria realment una experiència inoblidable. I així ha estat.

Per què ha estat espectacular? Bé, per on començar?…

Després d’un dur viatge amb vaixell, a Sirmione ens van rebre amb els braços ben oberts. Tot i que poca estona, vam poder visitar la ciutat ràpidament i vam vorejar la península en un iot.

“A la vila de Verona, ens van cridar amoïnats”, perquè els faltava gent alegre que visités la ciutat de Romeu i Julieta! Que romàntic! I li vam tocar la teta…

L’endemà vam visitar la bella ciutat de Venècia, amb els seus bonics canals i la preciosa Basílica de San Marco. Quina pau va ser passar sota el pont dels sospirs amb góndola…

Al Lido di Jésolo, on era l’hotel, després d’un refrescant bany a la platja, vam llogar dues bicicletes quàdruples i aquesta població tranquil·la i harmoniosa, es transformà en un circ romà. Com a la pel·lícula de Ben Hur, nois i noies vam competir en una trepidant cursa pels carrers. Quin riure!

De Florència podríem dir mil meravelles, però una de les coses que més ens va impactar, va ser el Duomo. Una catedral immensa i decorada a la perfecció. El Ponte Vecchio, la plaça Signoria, el palau de Pitti, l’ambient, el menjar, l’hotel… Tot era impressionant però, el que ens va deixar exhausts, va ser el mític David de Miquel Angelo. A l’Acadèmia, tot just entrar em va cridar un company perquè anés on era ell i només girar el cap a la dreta, allà estava. Immens, majestuós, esculpit fins l’últim detall, amb només una onda perquè quedés clar la seva valentia per derrotar Goliath. El David de Miquel Angelo, és sens dubte, una de les peces clau de Florència.

Després de repassar-nos Florència en bicicleta, ja ens dirigíem cap a Lucca per dinar i visitar la població. Però encara faltava el millor del dia, la Torre de Pisa. Cap de nosaltres pensava que des de la punta de la torre ens arribaríem a marejar tant i tornar-nos sords. Van sonar les campanes just quan nosaltres érem al costat…

Però tot el que és bo s’acabava i el viatge no ha estat menys. Ara mateix des de l’autobús direcció a Vilassar, recordem amb enyorança però felicitat, un viatge que ha estat, i ara ja ho podem dir, espectacular!

Pau Castillo i Aaron

Anar caminant pel carrer sense adonar-te del que tens al voltant i, de cop, trobar-te amb un edifici tan impressionant com el Duomo.
Itziar

Els millors gelats del món, simplement impressionants, de tots els sabors que vulguis estan a Florencia.
Laura Ruiz

Vaixell amunt, vaixell a baix, pels canals de Venècia, si vols visitar.
Laia Morales

Tot es pot resumir en: “italian style”.
Maria i Joana.

Pasta, pasta, pasta everywhere. El reflex del Ponte Vecchio al riu Arno serà el meu somni durant molts dies.
Valentina –alias Valentina coloraines-.

A Itàlia hi torno segur. Ho juro!
Ruth –alias Ruflas-.

Companyerisme, visites, cultura, compres, però sobretot moltes rialles!
Júlia Montagut

Només puc dir que ha sigut una experiència única, IMPRESIONANT!
Nerea Velasco

No només se m’han passat els dies com segons, he viscut una experiència única al costat de gent increïble. No m’ho podré treure del cap durant molts anys.. VISCA ITALIA!

Carla Sánchez

Aquest viatge ha estat molt agradable de fer. Primer perquè Itàlia es molt bonica i el clima i menjar son fantàstics. I després perquè he pogut estar molts dies amb els meus amics i conviure amb ells. Per acabar, només dir que no l’oblidaré mai aquest viatge.

Marc Valldo

Aquest viatge, em sembla que ha sigut el millor que podríem fer. M’ho he passat molt bé.

Irene Gris

En aquest viatge hem conegut realment les persones que els companys porten dins i hem conviscut tots com una gran família.
Carla Adalid i Judit Francès

En general ha sigut un gran viatge. Tots els llocs han estat genials: Florència, Sirmione, Pissa, Verona i Venècia; però a Venècia me’n vaig anar amb un mal sabor de boca per la forma de com ens van tractar (la forma com ens miraven, com ens parlaven…).
Marc Gasulla

Aquest viatge ha estat impressionant, els llocs que vam visitar turística eren preciosos i junt amb els amics m’ho he passat encara millor. Sempre me’n recordaré d’aquest inoblidable viatge de comiat i espero que tots els alumnes que el facin s’ho passin tan bé com jo.
Tato Martinez

Per acomiadar-nos de quart a Itàlia hem anat,
pasta i pizza hem menjat i amb uns quilos de més hem tornat.
Venècia, Florència i Pissa hem recorregut i la seva cultura hem conegut.
Moltes parades hem trobat i records per casa ens hem emportat
Tot això ha acabat amb una bona experiència ens hem emportat.
(He ido a pissa y me he comido una pissa).
Emma Milan i Andrea Jiménez. Bella Itàlia.

Al costat d’una gran família, hem pogut gaudir d’una experiència inoblidable visitant llocs impressionants. Totes les ciutats ens han anat enamorant, però passejar-se per Venècia amb góndola ha sigut com somiar. Sempre ens quedarem amb aquest viatge dins del cor. Ti voglio bene Itàlia.
Mariona Ros i Judith De Gea

Ajuda mútua, companyerisme, paciència, afecte i confiança són paraules que descriuen aquesta gran família que hem pogut millorar gràcies a aquest fantàstic viatge a Itàlia, on hem pogut gaudir de totes les ciutats que hem visitat. No ho oblidarem mai!
Clara Canals i Silvia Meca

D’aquest viatge ens quedem amb grans moments com els passejos amb góndola i a peu per Venècia, haver visitat els grans monuments i conegut la història de Florència, la bellesa d’alguns paisatges com ara Sirmione i molts altres llocs que mai oblidarem. Ens ha semblat un gran viatge i ens ho hem passat molt bé.
Marc Ariza i Jofre Matamoros

De tota Itàlia, el que ens ha agradat més ha sigut Venècia, ja que vam agafar una góndola i va ser preciós. A part de tot això ens quedem amb que hem fet molta pinya amb el grup i som un grandíssim grup. Ha sigut genial passar aquestes vacances amb vosaltres.
Ruth Blanes i Toni Acosta

Durant aquests dies he gaudit de totes les ciutats i racons d’Itàlia. Ha estat una visita molt variada, hem passat d’estar a la costa a estar al centre d’una ciutat. Jo ja havia estat en alguns llocs, però el fet d’estar amb els companys ho ha convertit en especial. Quan sigui gran seguiré recordant aquest viatge com una gran vivència.
Paula Lombarte

Estem de tornada del millor viatge de tots els que hem fet. Ens quedem sobre tot amb el bonic poble Sirmione; amb Venècia que ens va sorprendre més del que esperàvem; amb el gran Duomo de Florència i els seus amples carrers, que a cada cantonada hi havia una gelateria on podies gaudir d’un refrescant gelat; i amb la curiosa Torre de Pisa. Totes aquestes sorpreses han sigut gràcies a la companyia dels amics, que ens hem tret un somriure a cada moment. “Grazie bella Italia!”
Laura Fernández i Aleix Tugas.

Tant de temps pensant en el viatge i ara ja som aquí. Després de tants exàmens, deures, bronques i d’altres coses terroríficament escolars, ha arribat l’hora de gaudir d’una experiència inoblidable. Itàlia, ja som aquí! Crec que parlo per tots quan dic que aquesta nit passada pocs han pogut aclucar els ulls. Els nervis estaven a flor de pell. I després d’una llarga espera, avui al matí tots estàvem reunits davant la porta de l’institut per acomiadar-nos de pares i amics. La primera sorpresa l’hem tinguda al port de Barcelona, en veure que no anàvem amb “Grimaldi lines” sinó amb “Grandi navili veloci” i que el nostre estereotip de comoditat havia quedat per terra. Però tot i així el vaixell estava bé, el que potser ens fallava era que hi havia persones al terra. Però en el fons era divertit: hem estat jugant al Bartolo, hem rigut amb l’Enric, el profe de física, de les pintes de l’Altés. Bé, la veritat és que al vaixell no hem pogut fer massa més que menjar, dormir i riure entre nosaltres. De tota manera pinta bé. Ara, aquí des del llit penso en tot el que ens espera. Estirat en una llitera d’un petit camarot semblant al del Titànic, penso que la gran família de “El Retaule del Flautista” té per endavant una experiència única les seves vides. Bona nit!
Pau

Ha costat, però ja són tots a les seves habitacions. Hem arribat a l’hotel més tard de l’hora prevista (algú s’ha despistat a Verona i ha arribat amb retard a l’autocar), i això ens ha obligat a asseure’ns a sopar tot deixant els equipatges al vestíbul. El sopar venia molt de gust a tothom (macarrons, carn arrebossada i croquetes i gelat).

Havent sopat hem repartit les claus de les habitacions, amb les petites disputes inevitables encara que no hi havia gaire modificacions respecte dels agrupaments establerts al vaixell. El cas és que ara, després d’una bona dutxa, han anat sortint ben mudats i clenxinats a fer un tomb pel passeig marítim.El Lido di Jesolo és una llarga extensió d’hotels ran de les platges de l’Adriàtic. Hotels, botigues, bars, terrasses i tota l’oferta que un pot trobar en zones turístiques com aquesta.

El viatge està anant molt bé i especialment la convivència entre tots ells. Han estat dos dies de precarietat tecnològica i també de situacions d’incomoditat i fatiga (moltes hores al vaixell ahir i moltes hores d’atocar avui).  Ahir al vaixell i avui fins que no han arribat a l’hotel, no disposaven de cobertura WI-FI i això els impedia refugiar-se o escapar-se a través de les seves converses Watsapp. Quan avui hem arribat a l’hotel a les nou, abans de sopar ja havien esbrinat la contrassenya d’accés al WI-FI i s’han abocat amb autèntica passió a les seves pantalletes, fins aleshores mudes i amagades.

Aquesta precarietat l’han expressada en alguna ocasió en forma de queixa (rarament), però el més normal ha estat un anar-se habituant a la situació i un anar inventant mecanismes de diversió fantàstics que requerien sempre d’un bon nivell d’imaginació, cooperació i comunicació.Des dels jocs més innocents de l’esplai que ahir van omplir la coberta del vaixell, fins a un immens repertori de cançons de tots els estils avui a l’autocar. Potser l’abundància de recursos i la facilitat per accedir-hi, els converteix en persones molt més còmodes i menys imaginatives?

El viatge d’ahir al vaixell ens va permetre aprendre coses. M’han dit avui que algunes mares havien trucat a l’agència de viatges molt preocupades per la por i el perill que havien patit les seves filles pel fet d’haver anat en un vaixell en què viatjaven tot de persones des de Marroc fins a Gènova. Tots esperaven un vaixell una mica més luxós i amb més serveis i distraccions. En canvi era un transport de famílies que retornaven del seu país cap a Itàlia. La petita piscina del vaixell era buida, o la discoteca no va obrir (l’empresa deu creure que no cal oferir aquests serveis als marroquins, o que han de retallar despeses, o ambdues coses, vés a saber). En tot cas no era un creuer sinó un ferry senzill. En aquestes circumstàncies, algunes noies em van comentar el seu neguit perquè hi havia persones dormint als passadissos. Jo els vaig comentar que, quan de jove viatjava amb els meus amics a Mallorca també dormiem als passadissos amb els nostres sacs de dormir i no a les butaques, perquè les butaques són molt més incòmodes que el terra. I que em semblava que el problema no era tant les persones als passadissos sinó el fet que aquestes persones fossin marroquines. Suposo que és inevitable aquest tipus de recel envers persones que parlen diferent i que imagines com una amenaça (per suposat que no ho eren, pobra gent!). En qualsevol cas ha estat una ocasió única de viure directament l’experiència de la immigració, i per això deia que el viatge va permetre aprendre coses. Quan hem desembarcat a Gènova aquest matí, ja hi havia una llarguíssima cua de furgonetes extremadament carregades i a punt d’entrar a la panxa del vaixell per iniciar el trajecte de retorn durant uns dies a la terra llunyana. Emigració viscuda en primera línia i no a les notícies.

Estem viatjant i estem aprenent i convivint. Demà viurem Venècia. Segur que ens espera un gran dia.

Josep Maria

A les classes d’ètica hem estat comentant sobre la llibertat d’escollir el que volem i el que no. Que som lliures de triar l’opció A o la B, però tenint en compte les conseqüències que té cada una. També hem dit que moltes vegades hem de decidir entre dos coses que ens agraden, però solament tenim l’oportunitat de fer-ne una.

Mai m’havia trobat en una situació com aquesta, d’haver de triar entre dues coses que t’agraden molt, o en el cas de que m’hi trobés no era un situació molt important. Farà un parell de dies sí que vaig trobar-m’hi en una. La professora de castellà, ens va dir que el viatge de fi de curs seria segurament l’última setmana del curs, cosa que em coincidiria amb els assajos de ballet. Podria assistir al festival, ja que el viatge seria fins el divendres , i el festival es fa durant el cap de setmana. El problema és que a l’aula de dansa a la que jo vaig, i crec que a qualsevol altre escola de ball, assistir els assajos és molt important, per tant si no assistís a cap d’ells no podria sortir al festival.

Ens van dir que intentéssim canviar els dies del festival i, si no, hauríem que decidir una de les dues coses. A la mateixa tarda jo i una amiga meva, que es troba en la mateixa situació que jo, vam anar a preguntar-ho. Quan ens van dir que no era possible, vam saber que era el moment d’escollir. Vaig estar tota la tarda i nit rumiant-ho, primer em decantava més pel ballet, ja que ens dediquem tot l’any a preparar els balls pel festival, però després de parlar amb alguns amics, em decantava també pel viatge, perquè es una cosa que portes esperant des de 1r de la ESO, i és una cosa que no es fa sempre.

Els professos ens van dir que s’intentaria fer alguns petits canvis perquè poguéssim anar de viatge i també poder assistir al festival de ballet. De moment espero a les dates definitives del viatge, si no tindré una gran decisió a prendre.

Mariona

Benvolguts professors i professores del claustre:

Em dic Gerard Floriach i sóc un alumne del curs de 4t d’ESO d’aquest centre. El motiu d’aquesta carta és ben senzill: vull donar una opinió sobre uns actes que es van realitzar gràcies o per culpa d’un o d’uns professors (utilitzaré el plural). Aquesta sèrie de professors van incitar a realitzar aquest acte. L’opinió que vull donar a conèixer la comparteixo amb, si fa o no fa, la majoria d’alumnes del que formo part, i és que:

Primerament, trobo que és una falta de respecte i d’educació no llegir la carta que van redactar els representants del curs de 4t en què es demanava poder fer el nostre viatge de final de curs, el qual ens marca una etapa de la nostra vida com a estudiants principalment. En general m’esperava que fóssiu més comprensius. En segon lloc fer-vos entendre que amb aquest tipus de protestes perjudiqueu als alumnes i nosaltres ens sentim com si ens passéssiu la pilota a nosaltres. Seguidament dir-vos que els alumnes no tenim cap mena de culpa de les retallades que s’estan fent en l’ensenyament públic, som víctimes directes igual com els professors. Tampoc tenim cap culpa de que els professors no tinguéssiu unes bones condicions de feina, però no per això heu de prendre mesures com a protesta que afectin els vostres alumnes.

Per acabar, voldria demanar disculpes als professors o professores que s’hagin ofès o mosquejat al no estar d’acord amb mi però remarco i repeteixo que és una opinió personal o fins i tot una ideologia, moltes gràcies per la seva atenció.

Gerard Floriach
4t ESO –A
11-11-2012