LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El meu escrit és per parlar-vos de la noció del temps.

Quan som de vacances desconnectem completament de la rutina, no sabem si estem a dimarts o a dijous. Això s’anomena perdre la noció del temps. Es curiós perquè quan comencem les vacances és com si entréssim en un món completament diferent, on no tinguéssim un horari i poguéssim fer el que ens plagui.

Jo personalment, aquestes vacances he desconnectat completament, no sabia a quin dia estàvem i què havia de fer. De fet havia de presentar un escrit, i des de quan vaig començar les vacances fins quan les vaig acabar no em va passar pel cap que havia de fer l’escrit.

En definitiva, quan som de vacances només penem en passar-nos- ho bé, i no pas en continuar fen la mateixa rutina de cada dia.

Pau

Fa un mes vaig estar a Viena de viatge d’estudis. Per a mi allò va ser una experiència nova i genial, perquè tenia força llibertat respecte al que volia fer en cada moment. Jo anava amb un grup del qual n’era el més jove i per tant, el menys experimentat. No es que jo hagi viatjat molt durant la meva curta existència i em va fer molta il·lusió poder sortir del poble i veure una mica de món.

Tot i que el meu objectiu principal era aprendre l’ idioma, conviure amb la gent d’un altre païs, em va fer veure una altre manera de viure i relacionar-se, a part de divertir-me molt d’una manera una mica diferent (la primera discoteca a la que vaig i he d’anar fins a Viena).

En general, ha estat un viatge enriquidor i divertit.

Ferran

Tot va començar l’1 d’agost de 2013, quan vam voler anar-nos-en de vacances. Dies abans parlava amb la meva àvia per telèfon de que tenia moltes ganes de veure-la i estar amb ella i el meu avi, i de que feia molt de temps, per no dir anys i panys, que feia que no veia a una cosina meva. Sempre em parlava d’ella dient-me que estava molt alta, que havia crescut molt i de que no la reconeixeria, i bueno, les típiques coses que et diu una àvia quan fa temps que no et veu.

A Múrcia, després d’instal·lar-nos, vam baixar a la piscina una estona. Vam fer amics i… a que no sabeu d’on eren? Eren de Mataró. Total que van ser uns dies fantàstics i molt divertits. Després de passar uns dies, vam anar al poble on eren els meus avis, i, on efectivament podria retrobar-me amb la meva cosina despés de tants anys. Allà, ens va venir a visitar tota la família. No vam poder sortir de casa en tot el dia!

Al dia següent, va aparèixer per la porta una noia alta i a la que no reconeixia. Ja podeu imaginar-vos qui era. Doncs sí, era la cosina a qui tant esperava veure. Van haver de tornar-nos a presentar perquè ni jo la reconeixía a ella, ni ella em reconeixía a mi. Va ser un dia fantàstic perquè ens vam explicar moltíssimes coses i vam fer-nos moltes preguntes.

Ara, ja estic a Vilassar, i parlo amb ella cada dia; tant sigui per el watsapp, el facebook o el tuenti.

Irene

Me siento bien? No, hoy es un día desastroso…

Me he levantado y he ido directa a mi ordenador para poder enviar todos mis escritos y resúmenes de ética ya que he estado de vacaciones y no lo he podido entregar antes. La cosa es que me han desaparecido la mitad de mis fotos, programas y trabajos. Llevo exactamente una hora buscando y rebuscando, pero por desgracia es imposible recuperarlo. Me he puesto muy nerviosa porque ya me está costando tener que estudiar tantas materias y hacer tantos deberes de cada una, pero aun así… ¡he de seguir intentándolo!

No recuerdo exactamente sobre lo que hablé en los demás escritos, solo sé que en uno de ellos dije que por mucho que cueste a causa de los problemas que he tenido durante el curso, he de esforzarme porque necesito un cambio en mi vida, y creo que el primer paso para esto sería cambiar de instituto para olvidar y empezar de cero. Qué mal me estoy explicando, y qué rabia me da no poder enviar mi escrito…vaya tela.

Ya que no puedo recuperar mis deberes, aprovecharé para hablar de mis vacaciones. Espero que sirva.

He estado quince días en Moratalla, un pueblo muy poco conocido y pequeñito de Murcia, cerca de Calasparra. La verdad es que me lo he pasado muy bien y he vuelto a ver a mi familia que es lo que más me apetecía. Si te soy sincera me encanta verlos a todos por primera vez después de un año, porque te dan todo el cariño que otras personas no te han dado durante mucho tiempo, te comen a besos y abrazos y te dicen cosas preciosas. Como se está viendo, soy muy cariñosa y una simple palabra, un simple beso o un simple abrazo se convierten para mí en lo más especial que me puedan dar.

Echaré de menos estar allí.

Ya he explicado lo más importante de mis vacaciones, ahora voy a seguir estudiando otras materias… ya podrían ser más fáciles las matemáticas y un poco más corto el dosier de Carmel!

Carla

Demà, els meus pares el meu germa i jo anem de vacances a Peñiscola (Castelló). Els meus avis hi tenen un apartament i cada estiu ens donen les claus per anar a passar-hi uns dies de tranquilitat.
Es una comunitat on hi han 8 cases, fent una mena de rodona perquè la piscina quedi centrada.
Peñiscola es caracterítza per el seu famós castell i les seves maravelloses platjes. Cada any que anem a visitar el castell, amb les muralles, el poble antic… ens impressiona més.
A la comunitat tant el meu germà com jo hi tenim amics. Ell té dos amics que sempre venen a sopar a casa i ell a la seva, i jo tinc a tres amics, dues noies i un noi, la veritat es que ens ho solem passar bastant bé.
La idea de marxar dues setmanes m’espanta una mica, deixar aqui als meus amics i amigues és bastant dificil, no serà garie complicat trobar-los a faltar, per no parlar del teu llit, encara que l’apartament sigui propietat de la família, com a casa teva no dormiràs enlloc.
Queden a penes poques hores per marxar i estem fent maletes. Com de costum quan fem maletes la meva mare s’agovia perquè comença a pensar que es deixa alguna cosa, no sé com s’ho fa, però sempre que estem per meitat del camí deixa anar el mateix comentari: Ja sé el que m’he deixat!! Ostres mama, no te’n podries haver recordat avans? En resum, tots estem desitjant marxar.

Anna

Ja han començat les vacances, temps d’anar a la platja, per estar amb els amics, amb la família, anar de viatge i moltes altres coses a fer aquesta època de l’any. Bàsicament és la millor època. Aquest estiu pujaré al meu càmping, fa poc que hi som, és molt gran i tenen moltes instal·lacions, com ara la piscina climatitzada, el gimnàs, la pista de tennis i pàdel… fan moltes activats per nens petits i grans, però lo millor és que hi ha gent de la meva edat.

L’altre càmping era més tranquil, més natural al mig de la natura, amb molts camins i al costat de un riu. Lo dolent és que era molt lluny de casa nostra, havíem de passar moltíssimes corbes amb el cotxe i sempre arribaves marejat o cansat, no hi havia gaire gent de la meva edat només tenia una amiga amb la que sincerament esmorzàvem, dinàvem, berenàvem, i sopàvem juntes. Òbviament ens vam fer molt amigues, però ara ella marxa a Canadà un any sencer a estudiar, i nosaltres ens hem canviat de càmping i ja no ens veurem, només per skype o parlarem pel mòbil. Però sé que la nostra amistat no acabara per la distància perquè fa molt de temps que ens coneixem i tenim confiança.

A l’antic càmping ens vam fer molt amics de 4 famílies i per això vam decidir de canviar-nos i anar-nos-en en un on els seus fills i jo tinguessin més coses a fer i més gent a la que conèixer i formar una amistat. Aquestes famílies fa més de 5 anys que ens coneixem i tenim confiança uns amb els altres i molts cops anem a fer excursions i ens banyem al riu o anem a fer kayac o anem amb bicicleta…

Al càmping que estem ara tenim el poble el costat i podem anar amb moto per la muntanya per un camí de sorra on van tots els pares amb els seus fills i a vegades, de tan en tan, anem al cine o a sopar per algun restaurant de poble. Cada dissabte al dematí hi ha un mercat on hi comprem fruita fresca i per el camí de tornada amb les mames ens la mengem. Durant l’última setmana del mes de maig, hi ha la festa major del poble i els meus amics ens ajuntem amb els del poble i som moltíssima gent.

En definitiva, que les vacances, a part d’estudiar, també estan per passar-ho bé amb tothom.

Bones Vacances!

Emma

Y llegó final de curso y así, el verano. Todos con la mente ocupada pensando en que van a hacer este verano. Los amigos, el tiempo libre, adiós a los madrugones durante un tiempo, en fin, todas esas cosas que tanto nos gustan.

Para mi son tres meses raros. El primero es el que más disfruto porqué todavía recuerdo la rutina del instituto y me siento bien haciendo cosas al aire libre o pasando el tiempo con quien quiero, el segundo mes es cuando veo el verano como algo normal y no lo valoro suficiente pero finalmente llega el tercer y último mes, en el que creo que todos nosotros aprovechamos al límite y si no recuerdo mal es el mes en el que me falta algo.

Durante el curso, pasamos muchas horas con nuestros compañeros mientras trabajamos, nos esforzamos, sudamos la gota gorda, reímos, incluso pasamos malos momentos que, cómo no, se quedan en nuestra memoria. Casi se podría decir que el instituto se convierte en nuestra segunda casa y dentro de ésta todos nuestros compañeros o amigos que, al fin y al cabo es la familia que escogemos.

Debemos tener claro que vamos al instituto a estudiar y a forjar nuestro futuro pero qué haríamos sin todos nuestros compañeros que tanto nos apoyan, nos ayudan a estudiar, que comparten sus conocimientos, nos hacen reir y obviamente hacen del instituto un sitio agradable. En estos momentos pensamos que el estudiar es un rollo, es aburrido, perdemos el tiempo pero quizás no nos damos cuenta de lo afortunados que somos siendo estudiantes, realmente creo que es muy buena vida.

Volviendo al tema principal, en el tercer mes me falta una cosa muy importante para mi. Echo de menos a todos mis compañeros, el orden que provoca el ser estudiante y que deberias tener presente, los momentos de máxima tensión y la gran satisfacción que da volver a tener en mente que queda x tiempo para que sea verano.

En conclusión creo que lo mejor que puedes hacer con algo que no te gusta (en este caso creo que a poca gente le gusta el instituto) es hacer que te guste, yo lo hice, encontré ese detalle de cooperación, de ayuda, de diversión y el saber que tengo un futuro por delante para conseguir que me gustase el instituto, ahora decidme, ¿vosotros también lo habeis encontrado?

Sergi

Tenim molt de temps en endavant per pensar com ens ho podem passar bé. Tenim uns quants mesos per planejar tot el que vulguem fer, per exemple nosaltres ja començarem anant a Itàlia durant una setmana per oblidar-nos dels exàmens i passar-ho el millor possible.

Quan ja acabem el curs jo i el meu pare ens n’anirem a Cantabria com vam fer l’any passat a fer esports de risc, (canoa kraft, barranquisme, rafting…) anirem a la platja a fer body surf, amb bici per la muntanya… En general repetirem el que vam fer l’any passat. El poble on anem es diu Comillas, a Santander i anem allà perquè el meu pare té família allà i és on va néixer la seva mare, la meva àvia. El primer cop que vaig anar a Comillas vaig anar amb el meu pare, la meva mare i la meva germana i vam anar amb autocaravana, jo tenia set anys. Vam fer tot tipus d’esports i ens ho vam passar molt bé.

Tres anys més tard vam tornar però vam anar amb uns amics dels meus pares i va ser molt divertit, per la meva part crec que m’ho vaig passar millor aquesta vegada perquè els amics dels meus pares tenien dos fills una mica més grans que jo però no gaire, eren del meu caràcter i ens agradava fer el mateix: juga a futbol a la platja, fer body surf, vam anar a fer painball…

Aquest any i l’any passat vam anar a l’hotel perquè vam vendre l’autocaravana i una de les coses que m’agrada d’aquest hotel es que té camp de golf, ja que jo hi jugo.
Esperem passar-nos-ho igual de bé que els altres anys ho millor.

Marc

Ja comença la conta enrere per acabar el curs , i com sempre aquests últims mesos són un pèl estressants. Però quan et poses a pensar que estem quasi tocant les vacances, et marxen tots els mals. Aquest estiu, no serà molt de “relax”, es podria dir, perquè em passaré la meitat de les vacances fora de casa. Les meves amigues i jo, hem decidit que aniríem una setmana a Sant Feliu de Guíxols, on una d’elles té un apartament, i així podem desconnectar de tot una mica. També, com cada any marxo a l’estranger un parell de setmanes, perquè la meva mare diu que és una bona oportunitat per aprendre bé l’Anglès.

Farà uns quants anys vaig amb una companyia que prepara colònies a l’estranger. Vas a un tipus de col·legi on fas tres hores de classe pel matí i per la tarda fas activitats o sortides. Però també tens l’opció d’anar amb famílies voluntàries. Jo sempre havia anat a Londres en un d’aquets col·legis, però ja estava una mica farta de sempre visitar el mateix cada any, i l’estiu passat vaig provar d’anar amb família voluntària als Estats Units, ja que la meva germana ho havia provat i li va agradar molt.

A mi tampoc em va desagradar del tot, però la família que em va tocar no era molt agradable ni polida, inclús es podria dir que eren una mica estranys. La meva mare em va dir que tingués present que els americans no solen ser persones molt netes, però en el cas de la família que em va tocar a mi no era normal allò. Vaig demanar que em canviessin (amb aquella gent no podia passar tres setmanes ni boja). No era per la brutícia, sinó que casi ni menjava, els matins només em donaven un sandvitx de melmelada. Però un cop em van canviar, m’ho vaig passar molt bé.

Per tant, aquest any volia tornar anar a Estats Units, però tenia por que em tornés a tocar una família com aquella. Vam estar mirant-ho amb la meva mare, però no hi havia cap lloc que em cridés tant la atenció com per deixar de banda la petita mala experiència que vaig tenir. Després de dies rumiant on podia anar, la meva germana ens va dir que preguntéssim a la família de Washington amb la que ella va estar. Ens va semblar una bona idea, eren molt bona gent i a més per Nadal sempre ens envien postals i durant l’any ens escrivim e-mails per saber com va tot. Per tant els vam enviar un missatge preguntant si podria anar aquest estiu a casa seva, ens van dir que no hi havia cap problema, l’únic que ens havíem de posar d’acord amb els dies. Ens van dir que aquestes setmanes estarien una mica ocupats però quan poguessin ens dirien alguna cosa.

Durant aquestes setmanes he estat una mica nerviosa, perquè tenia por que no ens poséssim d’acord amb els dies. Però finalment ahir a la nit ens van enviar un e-mail dient que ells la primera setmana de juliol els anava perfecte. Així doncs les primeres setmanes de juliol ja estan reservades.

Mariona

Després d’estar-me una bona estona pensant sobre quin tema podia escriure, l’única cosa que se’m passa constantment pel cap és que demà és divendres. Després d’una setmana estressant  plena d’exàmens (en la que trobar un moment per relaxar-me era gairebé impossible), per fi, arriba Setmana Santa. Per fi podré llevar-me tan tard com vulgui durant deu dies i sense estressar-me.

Seran deu dies de festa, dels quals sis els passaré aquí a Vilassar de Dalt i els altres quatre els passaré a Múrcia, ja que tinc família allà i a més a més a Múrcia es celebra molt bojament Setmana Santa i crec que no m’avorriré pas.

Recordo que de petita vaig anar a Múrcia per aquestes dates i hi havia molta gent que es passava tot el santíssim dia tocant tambors, i jo que estava en una casa del centre del poble me’n recordo que no podia dormir ja que se sentien els tambors perfectament i em posava de mal humor perquè volia que paressin de fer soroll. Aquesta Setmana Santa, per sort, ens allotjarem a un altre lloc on no es sentiran els tambors i podré dormir profundament sense que ningú em molesti.  A més a més, ara que ja sóc més gran i ja em conec el poble on anirem suposo que tindré més llibertat per fer el que vulgui i espero passar-m’ho molt bé i conèixer a gent nova.

La casa on estarem allotjats és la mateixa que vaig anar a l’estiu de fa dos anys. Em passava quasi tot el dia a la piscina que té i em vaig posar bastant morena, així que la única cosa que em queda per dir és que desitjo amb tot el meu cor que faci el suficient bon temps com per posar-me a prendre el sol i trencar el meu color de pell blanca quasi transparent perquè no se’m confongui amb un vampir.

Sílvia