LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Per fer el escrits de la tertúlia necessitem observar els petits detalls de la vida i, a partir d’aquí, fer una reflexió per expressar les nostres idees. Jo ho entenc, però és que tinc tan poc temps que no em puc parar per fixar-me en tot allò que m’envolta, és estressant.

Avui en dia, estem massa ocupats fent activitats i anant d’un lloc a un altre. Fins i tot, hem arribat al punt en que no tenim ni uns minuts per aturar-nos a pensar en nosaltres mateixos i reflexionar. Tot ho fem d’una manera mecànica: ens llevem, anem a l’institut, dinem, fem els deures, fem les extraescolars, sopem i anem a dormir. Sé que hi ha algunes excepcions, és a dir, evidentment no tothom té la mateixa rutina, però en la majoria dels casos és així. Els dies ens passen sense adonar-nos i això no pot ser, és molt trist. A més, el nostre horari ens obliga a anar-nos a dormir molt tard i despertar-nos molt d’hora. Aleshores, com a conseqüència d’aquest dia a dia tan atabalador i les poques hores de son, anem cansats a tot arreu.

L’altre dia vaig llegir un article que està molt relacionat amb aquest tema. Deia que mentre dormim el nostre cervell elimina toxines que ha anat generant durant el dia. Llavors, quan una persona no dorm les hores suficients, el cervell no té prou temps per eliminar totes aquestes toxines i és quan s’afavoreix l’aparició d’algunes malalties com ara l’Alzheimer. Després de llegir l’article em vaig quedar molt parada. La veritat és que no m’imaginava que una cosa tan insignificant com dormir set hores enlloc de vuit, a la llarga, pogués tenir aquestes conseqüències.

Després de tot això he arribat a la conclusió de que ens hem d’aturar uns segons a reflexionar sobre el que passa al nostre entorn, deixar estar l’estressant dia a dia per uns moments i pensar en nosaltres mateixos. Perquè a vegades els petits detalls són els que de veritat importen i els que ens marquen un abans i un després. Tant de bo pogués oblidar-me de tot i desconnectar d’aquest món, encara que fos només per uns dies!

Marina

Tot és fosc. Els ulls se’m van tancant, ja passen de les dotze i demà tinc cole. Però segueixo desperta, el so de la música em captiva i fa que comenci a somiar, però els torno a obrir i segueixo desvetllada. No vull adormir-me, no vull que s’acabi aquest moment de plaer. No penso en res, no em passa res pel cap, a part de sons i frases majoritàriament en llengües estrangeres.

La música que m’entra per les orelles és tranquil·la i porta un ritme diferent al de la rutina i això em relaxa.

Deixaré de fer esforços per fer durar aquest moment tant gustós, deixaré que la música em guiï en un son profund i ben lluny de la realitat. Bona nit.

Joana

Per a mi, la platja sempre ha estat una manera de desconnectar dels problemes. El soroll de les ones quan xoquen contra les roques del port, la sorra que et crema els peus durant les hores de sol intens, i l’aigua tan freda… Són moltes les sensacions que tinc quan sóc aquí. Aquestes petites coses fan que estigui tranquil·la, i sobretot que m’ho passi bé quan estic allà amb les amigues.

A l’estiu no hi ha dia que no baixem a la platja, per sort, a la meva mare també li agrada molt i té la paciència d’agafar el cotxe cada dia i portar-m’hi.

Quan era petita hi vivia just davant, només havia de travessar el carrer i ja hi era. M’agradava quan hi anàvem cap a les vuit del matí perquè tot estava tranquil, l’aigua estava plana i neta i hi corria la brisa dels matins. Però també m’agradava quan hi anàvem a les nits que, igual que al matí, tot estava tranquil i perfecte.

Quan marxem de vacances d’estiu normalment anem a la costa, a Palamós, i el meu pare i jo, acostumem a anar, un o dos cops, cap allà a les deu de la nit, al moll del port. Des d’allà es veu la llum del far, les casetes del poble totes il·luminades, les petites barquetes que naveguen pels voltants, i sobretot els pescadors ansiosos per fer bona pesca.

Suposo que és perquè de petita he estat a prop de la costa que ara no podria viure a més de 10km de la platja!

Jennifer

“Voleu relaxar-vos i parar un moment!” és el que em passa pel cap quan veig la gent. La veritat és que jo sóc una d’aquelles persones, no paro, sempre tinc coses a fer. No hi ha dia que no vagi amb l’agenda amunt i avall organitzant-me per fer-ho tot.

Però la cosa canvia quan dic “ no puc més” em poso una cançó, m’estiro al terra (de parquet) i tanco els ulls. Molta gent pensaria “què fa aquesta estirada al terra?” Però estic seguríssima que canviarien d’opinió si ho provessin. No sabeu què agradable és estirar-se i escoltar una cançó tranquil·la. Ni Hip-hop, ni Metal, ni cançons comercials… ni tota aquesta música que t’estressa més quan l’escoltes.

El so del piano, la guitarra acústica, el saxo… I tu allà tirat, és el que et fan passar al món de la imaginació on els teus somnis es fan realitat. I desconnectes completament de tot, disfrutant del que t’agrada fer.

No vull dir que la gent s’estiri al mig del carrer, brut . Simplement m’agradaria que la gent es parés a pensar i que pogués disfrutar del que fa i del que els agrada. Que miressin per la finestra i diguessin “quin dia més maco que fa avui”.

La gent només pensen en les coses que els estressen i no gaudeixen del que hi ha al seu voltant. I sí, implicar-te en les teves obligacions és important, però fins a un cert punt, no deixis que el teu estrès et superi.

Laia