LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Tot va començar l’any passat, va ser llavors quan vaig iniciar les meves sortides nocturnes amb els amics durant l’estiu.  Un dia em van dir de quedar, així que vaig anar a parlar amb els meus pares a veure si aquella mateixa nit podria sortir fins tard i aquí va ser quan es va crear el problema, a partir de quina hora es considerava tard?

Personalment em considero una persona responsable i puntual però no serveix de gaire. Per molt responsable i puntual que pugui arribar a ser, durant l’estiu i només durant l’estiu l’hora de tornada a casa es a les 00, i dic durant l’estiu perquè en tota la resta de l’any es més aviat. Trobo molt injust que l’hora de tornada sigui a les 00 i més sabent que estic a cinc minuts de casa, que no he tingut mai problemes per fer enrenou i que sóc puntual. Quan veig que no tinc res a fer per convènçe’ls per arribar més tard començo a comparar-me amb altres amics que directament o no tenen hora de tornada o bé sí que tenen, però més tard.

Després d’estar com 30 minuts discutint ja entrem a la història familiar, que si me germana a la meva edat no sortia fins tan tard… que ells quan tenien la meva edat a les 22 havien de ser a casa… Sempre el mateix problema i les mateixes respostes és un tema que no avança, i si algun dia trec algun bon motiu per sortir fins més tard comencen les amenaces que no sortiré més o que em faran tornar més aviat. Així que tinc les de perdre i m’acabo rendint i conformant.

Amb aquest text no espero que em deixin sortir fins més tard, simplement vull que tots els pares que llegeixin això reflexionin, que no hi ha res dolent en sortir alguna nit fins tard.

Ricard

Al Projecte de Recerca, a fi d’orientar-nos, se’ns ha demanat que planifiquem el que ens agradaria estudiar en el futur, per averiguar si realment sabem el que estudiarem, o simplement per a fer-nos una idea. Com a estudis a explorar aquest crèdit he escollit la comunicació Audiovisual, ja que al meu grup se li ha assignat com a tema la Tecnologia, i aquesta és l’àrea que més curiositat m’ha despertat. Bé, una de les activitats que més m’ha servit per entendre millor en que consisteix aquesta feina ha sigut l’entrevista.

L’entrevista ha estat una de les activitats més interessants, amb en David Naudín (l’entrevistat) no tenia una relació familiar molt pròxima (tot i que es cosí de la meva mare). Tot i així, no va tenir cap tipus de problema per explicar-me en què consisteix la seva feina, és més, diria que li va entusiasmar la idea de que un jove, bé un adolescent, s’interessés per la seva feina tant com ell mateix ho fa.

Finalment segueixo sense saber si vull estudiar audiovisuals, com ell, ja que, tot i que segueix interessant-me, en aquest crèdit he descobert que tinc altres inquietuds. Aquesta és una de les coses que he après, però el més important que he après en aquesta activitat és que: tenir èxit laboral (que és el que en el fons jo, i tots busquem) , no es només cobrar un gran sou i dirigir unes quantes persones, sinó tenir una feina que t’ompli, que s’adeqüi a tu, i que t’apassioni com a ell. De fet no és cap cosa que no m’haguessin dit mai, però entrevistant a en David he pogut comprovar que és totalment cert. I encara que si em posés a concretar en què consisteix la seva feina molts pensarien que no val la pena, ja que en aspectes econòmics per exemple és molt irregular, o perquè s’ha de viatjar molt, jo puc assegurar a tots aquests que sí que la val, i només cal parlar uns minuts amb ell per adonar-te’n.

M’agradaria tindre una feina que signifiqués per a mi el mateix que significa la feina d’en David per a ell.

Lluís

Tots podem escollir el que volem fer i com, perquè som “lliures”. Poden haver-hi conseqüències bones o dolentes segons el que escollim.

A vegades m’agradaria que la vida vingués guiada per unes instruccions i amb un telèfon d’atenció al client… Sovint la millor tria és el vot en blanc, és a dir, no escollir res. Qui no ha pensat algun cop en oblidar-se de les conseqüències, ser com un bebè i seguir totalment la política del Carpe Diem?

A mesura que va passant la vida, les eleccions que hem de fer són més difícils, més importants, més doloroses potser, ja que això implica créixer i madurar com a persona. Em vaig adonant de la por que se sent moltes vegades davant de segons quines decisions. Un clar exemple és el d’escollir el que estudiaré, ja que aquesta elecció és tan sols la primera pedra del castell que és la vida.

Carla.

Aquest divendres 4 d’abril, tinc una entrevista a la Monlau de Barcelona. Aquesta entrevista que haig de fer serveix per qualificar-me i saber si sóc o no apte per entrar en aquella escola.

No us mentiré, la veritat és que estic una mica nerviós, això de l’entrevista no em fa molta gràcia, ja que no és una d’aquelles normals. En aquesta et parlen en anglès, has de muntar y desmuntar motors, intentar muntar una moto sencera, des de “l’esquelet” fins al “cor”, i també posar-li les carcasses.

La meva mare m’ha dit que no em preocupi, que segur que ho aconsegueixo, però la veritat és que és inevitable posar-se de nervós, ja que estàs parlant amb una persona que no coneixes en un altre idioma i a més a més has de fer veure les teves habilitats.

De moment encara estic de nerviós, però jo crec i espero ser apte, ja que a part d’obrir-me moltes portes al futur, és el que de veritat m’apassiona, m’omple, em podria passar hores i hores treballant d’aquesta feina.

Pablo

Aquesta setmana, el nivell de quart d’ESO hem estat treballant en el projecte de recerca. Aquest projecte, titulat Busca’t la vida, ha anat sobre què podríem fer en un futur, és a dir, quina professió podríem tenir. A mi el que més m’agrada és el món de l’esport i en el meu futur laboral m’agradaria treballar de professor d’educació física.

El segon dia del projecte hem visitat el Saló de l’Ensenyament a Barcelona. Els meus companys i jo hem recollit moltíssima informació de les paradetes que ens interessaven relacionades amb el tema sobre el qual ens agradaria estudiar i, més endavant,  treballar. Durant els altres dies del treball, també han vingut diferents grups de persones a fer-nos xerrades sobre els batxillerats, els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, mòduls de futbol, la manera d’actuar en una entrevista de treball i les experiències d’alguns ex-alumnes del Jaume Almera que han pogut assistir.

Personalment, crec que aquest projecte ha resultat bastant interessant i profitós, ja que a alguns dels meus companys del grup i a mi ens ha aportat informació que abans no teníem, ens ha resolt dubtes i, en el meu cas en concret, m’ha servit per acabar d’aclarir-me algunes idees que tenia sobre quin mòdul estudiar l’any vinent. Feia uns mesos que estava dubtós, però ara ja ho tinc clar.

Àlex

Arriba l’hora d’enfrontar-nos a difícils decisions de cara al futur. Hem de triar el camí que creiem millor per nosaltres sense saber si realment és la millor opció. No sabem què ens espera i això ens fa dubtar. Què triem? El que ens agrada o el que se’ns dona bé? Hauríem de trobar un punt mig entre les dues opcions  per extreure el millor possible de la nostra petita experiència.

El problema apareix quan no tenim les idees clares, no sabem descobrir el que realment ens omple i ens fa disfrutar i això ens porta problemes a molts de nosaltres. Però tant els professors com molts ex alumnes, que ja han acabat o estan a punt d’acabar les seves carreres, ens aconsellen fer cas de la nostra intuïció. Si ens equivoquem no passa res, al contrari, equivocar-se és bo per adonar-te del que realment t’agrada. Tot i que també s’ha de dir, si encertes a la primera t’estalvies temps, per tant és el camí més fàcil i senzill.

També és bo viure noves experiències i aprofitar per viatjar a l’estranger, aprendre noves llengües i cultures per poder ampliar la nostra experiència en tots els sentits. Ens ajuda a preparar-nos pel que ens espera en un futur i d’aquesta manera fer-nos créixer com a persones.

Carla

És fàcil resumir el que he fet aquestes 24 hores enrere ja que no he fet gaires coses. Ahir, igual que abans d’ahir, em vaig despertar després que sonés l’alarma per anar al cole; vaig baixar del llit; em vaig posar les sabatilles i vaig anar a la cuina, una mica marejada, per preparar-me l’esmorzar. Em vaig preparar un batut de maduixes i dues torrades i m’ho vaig menjar. Mentre em vestia vaig haver de córrer al lavabo però no vaig arribar a temps i vaig vomitar al terra. Quan la meva mare es va assabentar em va aconsellar que no anés a l’institut i em quedés a casa, perquè el dia abans m’havia passat el mateix. Vaig tornar al llit, convençuda de que no m’adormiria perquè normalment una vegada desperta no puc tornar-me a adormir. Sorprenentment em vaig adormir i vaig despertar-me gairebé a les tres. Per a mi, això va ser el fet estrany i a més a més va ser la prova de que alguna cosa no anava bé.

Carla

Ahir, vam anar al Saló de l’Ensenyament per orientar-nos una mica més i guiar-nos al nostre futur. Jo desde petit sabia que havia de fer i que volia ser: carrera universitària (passant per batxillerat) d’Enginyeria Informàtica. Però aquest any se m’han trastocat els plans. Les notes no han sigut les desitjades i he perdut les ganes per estudiar. He decidit que no vull fer batxillerat, ja que tinc unes ganes inmenses d’estudiar el que més m’agrada i no fer assignatures complicades que no em serviran de molt.

Allà al Saló hi havia una zona on et feien petites “entrevistes” per orientar-te i va estar genial. Vaig entrar a una sala i hi havia una dona molt maca. Vaig explicar-li que era el que m’agradava i junts vam buscar les opcions que hi havien. Vam buscar a la web de la Generalitat de Catalunya i hi havien un grau mitjà i un grau superior que era exactament el que m`encantava. Les assignatures eren fantàstiques i m’agraden molt. Aleshores vam mirar les escoles on feien aquests cicles formatius i mala sort la meva que només hi ha una escola pública on es fagi, que es a Mataró. La dona era molt simpàtica, agradable, amable… Em va guiar el futur, com si d’una vident es tractès. He de donar-li les gràcies perquè és una persona magnífica i espero veure-la un altre dia. 

Vam anar rondant per allà on hi havien coses increïbles: un robot que feia el cub de rubik, un simulador virtual, entre d’altres. Crec que es una sortida fantàstica on et pots guiar més o menys per una cosa i m’ha servit de molt. Espero que faci el que faci em vagi molt bé i pugui treballar/estudiar el que m’agrada: la informàtica.

Àlex

Una de les activitats d’orientació que hem fet durant el crèdit de síntesi ha estat la taula rodona, que consisteix en convidar a un grup d’ex-alumnes de l’institut a fer una xerrada per tots els actuals alumnes de quart en la que ens han explicat com van afrontar la nostra situació d’haver de triar uns estudis, en el seu moment, i com els ha anat la vida en l’àmbit professional des de llavors.

Primerament cada un d’ells ha explicat la seva experiència, i després hem passat a la ronda de preguntes, ha sigut llavors quan han sorgit molts consells interessants. Alguns d’aquests han estat: No hem de tenir por de fer una elecció equivocada, perquè si ens equivoquem ens servirà per conèixer millor els nostres gustos i inquietuds, i per orientar-nos més. O que no només ens hem de fixar en el sou d’una feina sinó que també hem de considerar altres aspectes que també tenen importància com el contacte amb altres persones, o la disponibilitat de temps lliure. O que hem de tenir sempre la ment oberta a adquirir qualsevol tipus de coneixements, o aprofitar totes les oportunitats. Bé, aquests són algunes de les coses que hem aprés en aquest taller.

Així doncs parlant-ho amb els meus companys, coincidim tots en que aquest taller ens ha servit de gran ajuda sobretot per afrontar amb més normalitat i tranquil·litat aquesta etapa on hem de començar a decidir realment cap on volem orientar la nostra vida professional, ja que molts de nosaltres reconeixíem que ens hem sentit bastant pressionats últimament.

Lluís

Avui, amb l’ institut hem anat al saló del ensenyament per orientar-nos respecte als batxillerats i universitats. Ha estat molt interessant i productiu. Hi havia molta gent que t’ajudava en els teus dubtes, algunes universitats i instituts estaven allà fent publicitat del centre i de les assignatures, etc.

Personalment, ara mateix no tinc gaire clar el que vull estudiar. Més o menys sé el que m’agrada i al saló ja hi vaig anar amb una varietat d’ idees però concretes. Ara he descobert nous estudis que també m’han agradat molt i torno a estar bastant confosa.

Tothom ens diu que no ens preocupem, que simplement triem el que més ens agrada i que tot té sortides. Realment és difícil no preguntar-te que faràs mes endavant, si el batxillerat que has agafat et deixarà estudiar la carrera que voldràs, etc. Finalment, trobo que qualsevol decisió podria ser la correcta. Ens podem equivocar però sempre rectificar. No importa què, hem de triar el que ens agradi i aprendre sobre el que més en motiva.

Sara