LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Si t’agraden els “thrillers” on la ment hi juga un paper molt important, no te la pots perdre.
La pel·lícula explica la història d’un home que pateix TPM (trastorn de personalitats múltiples), fins a 23, i acaba desenvolupant-ne una més que domina sobre totes les altres, que es diu “Bèstia”, el volum de la seva massa muscular augmenta, es torna molt violent i acaba posant a les persones que es troba en perill. L’actor principal, James McAvoy, fa un paper excel·lent passant d’una personalitat a una altra fent que reconeixis, en cada moment pels seus gestos, to de veu i mirada, quina de les 24 personalitats és.
La pel·lícula t’atrapa des del principi i acabes posant-te en la pell de la seva terapeuta per intentar esbrinar el perquè de cada una de les personalitats.
En el transcurs de la pel·lícula passaràs per moments de por, riure i sobretot de suspens.
Sense cap mena de dubte, us la recomano, gaudireu molt veient aquesta magnífica producció.

Tot és culpa meva, he suspès tres assignatures i és culpa meva.

Estic molt frustrat perquè no he tingut la voluntat d’estudiar des del començament del curs i, com a conseqüència, tinc unes notes penoses. He decepcionat la família i a mi mateix, i ja no hi puc fer res.

Què pot fer un quan falla, quan no surt bé el que hauria de fer-ho? Què pot fer una persona si fracassa en la seva missió? Fugir? Enfadar-se i abandonar? Jo he decidit l’opció més difícil, tornar a intentar-ho.

Aquest trimestre no he treballat gens, els primers dos mesos no vaig moure ni un dit, i això ha repercutit en les notes, es clar, però les últimes quatre setmanes vaig estudiar i vaig recuperar varies assignatures del temible suspens, però no va ser suficient per salvar-les totes. Matemàtiques, castellà i ètica van caure.

Però ja sé per què vaig fallar, i ara puc reparar el mal que vaig fer-me a mi mateix gandulejant i deixant les coses per últim moment. És un camí sacrificat i difícil, però així es el camí de tothom.

Es farà el que s’hagi de fer, pels meus i per mi.

Ferran.

Ja queden pocs dies per a les festes de nadal, vacances, familia, estar calentet a casa i encara que quedi una mica materialista, els regals, que no s’en reben cada dia. Bé, ja sabeu com és el nadal, temps de pau i tranquilitat, de descans, de desconectar, gaudir, etc. El Nadal ha sigut sempre la meva festa preferida, podria dir que prefereixo el nadal a les vacances d’estiu i a qualsevol altra.

Però aquest cop, hauré d’esperar al pròxim any per poder tenir un bon nadal dels que tant m’agraden, ja que suspendré quatre asignatures aquest trimestre, i això ha estat molt frustrant, perqué aquest últim mes, havia intentat aprovar-ho tot i, de fet, fins a aquesta última setmana estava convençudíssim de les meves possiblitats d’aconseguir tenir un bon nadal. Bé, el cas és que a casa meva unes notes així acaben en bronques i càstigs, molts. Ara mateix degut al meu rendiment a escola, estic castigat sense mòbil, sense videojocs i sense poder sortir els caps de setmana, és més he d’anar a dormir d’hora, i això sense tenir en compte les consequències que podrien arribar a tenir aquestes pròximes notes.

Sovint ho parlo amb els meus amics, els quals la majoria estan en la mateixa situació que jo, a nivell acadèmic, i encara no he topat amb cap que no m’hagi fet algún comentari com: “Però que has fet per estar castigat així!?”. Sempre que sento aquest tipus de comentaris, penso que és normal, entenc la decisió que han pres els meus pares al castigar-me tant. El que aconsegueixen així és que em faci por suspendre i tornar a sentir-me la causa de tots els maldecaps que hi ha casa.

Lluís