Silenci
| 3 març 2014Ara mateix estic escrivint i em costa mantenir la concentració. El meu veí està fent obres i se senten cops contínuament. M’estic atabalant i no puc pensar amb claredat, ja que, el soroll del martell contra la paret és del tot estressant. La veritat és que no hi ha dia a casa meva que no se senti un soroll. Quan no és el veí, és el meu germà amb el clarinet i si no, l’extractor de la cuina.
Si et fixes i et pares a pensar mai no hi ha silenci absolut, sempre hi haurà alguna cosa que faci més o menys soroll. He provat alguna vegada de quedar-me dins l’habitació sense fer res, escoltant i prou, però sempre hi ha algun so que destaca i distorsiona l’ambient. Se senten els cotxes del carrer, alguna veu de fons o, fins i tot, el tic-tac del rellotge de la paret. Així que, vivim en un món en el qual estem envoltats de sons constantment. És clar, que si visquéssim a la muntanya o al camp aïllats del guirigall de les ciutats no sentiríem els cotxes, però escoltaríem el piular dels ocells o el mugit de les vaques.
A vegades el soroll, però, també ens pot ajudar. La música, per exemple, ens fa pensar en altres coses i oblidar-nos del dia a dia, ens allibera de l’estrès. Un altre soroll bastant agradable són les onades del mar, ja que, és un so constant molt relaxant i tranquil.
En conclusió, vivim envoltats de sorolls i rarament, per no dir mai, trobarem un moment en la nostra vida en el qual hi hagi silenci absolut. Cal gaudir dels instants en silenci per entrar en contacte amb un mateix, reflexionar i trobar la persona que hi ha dins teu, que t’aconsella i t’ensenya en els moments més difícils. Perquè com diu la dita: un silenci val més que mil paraules.
Marina