LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

De camí al aeroport encara no m’ho creia, mai havia anat en avió i estava una mica nerviosa. Uns mesos abans, el meu tiet, la meva tieta i les meves cosines havien vingut a dinar a casa i havien proposat anar a Londres durant la setmana blanca.

A les deu vam embarcar a l’avió, jo vaig seure al costat de les meves cosines, la Marta a l’esquerra i la Marina a la dreta. Vam arribar al Regne Unit a les dotze de la nit. D’anada cap a l’apartament vam veure una cosa que ens va sorprendre a tots. Els carrers estaven plens de parades de fruita. Només arribar vam anar al Super a comprar alguna cosa per esmorzar l’endemà. Teníem dos dies per visitar aquella gran ciutat, ja que al tercer tornàvem cap a casa.

El primer dia vam caminar fins al Buckingham Palace i els seus jardins, i vam veure el canvi de Guàrdia. Des d’allà, vam anar fins al Big Ben passant per la Westminster Abbey i el Parlament de Londres. Abans de dinar vam decidir pujar al “London Eye”. Em va encantar veure tot Londres des d’allà, era impressionant. Vam parar a dinar a un Mc.Donalds i després ens vam passejar pel carrer al Soho on hi havia un mercat molt gran. Aleshores vam agafar un autocar i ens vam dirigir fins a l’estació de Waterloo. També vam anar King’s Cross, una estació on s’han gravat escenes de les famoses pel·lícules de Harry Potter. A mitja tarda vam estar passejant per la ciutat i vam veure la Torre de Londres i el famós Pont de la Torre.

Al dia següent ens vam aixecar aviat, vam agafar el metro i ens vam dirigir als jardins del Kensington Palace, vam estar visitant tota aquella zona. Després vam entrar al gran centre comercial “Harrods”. Vam passejar per Oxford Street i vam dinar en una pizzeria. A la tarda vam anar al museu britànic i al museu d’història Natural.

El dia 6 de maig vam agafar l’avió per tornar cap a l’aeroport de Girona. Va ser un viatge increïble que no oblidaré mai.

Paula G

Fa un mes, durant la setmana blanca, vaig pujar un dia amb uns amics a Palautordera. Allà, havíem quedat amb amics de Palau, i vam estar una estoneta en una masia prop de la muntanya. Més tard, vam anar a un pantà proper a aquella casa.

Feia certa caloreta, el sol es reflectia a l’aigua, i hi havia una deliciosa humitat del pantà. Era com si fóssim enmig del mes de Juliol, sense preocupacions, amb amics i perduts pel món…. fa trobar a faltar l’estiu…

Vam ser-hi allà un parell d’hores, i desprès, vam baixar de nou a la masia, que estava rodejada de camps, amb una verdor tranquil·litzadora… De fons, vèiem com es perdia el sol.. i com despertaven les ombres de la nit.

Hores més tard, vam baixar al poble, a gaudir d’un concert de la mà d’un grup d’amics.

Enmig d’aquesta pesada rutina, un petit parèntesi que fa pensar en l’estiu, és rebut amb els braços ben oberts.

Clara

Això ja s’acaba!

Tot just acabem de passar una setmaneta de festa que tots estem molt agraïts, però estaria molt millor si fossin més dies. Ha estat una setmana per descansar i deixar la ment en blanc i no pensar en els estudis. He fet de tot: veure la tele, quedar amb els amics, jugar al poker, jugar a la xbox… ara bé, fins avui no havia obert l’agenda en cap moment.

Avui, m’he aixecat pensant que no tenia res, però a l’hora de mirar l’agenda he vist que tenia una setmana plena d’exàmens. He pensat: merda!. M’he passat el dia llegint tots els temes que surten a l’examen, però tinc la sort que no són pas per demà, sinó que són per dimarts, dimecres i dijous.

Cap Problema!. Ara, l’únic problema que tinc, és no saber si demà em podré aixecar per anar a l’escola.

Gerard

Avui, dijous, en despertar-me m’he dit a mi mateix: “que bé és setmana blanca i ens podem despertar a l’hora que vulguem com a l’estiu”. Llavors se m’ha acudit escriure en el bloc la injustícia de que l’any que següent ens la treguin.

La setmana blanca encara que comencéssim l’institut més d’hora, en la meva opinió és que està molt bé que s’en fes, perquè tens una setmana per descansar d’estudiar i de fer deures. I a més a més per mi ho frueixes molt més.

Abans l’institut el començàvem el dia 14 de setembre i a partir d’aquest any el dia 7 amb setmana blanca inclosa fins aquí bé, però el que em fa més ràbia és que quan va arribar l’Artur Mas, el seu govern va impedir que l’any següent no hi hagués setmana blanca. I el això significa que l’any següent farem una setmana més d’institut.

Àlex

Després de fer unes setmanes de classe, ben llargues i cansades, arriba la setmana blanca. Una setmana per descansar, a part dels deures i alguns exàmens que ens posen. Jo crec que per una banda, no està gens malament fer una setmana de festa. Perquè després de cansar-nos durant unes quantes setmanes, va molt bé descansar: poder llevar-nos a l’hora que vulguem, fer el que ens vingui de gust sense cap obligació, etc. Però per l’altra banda, crec que no està bé. Perquè, almenys a mi, després de fer una setmana sencera de festa, a la setmana següent em costa moltíssim arrencar amb les classes. Crec que perdem el ritme a l’hora de fer les assignatures: no recordem les coses que havíem fet dies anteriors, o no ens recordem d’alguns aspectes que el professor explica. També és un problema quan es deixa un tema a mitges. Perquè arriba la setmana següent de les vacances i: Primer, s’ha de repassar el que ja s’havia donat i després seguir amb les explicacions noves.

Després de fer dues reflexions, jo em quedo amb la primera: poder descansar una setmana. No demano més. Visca la setmana blanca!

 M’agradaria dedicar aquest escrit, a la “fabulosa” feina que està realitzant últimament la conselleria d’ensenyament catalana.

Va, home va! Ara que ens tenien a tots mentalitzats que al llarg del curs tindríem una setmana de festa, presentada com: “La Setmana Blanca”, toca un altre canvi. CIU, que com tots els partits que entren al poder després d’haver estat a la oposició, vol fer un canvi al merder que ha provocat l’anterior líder polític. L’any vinent canviarà aquesta setmana de festa, per cinc dies de lliure elecció que tindrà a disposició cada centre.

Des del meu punt de vista, ja no calia tornar-ho a tocar, però no, s’havia de fer. Penso que molts estudiants, en el fons preferíem tenir aquesta setmana de festa a mitjans de curs. No perquè l’estiu se’ns fes llarg, sinó que el segon trimestre escolar es fa pesat i feixuc, i una pausa per a donar descans a la gent, pot donar bons resultats, inclús en el rendiment. Tot i així, segur que encara s’hagués pogut fer millor. Però el que segur que no resoldrà els problemes de les famílies, ni dels alumnes es aquest darrer invent que posarà en marxa la Generalitat pel pròxim curs.

Àlex