LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui estava al cotxe i hem tardat més de lo normal degut al tràfic, així que la meva mare s’ha queixat de la caravana. I pensareu, què passa? Doncs no passa res. Però que pensaríeu d’una altre persona que s’estigués queixant tota l’estona per tot el que li passa i el que no li passa a la vida? Llavors diríeu que es molt pesada o que es molt negativa, inclús us podria aclaparar.

El que vull dir és que tot i que no ens donem comte, aquests petits comentaris o pensaments, són una autèntica pèrdua de temps i d’energia. Primer de tot perquè no guanyes res i després perquè en aquest meravellós temps podries estar dient: no m’havia fixat però avui hi ha un cel ben maco. I es que això es projecta cap a les persones amb qui et relaciones, per això, a vegades tenim la sensació que una persona ens desagrada sense saber ben bé per què.

Així que, quan tingueu algun tipus de pensament negatiu, per molt petit que sigui, us convido a veure el bo de l’assumpte i no amargar-se pel que no es té sinó posar-se content pel que sí es té.

Marta

El mes passat, vaig llegir una notícia que em va indignar molt. Estic segura que molts de vosaltres (per no dir tots) no us n’heu assabentat pas, ja que no s’ha fet la publicitat adequada als mitjans de comunicació.

El passat 19 de setembre, el vaixell de Greenpeace “Arctic Sunrise” va ser assaltat per les autoritats russes. 27 activistes i 3 periodistes van ser detinguts de manera il·legal i violenta (disparant-los, amenaçant-los amb armes de foc i armes blanques, ruixant-los amb aigua freda etc.) a l’Àrtic rus quan intentaven impedir pacíficament que l’empresa sòcia de Shell, Gazprom, fes la primera perforació per extreure petroli al Pol Nord. Des de llavors, els 30 tripulants romanen detinguts. Els activistes s’enfronten a possibles penes de presó fins a 15 anys. El govern rus els acusa de “pirateria”.

Tinc entès que Greenpeace fa protestes pacífiques tot defensant el planeta Terra que els humans estem destruït. Ara un dels seus projectes principals és el de “Save the Arctic” (salvem l’Àrtic), ja que els gasos contaminants que produïm els humans (em refereixo els vehicles) provoquen forats a la capa d’ozó, que aquesta deixa entrar els raigs del sol (raigs violetes) i desfan el gel de l’Àrtic (espero haver-me explicat bé). Vivim en un món materialista on a la gent només li importen els diners i no l’entorn on vivim. El planeta Terra és casa nostra, és el que la mare natura ens ha donat, i la millor manera de agrair-li, és destruint-la. Per això mateix es manifesten tots els voluntaris i activistes de Greenpeace.

Resulta que els 30 tripulants del “Arctic Sunrise” no estan sols. Cada dia, al davant d’una ambaixada russa de algun cantó del planeta, es fa una manifestació proclamant l’alliberament dels 30 tripulants. S’ha arribat a fer una manifestació d’una sola persona, però el que conta és el recolzament dels familiars, amics i desconeguts que proclamen la seva llibertat. No entenc com aquests 30 activistes han estat detinguts per defensar l’Àrtic pacíficament quan en aquets món hi ha un munt de criminals fent de les seves.

Podrien passar fins a 15 anys en una presó russa, per això no hem de parar de fer-los costat no només a ells, sinó a casa nostra, el planeta Terra.

Helena

Benvolguts professors i professores del claustre:

Em dic Gerard Floriach i sóc un alumne del curs de 4t d’ESO d’aquest centre. El motiu d’aquesta carta és ben senzill: vull donar una opinió sobre uns actes que es van realitzar gràcies o per culpa d’un o d’uns professors (utilitzaré el plural). Aquesta sèrie de professors van incitar a realitzar aquest acte. L’opinió que vull donar a conèixer la comparteixo amb, si fa o no fa, la majoria d’alumnes del que formo part, i és que:

Primerament, trobo que és una falta de respecte i d’educació no llegir la carta que van redactar els representants del curs de 4t en què es demanava poder fer el nostre viatge de final de curs, el qual ens marca una etapa de la nostra vida com a estudiants principalment. En general m’esperava que fóssiu més comprensius. En segon lloc fer-vos entendre que amb aquest tipus de protestes perjudiqueu als alumnes i nosaltres ens sentim com si ens passéssiu la pilota a nosaltres. Seguidament dir-vos que els alumnes no tenim cap mena de culpa de les retallades que s’estan fent en l’ensenyament públic, som víctimes directes igual com els professors. Tampoc tenim cap culpa de que els professors no tinguéssiu unes bones condicions de feina, però no per això heu de prendre mesures com a protesta que afectin els vostres alumnes.

Per acabar, voldria demanar disculpes als professors o professores que s’hagin ofès o mosquejat al no estar d’acord amb mi però remarco i repeteixo que és una opinió personal o fins i tot una ideologia, moltes gràcies per la seva atenció.

Gerard Floriach
4t ESO –A
11-11-2012

“Retallem la despesa militar, invertim en despesa social”, aquest és el lema d’una molt interessant campanya de conscienciació de la ciutadania entorn de l’absurd de dedicar milers de milions dels nostres diners (els de tots) al manteniment el complex industrial-militar. Els governants diuen que cal ser austers en la despesa, i això deu significar no gastar-se la pasta en coses supèrflues. El cas és que retallen els serveis socials, i això ja ens diu molt sobre el que els nostres governants consideren superflu. És una opció.

La campanya denuncia, precisament, aquesta opció, adreçant una carta de denúncia al president del govern espanyol. Diu així:

Sr President,
En un context de greu crisi econòmica com l’actual, amb un dèficit públic que sobrepassa el 8% i una previsió de retallades per valor de 36.000 milions d’euros en els pressupostos de 2012, creiem que hauria de ser prioritari per al Govern reduir i aplicar una reducció de la despesa militar, seguint l’exemple d’altres països com Alemanya, Regne Unit, França o Itàlia.
La despesa militar total a Espanya el 2011 segons el criteri de l’OTAN va superar els 16.000 milions d’euros i els deutes acumulats actuals pel Ministeri de Defensa sumen actualment 27.000 milions d’euros per a compres d’armes, i si es mantenen els compromisos d’adquisicions arribaran als 37.000 milions d’euros l’any 2015.
Mentre la població sota el llindar de la pobresa segueix augmentant a Espanya, les retallades en sanitat i educació són molt superiors a les retallades que afecten la despesa militar. Aquest fet no només perjudicarà greument els pilars bàsics de l’Estat de benestar, amb la conseqüent repercussió que això tindrà a nivell social, sinó que a més posarà en dubte la capacitat de gestió d’un Govern que prioritza modernitzar els seus sistemes d’armament sotmetent-se a les pressions del complex militar-industrial abans de protegir el benestar de la seva ciutadania.
Prioritzar unes despeses o altres és qüestió de voluntat política, i per tant està a les seves mans com a representants dels ciutadans decidir en què es gasten els seus recursos.
En l’últim any hem estat testimonis de com la societat civil a nivell internacional exigeix un canvi de paradigma polític i econòmic on es treballi per una veritable seguretat humana fonamentada en la protecció de la salut, el foment de l’educació, un medi ambient saludable, l’accés a un habitatge digne, un treball digne i el respecte pels drets humans. Un nou paradigma on es trenqui amb la inèrcia dominant que ha pervertit el concepte de seguretat, entenent-la en termes militars, i que ha malgastat fons públics en sistemes d’armament i seguretat innecessaris, així com concedit crèdits a empreses d’armament que no suposen sinó una xacra per a la resta de l’economia espanyola.
Per tot això, li demanem que com a responsable polític faci tots els esforços per reduir la despesa militar i així augmentar els pressupostos públics a favor de l’Estat de benestar. Faci que Espanya sigui un referent internacional de justícia i solidaritat.
Atentament

Si vols afegir la teva signatura a aquesta carta de protesta, clica:
Retallem la despesa militar, invertim en despesa social.

Que no es pensin que ja ens està bé!

Josep Maria