LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Dijous de la setmana passada vam anar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. És una fira destinada a que els joves aclareixin el seu futur professional i s’informin sobre el camí que han de seguir per arribar a treballar d’allò que volen, les escoles i universitats en que es poden formar, etc. Allà hi havia diverses parades amb gent aclarint els dubtes dels visitants i repartint papers informatius.

Això va ser l’inici del nostre projecte de recerca que, evidentment, tractava sobre els nostres futurs acadèmics i professionals. Divendres, tot just arribar a l’escola, vam començar a fer les activitats del projecte. Les activitats consistien en buscar informació a través d’internet, diaris i revistes, assistir a xerrades informatives, fer entrevistes, etc. per a informar-nos millor d’aquell ofici que volíem arribar i dels seus estudis corresponents. El dimecres vam exposar el treball davant d’un tribunal format per dos professors.

Personalment, aquest treball m’ha anat de meravella per orientar el meu futur, ja que mai m’havia parat a pensar-hi seriosament , però el dijous em vaig veure obligat a fer-ho i a prendre una decisió. Després de preguntar a vàries universitats, vaig veure que la carrera que més m’encaixa és la de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, perquè m’agraden molt les assignatures i em convencen les sortides professionals. El treball de recerca m’ha ajudat a acabar d’informar-me’n i a decidir-me del tot per aquest camí.

Roger

El dijous passat vam començar el crèdit de síntesi, aquest any es deia “Busca’t la vida” i tractava sobre què volem fer en un futur, el per què i què necessitem per poder estudiar i treballar. Hem après a fer coses que mai havíem tractat com per exemple, fer un currículum i buscar feina. És un treball difícil però interessant i ens ajudarà a decidir quin batxillerat volem fer i sobretot a què ens volem dedicar en un futur.

Crec que aquest any no ha estat ben organitzat, un exemple pot ser que el dia anterior de l’exposició ens fan una xerrada i sobre els mòduls i hem de fer un resum sobre què ens expliquen. La meva opinió és que el dia anterior de l’exposició hauria d’estar dedicat només per arreglar els defectes del treball, acabar el power point i organitzar i estudiar l’exposició. A més al dossier hi havia informació errònia que ens ha fet endarrerir el treball i els exercicis no estaven ben redactats.

Per acabar la Marta Jareño i jo ens vam trobar amb una altra dificultat. Hem anat a Londres de dijous 24 fins a diumenge 27 i ens vam trobar que només teníem 3 dies per fer el treball. Allà ja vam avançar tota la feina que vam poder, però tot i així crèiem que no donaríem abast. Diumenge en quan vam arribar ens vam posar a treballar i vam poder avançar força feina endarrerida.
Per fi, vam acabar el treball a temps i l’exposició ens va sortir força bé. Tot i aixó ens ho em passat bastant malament, aquest any. Estàvem preocupades per si acabaríem a temps i de si ens sortiria bé. Però com que ens vam esforçar tot va anar bé.

Alba Canals

Durant aquesta setmana hem estat fent el crèdit de síntesi. Aquest crèdit ha estat diferent als altres, ja que aquest és l’últim que farem abans de treball de recerca i, a més a més, aquest dossier estava una mica mal explicat, o almenys, els professors volien que ho féssim d’una altre manera, que aquesta manera no ho explicava d’aquella manera en el dossier.

Jo, anava amb en Pau Barba, en David Garcia i en Xavi Cañellas. Hem treballat molt durant aquesta setmana, però també hem tingut temps per divertir-nos, com per exemple anàvem a jugar a pilota. Ens ha costat una mica, depèn de quins apartats, com ara l’activitat 9, que havíem de fer un pictograma, i no enteníem com l’havíem de fer.
Avui, hem estat els primers d’exposar, cosa que ens ha agradat molt, perquè així ja no havíem de pensar en l’exposició durant la resta del dia.
Ha estat molt esgotador, però alhora molt divertit.

Sergi

El dijous passat vam anar al saló de l’ensenyament, on ens van oferir una àmplia informació sobre els estudis que es podien realitzar a Catalunya. Personalment em va agradar molt, vaig trobar molt interessant tot allò que m’explicaven. Tot i que des de feia temps, ja sabia que volia orientar els meus estudis cap al món de la comunicació, va servir-me per resoldre petits dubtes.

Després de saber sobre les altres possibilitats professionals, vaig tenir més clar que el que m’agradava era el grau de Publicitat i Relacions públiques.

A final d’aquest any ja toca decidir el batxillerat que voldrem cursar, i també aquelles assignatures que seran vàlides a la selectivitat. D’aquí pocs anys hauré d’escollir una carrera i també la universitat. Són decisions importants ja que la professió a la qual et vols dedicar en un futur dependrà d’elles i de l’esforç i dedicació que els hagis donat.

Sandra

El crèdit d’aquest any m’ha fet reflexionar molt sobre el meu futur. Tot i que ja tenia clar que volia fer medicina, era una d’aquelles coses que dius sense pensar, simplement perquè te’n atrau algun aspecte.

Doncs bé, el fet és que aquest crèdit m’ha fet aterrar al planeta Terra. Tor el que abans era un somni, ara és un projecte. Ara per ara, tinc clar què vull estudiar, on i per què -sempre es pot canviar d’opinió, però penso que no serà el cas-.

Vull estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Per fer-ho necessito un 12 de les PAAU. Tot i que és una nota molt alta, amb esforç i predisposició tot s’aconsegueix.

El perquè de la meva decisió és el fet de pensar que en un futur no gaire llunyà utilitzaré els meus coneixements per ajudar els altres. Admiro totes aquelles persones que dediquen les seves vides a millorar i/o salvar les vides dels altres. També admiro a les persones que dediquen, encara que sigui mínim, un esforç per millorar aquest món i els habitants que hi vivim.

Joana

Aquest any el crèdit de síntesi ha estat molt diferent al de l’any passat. Per primer any en l’ESO, he fet un crèdit que m’hagi agradat, tot i l’esforç que ha requerit. Han estat 3 dies, els que el meu grup i jo hem estat treballant, i a més, l’exposició oral, que jo crec que ens ha sortit mot bé.

Com ja he dit, aquest ha sigut l’únic crèdit que m’ha agradat, perquè hem tractat el tema del nostre futur. Hem tingut l’oportunitat de preguntar a gent que està treballant o estudiant una cosa que, en un futur, és el que voldrem estudiar nosaltres.

Aquest crèdit, no només m’ha agradat pel temari, sinó que també m’ha agradat pel grup on he estat. Érem cinc persones contant-me a mi, a més em cauen tots molt bé i són grans amics meus. Els cinc membres del grup, som persones que no parem de fer el tonto, uns més que altres, tot i així, hem pogut finalitzar perfectament i espero que amb bona nota.

Només vull dir una cosa més, al dia següent de finalitzar un crèdit de síntesi, no ha d’haver classe, ja que el cansament és al·lucinant.

Martí

Aquest any el crèdit ha sigut molt diferent, per primer cop l’he fet d’alguna cosa que a mi m’interessava.

Recordo el de l’any passat, en que havíem de preparar un viatge a Itàlia. Potser no ens vam organitzar bé o potser va faltar temps però la cosa és que vam acabar l’últim dia i gairebé no vam tenir temps de preparar la presentació. Tot i això ho vam fer bastant bé, guardo un bon record d’aquells dies.

Aquest ha sigut un crèdit molt divertit, hem rigut molt totes les amigues. El dissabte vam quedar a casa de la Judith i ens vam estar gairebé tot el dia treballant. Quan era la hora de marxar, la Júlia i jo vam sortir de l’estudi. De sobte vaig veure que la Júlia obria la porta d’un armari i deia: “es surt per aquí no? Adéu!” i de repent es gira per sortir per la “porta” i se n’adona de que allò és un armari. Vam riure una bona estona. Desprès vam posar serietat a l’assumpte i finalment avui hem fet la exposició oral. La veritat és que ens ha anat bastant bé. Jo no estava ten nerviosa com els altres anys, anava relaxada ja que hem pogut practicar la exposició un parell de vegades. Però un cop allà davant m’he posat bastant nerviosa; jo no volia que se’m notés així que he intentat actuar amb naturalitat. Quan he acabat, les meves amigues de l’altre grup m’han dit que ho havia fet molt bé i que els nervis no se m’havien notat. Me n’he alegrat molt perquè ha sigut un gran esforç.

Per acabar m’agradaria dir que encara que als crèdits s’hagi de treballar sempre hi ha temps per passar-s’ho bé i riure.

Andrea Morell