LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Éste año en mi instituto han prohibido sacar el móvil entre clase y clase. Pero realmente no le veo el sentido, porque a pesar de las prohibiciones los alumnos siguen usándolo.
Entiendo que mientras estés en clase no puedas usar el móvil, pero no hacerlo en el cambio de clase es una tontería. A mi opinión, parece que los profesores están buscando otro motivo para poner  faltas de disciplina a los alumnos.

Los padres y los profesores suelen culpar al móvil de nuestra falta de interés en los estudios. Pero la verdad es que tampoco tiene tanto que ver cómo piensan, porque si no quieres estudiar siempre buscarás una distracción para no hacerlo. También nos amenazan constantemente con quitárnoslo pero todos sabemos que la única razón por la cual no lo hacen, y si lo hacen nos lo regresan, es porque en realidad el móvil es una herramienta muy útil y necesaria para la vida cotidiana hoy en día.

Nunca entenderé por qué le ponen tantos peros.

Nicole

Voldria parlar d’un tema molt conegut entre nosaltres els joves, adults i avis. Es una planta que es acceptada per una petita part de la població i rebutjada per la majoria. Us estic parlant del cànnabis o mes conegut com la marihuana.

Molts parlen d’una droga com qualsevol altra i que no pot ser legal perquè els seus efectes son dolents, el que no pensen és que el tabac també es una droga i a més es legal, juntament amb l’alcohol, la màquina escurabutxaques i si més no el cafè. L’altre dia parlant amb un noi del meu veïnat m’explicava que era més addicte al cafè que al cànnabis, i que ara procurava beure’s un cafè al dia i si era amb llet millor.

Pel que jo penso la solució no estaria en legalitzar el cànnabis ja que com totes les drogues afecten i de forma dolenta, sinó que la despenalitzessin perquè les persones que volguessin consumir per decisió pròpia pugessin fer-ho ja que seria la seva decisió.

Gerard

Fa cosa d’unes setmanes, va entrar en vigor la nova llei antitabac, una de les més contundents d’Europa. Aquesta llei estableix que no es pot fumar a cap recinte interior ni tampoc a parcs infantils, al voltant dels hospitals i instituts, etc. La llei s’ha respectat majoritàriament i els bars han instal·lat estufes a l’exterior per no perdre clients.

Jo crec que aquesta llei és desmesurada. Ara ja no pots estar en un parc tan gran com el de Can Rafart i fer-te una cigarreta tranquil, dubto que el fum li afecti a un nen de dos anys que estigui jugant a l’altra punta del parc.

Respecte als bars, penso que encara que posin estufes a fora, no es pot comparar com estar-hi a dins. També respecto a la gent no fumadora i ja poden estar ben agraïts perquè ara no sortiran del bar amb pudor de fum i tampoc el respiraran.

En conclusió, la millor solució seria, segons la meva opinió, que fessin una llei que permetés fumar a tots el espais exteriors, però no als interiors, així no molestaria ni a fumadors ni a no fumadors.

Pol

Avui, amb les meves amigues hem recordat la nit de la festa de la Mercè a Barcelona.
Anàvem contentes però també he de dir que anàvem amb la por de que esclatés la suposada bomba que els de Al Qaeda amenaçaven en posar.

La raó, d’aquesta era que no estaven contents amb la prohibició del burka i el nikab als llocs públics de Barcelona. Jo estic a favor, penso, que d’alguna manera està bé que ho prohibeixin, ja què és una humiliació per a la dona portar-lo. L’acte d’obligar a posar-se’l provoca un poder superior al “primer sexe” o també al sexe masculí. En aquells països, la dona és menyspreada i maltractada física, psicològicament.

M’he estat informant i també pot provocar problemes de vista, d’equilibri, problemes dermatològics, problemes del sistema respiratori, com asfixia i claustrofòbia entre altres que poden provocar fins i tot la mort.

També he de dir, que entre elles també es sotmeten a una pressió social, com per exemple, si una dona no porta burka, les altres es senten ofeses, i “es burlen d’ella“, fins que no se‘l posa no deixen de martiritzar-la.

La prohibició del burka ha generat molts debats a favor i en contra. En contra amb l’argument de que la prohibició d’un costum com aquest, reforça les idees masclistes del país i les fa més seves, per tant la prohibició no fa més que embolicar-ho tot i dona la raó als ideals d’aquesta gent. La prohibició d’un costum sigui de la religió o ideal que sigui crea un sentiment patriòtic i religiós, com prohibir parlar el català als catalans durant la Guerra Cívil.

Ho creieu just? Som menys que els homes?

Adriana.