LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El passat dimecres 22, un grup d’alumnes de l’Institut Lluís Vives de València es trobaven al carrer per protestar sobre les retallades que el govern està realitzant en el sector públic i, més concretament, per la falta de calefacció a l’institut on estudien. Aquesta protesta s’havia acordat a la Federació d’Estudiants.

Cap a les tres de la tarda d’aquest dia, la policia es va acostar al carrer on estaven els protestants adolescents i els van començar a atacar amb l’excusa que estaven tallant la circulació del trànsit (que no era veritat). Molta gent va quedar ferida (estudiants, professors o pares per exemple) i, sobretot, molt espantada per aquella càrrega policial, més propia d’un país amb una dictadura o tercermundista que un país democràtic com Espanya.

L’excusa que va usar la policia per detenir un menor d’edat va ser de que va mossegar a un agent, però no era veritat, perquè uns pares i professors que estaven allà no van veure cap agressió del noi a l’agent, més aviat, tot el contrari. Es veu que les mentides anaven en el guió de la pel·lícula dels agents. L’agent “ferit” del que us acabo de parlar va tornar el dia següent amb els seus companys de professió a seguir estomacant i aterroritzant els alumnes.

Crec que l’actuació de la policia va ser ridícula i sense sentit, ja que era una protesta tranquil•la i pacífica; els agents valencians han quedat molt malament a tot Espanya i bona part del món.

Guillem

1975. Mor el dictador. Jo tenia vint anys i em va tocar patir la part menys dura del règim franquista. Per fi s’acabava el malson!!! A partir d’aleshores començà un període complex i apassionant en la història política del nostre país, que acabaria portant-nos a la llibertat de premsa, a la legalització de partits polítics i sindicats, a la convocatòria d’eleccions, a la Constitució, als estatuts d’autonomia…  Coses que ara semblen no tenir importància i que, en aquell moment, a mi em van semblar la realització d’un somni que es deia democràcia. Val la pena recordar-ho, ni que sigui com a brindis en honor dels que van lluitar i hi van deixar la pell, sense poder viure i fer festa aquell vint de novembre.

Josep Maria