LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

És difícil aconseguir la pau interior enmig de l’enrenou del dia a dia, requereix molt treball i disciplina… però és molt necessari. Per poder seguir endavant amb les nostres vides hem d’acceptar aquelles dificultats que la vida ens presenta i trobar solucions als nostres problemes, és a dir, hem de tractar de tenir aquesta pau, aquest minut amb nosaltres mateixos.

Hi ha moments de la vida en els quals pensem que ens vindria bé un nou començament, però a l’hora de la veritat ens adonem que no és tan fàcil: tenim cansament, tristesa, les coses no han sortit com planejàvem… Quan ja es té una vida, no és fàcil canviar-la i moltes vegades realitzar canvis se’ns fan irrealistas. Però no per això hem de conformar-nos i detenir-nos: hem de trobar la manera de seguir endavant aconseguint la pau que tanta falta ens fa.

Per a això, hem de posar prioritats i tractar de viure vides tranquil·les… i com s’aconsegueix aquesta pau? simplement pagant el que debem, encara que ens quedem sense res, la qual cosa ens hem endeutat és la nostra culpa. Ara ésel moment d’enfrontar-nos als fets, i això ens farà lliures d’alguna manera.

Paula

El dia de la pau es un dia dels més importants de l’any. Es celebra el 30 de gener. El aquest dia no ens porten regals, com en el dia de Reis o del Pare Noel. No és un dia en què hagis d’estar trist perquè s’hagi mort algú o un d’aquells dies que tens ganes de que comencin les vacances i estàs ansiosa per saber les notes.

El dia de la pau és un dia molt especial per a la majoria de la població. Per alguna gent la pau són coloms blancs i mans blanques i en tots els llocs posa pau.
Per a mi la pau no és això. És compartir tot i no pegar al del costat, portar-se bé i no fer la vida impossible al company. El dia de la pau per a mi no només és el dia 30 de Gener de cada any, és cada dia de l’any i cada un d’ells: són els 365 dies de l’any. Aquest dia no s’ha de discriminar a tota persona que no sigui de la teva raça, del teu poble, de la teva classe, que en comptes de ser cristià és musulmà. No s’ha d’insultar, tan aquest dia com tots el altres.

La pau té molts significats i per a cada persona és diferent. En la majoria dels col·legis fan una festa i adornen les classes. Fan una cançó especial per a aquest dia. Però aquella obligació per a algunes persones acaba aquí i l’endemà comencen a pegar-se amb l’equip contrari de futbol. Una de les frases que va dir Mathama Gandhi, que trobo força interessant i clara va ser; ” NO HI HA CAMÍ PER A LA PAU. LA PAU ÉS EL CAMÍ.

Amal

“Yes, we can!” Aquesta frase ha portat molta moral a aquelles persones a qui la política els va fallar.

Obama va ser qui ho va dir, el primer president negre dels Estats Units. Ell va ser el preferit per a moltes families americanes i molts països del món, ja que va prometre moltes coses per fer que Estats Units continués sent un país molt important per tot el món. Una de les coses que va prometre va ser tancar Guantánamo, una presó americana a la illa de Cuba, on hi ha o hi havia força terroristes islàmics. També va dir que retiraria les tropes de Iraq i d’altres… Entre aquestes promeses, per aconseguir una mica més de Pau entre els demés països contra els qui havia tingut polèmiques i guerres anteriorment, li van concedir el premi Nobel de la Pau. Obama ha aconseguit arribar molt lluny en el camí en el que va començar, però,  jo crec que concedir-li un premi Nobel a una persona per tot el que ha promès no té gaire sentit, ja que pot canviar d’opinió al cap d’un temps i començar a canviar les seves ideologies polítiques: com canviar les lleis del país per poder quedar-se amb la presidència o tornar a enviar exercits contra països que tenen suficient petroli.

És per això jo pregunto: “és correcte donar-li un premi Nobel a una persona pel que ha promès i en comptes en una que està lluitant dia i nit per aconseguir la llibertat, acabar guerres amb la parla o totes les accions possibles… no, només pel fet de que no és reconeguda mundialment?” Suposo que la vida és molt cruel en aquests aspectes i en com totes les persones que sofreixen per aconseguir fer realitat els seus somnis no tinguin cap reconeixement per altres amb qui no mantenen contacte.

Mandela va aconseguir a partir de l’expressió oral, i no amb la guerra, l’acabament del racisme a Sudàfrica, on la majoria dels ciutadans eren negres, contra els blancs. A ell també li van concedir el premi Nobel, però ja passada la seva acció, a Obama li han concedit només per prometre unes accions que vol fer. Així que si ara donen Nobels de la Pau per prometre coses, molts dels altres presidents que han promès diverses accions també haurien de rebre un Nobel.

No ho dic per gelosia, ja que no en tinc pas, però hi hauria d’haver una mica més de sentit als premis importants sobre què és prometre i què és actuar.

Ricard Rodríguez