LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Vull un estiu inoblidable. Bàsicament l’ESO ja esta acabada, només falta un mes per anar al viatge de fi de curs. Estic nerviosa i il·lusionadíssima. Aquest any he après moltes coses, he fet amigues, he tingut decepcions, però també, moltes alegries. Aquest any he madurat, però em falta molt per aprendre.

Com que ja fa calor i estem pràcticament a l’estiu, m’he començat a plantejar com seria el meu estiu perfecte. Estar amb les amigues, anar a la platja, viatjar, anar al poble dels meus avis, no tocar ni un llibre (això serà gairebé impossible, ja que potser me’n queda alguna), bàsicament, no fer res, relaxar-me i gaudir del millor estiu.

Just farà un o dos mesos que els meus tiets em van convidar a passar una setmana a un veler amb amics d’ells i nens de totes les edats. Jo estic molt il·lusionada, penso que serà una gran experiència i que m’ho passaré genial. Ahir vam tenir una reunió i ens han dit tot el que hem de portar, i els encarregats de les tasques i de les guàrdies. El meu pare m’ha dit que si em queda mes d’una assignatura no hi aniré, encara que ja tingui el bitllet d’avió, jo em vaig enfadar moltíssim amb ell. Però, després, vaig reflexionar i vaig decidir que aquest mes que queda havia de concentrar-me al màxim, posar tota la voluntat que pugui, entregar els deures i estudiar molt, per així poder gaudir del meu estiu perfecte tan esperat.

Maria

L’altre dia, a llatí, vam fer una classe sobre l’evolució de les paraules llatines fins a convertir-se en paraules d’altres idiomes que nosaltres coneixem. Va ser molt interessant perquè vam poder descobrir la història d’algunes paraules.

Llavors em vaig començar a interessar pel tema i vaig decidir investigar. L’etimologia és l’estudi de l’origen de les paraules, des de la seva formació fins als canvis que el seu significat ha patit al llarg dels anys. Les paraules són molt importants perquè les persones les utilitzem per expressar-nos, per transmetre els nostres sentiments i les nostres idees a altres persones que ens envolten i a nosaltres mateixos, ja que, amb paraules, narrem tot el que ens passa pel cap. Cada una d’aquestes paraules, com ja he dit abans, té una història que l’ha transformat fins a ser tal com la coneixem avui en dia, com les espècies i la teoria de l’evolució.

Tant el català com el castellà, les nostres llengües maternes, són llengües romàniques, és a dir, que provenen del llatí. Però això no vol dir que les paraules que nosaltres utilitzem tinguin el mateix significat de la paraula de la qual provenen. Això canvia i crea un significat ocult a la nostra parla. Per exemple, la paraula “perfecte” prové del llatí “perfeciō”, que vol dir “fet completament”. Així que quan nosaltres diem que una cosa està ben feta, també estem dient que està completament fet perquè la paraula encara no ha perdut totalment el seu significat anterior. Això, a mi em sembla fascinant.

Per altra banda, moltes paraules tenen més d’un significat ja sigui denotatiu o connotatiu per a cada persona, així com les diferents paraules entre les diferents llengües. Això pot crear confusions entre les persones que intercanvien aquestes paraules, però també fa que el món s’ompli d’idees i d’experiències diferents i fa que la simplicitat d’un vocabulari sigui un misteri per descobrir.

Per últim, acabo ja amb aquest text que no pretenia que fos tan llarg, vull mencionar que hi ha llengües que compten amb paraules per descriure coses o sensacions més específiques de les que podríem amb la nostra. Per exemple, en francès tenim la paraula “sillage”, que significa “deixar un rastre darrere d’un mateix”. Bonica paraula per descriure-ho, oi?

Blanca

Des de fa bastant de temps que porto donant-li voltes al tema, i és que no és perquè tingui algun tipus d’obsessió amb la llibertat ni res semblant sinó més aviat que no hi crec, i per més que m’expliquin punts de vista en els quals la llibertat és irrefutable, no em convenç de cap de les maneres.

Vivim simulant una falsa llibertat, creiem que el nostre camí és totalment decisió nostra mentre que en el nostre camí nosaltres influïm ben poc. Sí és cert que pots guiar cap a una meta el teu viatge però malgrat això no seràs lliure, més aviat seràs una persona més guiada per una societat. I és que si parlem de llibertat us ho puc permetre quasi tot, però dir que aquesta societat és lliure no, ja que sempre la societat exerceix un pes invisible sobre les nostres decisions, amb això no vull dir que jo sigui una espècie de súper savi i estigui fora d’aquest pes que ens fa suportar la societat sinó més aviat al contrari, jo sóc com tots vosaltres i també sense adonar-me caic en aquest joc que ens fa jugar la societat.

I arribats en aquest punt de l’escrit crec que va essent hora que us digui el perquè crec que vivim un falsa llibertat, el perquè? Simple. Vivim en un món de tòpics i amb tòpics no em refereixo a fets com que una persona que és de religió islàmica és un terrorista, sinó que em refereixo a les imposicions en forma de convencionalismes, un exemple clar és quan es diu que el color blau és per a nens i el rosa per a nenes, i així podria estar escrivint línees i línees d’exemples, però bé, això ja seria anar-se’n del tema.

Crec que les imposicions que ens vénen donades des de petits són les que ens fan viure una falsa llibertat, ja que en venir-nos imposades des d’abans que nosaltres tinguéssim ús de la raó, fan que ignorem gran part de les possibilitats que se’ns brindarien en ser realment lliures. No serem lliures fins que no siguem capaços de trencar amb les imposicions donades, cosa que és tan difícil que jo dubto viure en una llibertat real.

Guillem

He decidit tractar l’últim text d’aquest curs contestant a les preguntes que em vas questionar anteriorment en el text titulat “Millors amics”. He fet una petita enquesta demanant a una colla de persones quins els sembla que són els “requisits d’una bona amistat” i han sortit els requisits següents:

– La confiança, poder explicar tot encara que sigui bo o dolent perquè han de saber entendre’t i donar-te suport amb el que faci falta

– La sinceritat, si un/a amiga/amic és “fals” afecta molt a la persona del qual és amic/amiga.

– El respecte

– La tolerància

– La complicitat

– La diversió

– La fidelitat

– La comunicació

Hi ha gent que està a favor dels requisits que vaig publicar anteriorment  ja que la seva opinió consta que l’amistat és el que et fa feliç, però també hi ha gent que no ho esta ja que pensa que és menys important que la confiança i la sinceritat.

Al finalitzar l’enquesta he tret diverses conclucions. En aquesta societat hi predominen els requisits d’una bona confiança i sinceritat entre les persones i molta comunicació. He observat com hi han molts punts de vista de veure l’amistat.

Marina

Todos tenemos un sueño, algo que nos gustaría cumplir con todas nuestras fuerzas y que de verdad nos haga ilusión. Este es mi sueño: coger una mochila, meter cuatro camisetas, cuatro pantalones y un par de calcetines e irme, irme lejos, muy lejos; pero no a cualquier lado. Podría irme a Noruega pero hace demasiado frío, podría irme a Canarias pero está demasiado cerca, podría irme a muchos lados pero yo quiero poner rumbo a la India.
¿y por qué a la India? La respuesta es fácil. Es un país, que en mi opinión desprende vida; a pesar de que está lleno de pobreza la gente sonríe y la religión y la cultura llenan el país de clores. Es una aventura, un sueño, el que más me gustaría cumplir y el que voy a cumplir cueste lo que cueste.

Mariona

Mai m’han agradat els comiats i per mala sort el dia 15 m’hauré d’acomiadar d’una persona molt important per mi. Serà un dia estrany, en  part feliç perquè marxem tota la classe a Itàlia de viatge de fi de curs de 4t d’ESO, però alhora marxa la Valen, estaré 72 dies sense veure-la, tot l’estiu. Marxa a Colòmbia, el seu país natal, a veure tota la seva família.

El dijous 21 va ser el dia que em va confirmar definitivament que marxava, que la seva família ja li havia trobat un vol i que en qüestió de 25 dies marxava. Allò volia dir que havia d’aprofitar al màxim el temps que em quedava abans de la seva marxa.

Encara no ha marxat i ja l’estic trobant a faltar, m’imagino com serà aquest estiu sense ella, què farà mentre estigui ella allà… Però estic seguríssima que ho gaudirà moltíssim, ja que té moltes ganes de retrobar-se amb el seu pare i la seva família, ja que fa tres anys que no els veu.

Serà el primer estiu des que la conec que el passaré tot sense ella. Però ara li toca pensar amb ella i no pensar en el que deixa aquí durant aquest temps, sinó en el que l’espera allà.

Valen, si estàs llegit aquest text, vull desitjar-te un molt bon viatge, espero que el gaudeixis moltíssim, que de ben segur que ho faràs, i que aprofitis al màxim aquest viatge. Són 72 dies que et passaran volant. Jo t’estaré esperant a l’altre costat del llac. Ah! No pateixis amb el transbord a Madrid, que segur que no et perdràs. I no te n’oblidis de portar-me algun souvenir.

Anna

Gairebé tots tenim la sort de tenir una família al nostre costat: tiets, cosins, avis, pares… Normalment les millors relacions són amb els cosins perquè les edats són bastant similars.

La majoria dels meus cosins viuen a Mataró però tinc un cosí i una cosina aquí, a Vilassar. El noi té 18 anys i es diu Marc, la nena en té 15 i es diu Anna. Amb els dos tinc molt bona relació però amb l’Anna més, portem des de ben petites juntes i estic molt orgullosa.

Ella és la nena amb la qual he compartit molts moments. Com aquells dinars familiars cada dos per tres, els estius a casa els avis quan ens feien de cangurs, les tardes a la fira quan érem una mica més grans i un munt més. També, com els nostres germans, hem practicat juntes la majoria de les activitats extraescolars (bàsquet, natació, patinatge, volei…). Al rondar les dues la mateixa edat hem tingut moltes coses en comú de les quals no em penedeixo gens.

Espero que mai em falti al meu costat perquè és com una germana per mi i confio molt amb ella. L’estimo i l’aprecio moltíssim.

Elisenda

En estos últimos días me he dado cuenta de quién ha estado a mi lado, algunas personas cuando relamente las necesitas no están pero en cambio otras como Andrea sí.

Desde que la conozco no hace falta que me diga que le pasa algo porque solo con mirarnos ya sabemos lo que sentimos y lo que pensamos. Es una persona que significa muchísimo para mi, es como mi mitad, algunas veces pienso que sin ella todo seria muy diferente y no me equivoco al prensarlo. Al principio de nuestra amistad dijimos que siempre estaríamos juntas, después de cuatro años a su lado me he dado cuenta de que no me gustaría separarme y no disfrutar de todas aquellas tardes riéndonos hasta no poder más. Para mi Andrea no es una amiga es como mi hermana, forma parte de mi vida y quiero que siempre sea así.

Gracias Andrea por hacer estos cuatro años los mejores de mi vida, por estar a mi lado y de mostrarlo cada día. Siempre XXIII.

Judit López

Els idiomes, són una peça molt important avui dia. Conèixer i dominar llengües estrangeres, obre moltes portes tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit social. Existeixen milions i milions de llengües en tot el món; anglès, espanyol, francès, portuguès, xinès, àrab, turc, etc. i a més a més existeixen una gran varietat de dialectes per cadascun. Però hi ha alguns que són més demandats i parlats que no pas els altres. És el cas, per exemple de l’anglès. Aquest idioma és un requisit en quasi qualsevol feina que existeix avui dia. També és el cas del francès, xinès i japonès, que últimament, s’han convertit en llengües molt utilitzades i demandades, a causa del creixement de la importància dels països en l’àmbit laboral.
Per una banda, conèixer idiomes permet viatjar arreu del món amb molta més facilitat. És una bona eina per conèixer més de prop la cultura d’altres zones del món, i permet endinsar-se dins el seu món per conèixer els seus hàbits, costums, forma de vida, mentalitat, etc.
Penso que és molt interessant poder tenir el coneixement de tot això, i que per tant, tothom hauria de dominar almenys una llengua estrangera, com l’anglès (que és la llengua més parlada del món).
Per altra banda, el nostre país ha viscut una època de crisi important en què el treball escasseja i quasi un 25% de població es troba a l’atur, i més concretament, un 50% dels joves espanyols, es troba en l’atur. És per això, que penso en la utilitat i la necessitat d’aprendre idiomes, ja que en cas de necessitat, és probable que alguns de nosaltres hàgim de viatjar a l’estranger a la recerca d’un treball, i conèixer certs idiomes ens obriria moltes portes.

Laia

Ja està. Ja s’ha acabat. Ja no hi haurà més exàmens en tot l’estiu. Tres mesos per descansar, passar-s’ho bé, gaudir de les festes, de les postes de sol, de les tardes a la platja, dels dies amb les amigues, de l’estiu. Hem estat nou mesos desitjant que arribi aquell 19 de Juny. Nou mesos estudiant, patint pels exàmens, llevant-se d’hora per anar a classes, quedant-se fins tard repassant, nou mesos amb molt d’estrès. Però ara ja està. En tot just quinze dies acabem aquests llargs nou mesos. Per fi podrem dir que hem acabat el curs, i que hem acabat l’ESO!

Canviar de l’ESO a batxillerat, és un canvi important per a tothom, ja que ara és quan comences a guiar pel que vols estudiar en un futur. Algunes de les amigues amb les quals portes tota la vida, marxen de l’institut. Les enyorarem molt, igual que a les que no portem tant de temps però que li hem agafat un enorme afecte. Les trobaré molt a faltar.

Per sort, en acabar aquests últims quinze dies de classe, farem el viatge de fi de curs a Venècia. Volem gaudir-ho al màxim. Serà un viatge que recordarem tota la vida.

L’esperadíssim 19 de junt està aquí mateix! Menys d’un mes per què arribi aquest dia. De fet, aquest esperat dia pot ser també el dia 12, ja que és quan realment acabem les classes. Ara hem de fer l’últim esforç, ja que queda molt poc. Hem d’acabar bé el curs per així poder obtenir una bona mitjana de quart.

Estic molt contenta per haver passat aquest últim curs de l’ESO amb les meves amigues, i crec que he obtingut uns bons resultats.

Per acabar, aquests pròxims tres mesos que ens esperen, serà de relax total per així descansar després d’aquests durs nou mesos. Crec que tots ens ho mereixem després del dur esforç que hem fet. És el nostre premi.

Us trobaré molt a faltar noies! Us desitjo el millor, espero que ens seguim veient!!

Lidia