LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Cada dia miro la televisió i, moltes de les vegades, em trobo amb unes notícies que no puc creure que passin en aquesta època. En moltes parts del món, la dignitat humana és destruïda fins al punt d’haver-hi persones sense cap tipus de dret (esclaus, tortures, discriminació, etc.). Per aquestes accions moltes vegades penso si, en part, encara vivim en l’edat mitjana i no hem evolucionat.

La dignitat humana és pràcticament un dels aspectes més importants, si no el que més, per a una persona. Quan no tens dignitat en aquest món, és quan perds els teus drets com a persona.

Jo visc en una societat on els valors són molt importants, però en molts llocs els valors i els drets són trepitjats com si res i moltes persones no són conscients del que passa.

Que faria amb aquelles persones que infravaloren la dignitat humana dels altres i la destrueixen com si res? Moltes vegades penso que si de veritat tinc l’oportunitat de fer-los passar per tot allò que han fet passar als altres, no em podria controlar. Però quan penso detingudament, em pregunto: “No estaria fent el mateix que han fet ells?”

Som conscients de la nostra dignitat quan no ens rebaixem, quan no tolerem ser ofesos i quan ens fem respectar.

Si mirem el significat de la paraula “dignitat” al llarg del temps, veurem que ha anat canviant.

En primer lloc, si observem quin sentit tenia aquest concepte fa uns segles, ens adonem que només eren dignes els que tenien el poder i la dignitat dels esclaus era nul·la. Aquesta qualitat era entesa com la qualitat moral digna només dels poderosos.

En canvi, fa cinquanta anys la dignitat ja era més semblant a l’actual; no hi havia igualtat entre sexes i, per tant, no tenien la mateixa dignitat els homes i les dones.

Tot i així, el significat del terme era el mateix, encara que només afectés els homes i no a les dones, i no com en l’antiguitat, que era una qüestió d’economia i societat.

L’altre dia una noia m’explicava com la seva mare havia obtingut la seva nova feina. Em deia: “Va ser molt dur per a ella. Encara no entenc com va poder aguantar aquella dona tan arrogant!.” M’explicava que, per arribar al lloc de subdirectora de no sé quina empresa, la seva mare havia hagut de fingir ser amiga de gent que no li queia gens bé.

No m’agradava el que m’explicava. No entenc com podia pensar d’aquella manera. No és just que totes aquelles persones hagin estat enganyades pel desig d’una sola persona. Els estava prenent part del seu propi valor, part de la seva dignitat, a aquelles persones i sobretot a ella mateixa.

Crec que tenir ambicions i proposar-se metes està molt bé, però no pots sentir-te bé ocupant aquest lloc de treball, sabent que has utilitzat a altres persones. Sincerament, crec que és molt més gratificant aconseguir tu mateix el teu lloc de treball amb esforç i sense recórrer a la manipulació d’altres éssers humans. Tots volem ser respectats, així doncs, també hem de respectar nosaltres a l’altra gent.

Els animals tenen dignitat, tot i que no és igual a la nostra. La seva dignitat es plasma en els Drets dels animals, que consta de catorze punts. Tots aquests punts els hem de respectar perquè els animals també tenen dret a viure una vida digna. Cada dia la seva dignitat va millorant perquè s’aconsegueixen noves metes, com eliminar les festes on es maltracten els animals. En poc temps, espero, segurament la tauromàquia serà prohibida.

També un animal ha de ser tractat amb dignitat després de la seva mort i sobretot han de tenir una vida digna. Tot i no semblar-se gaire amb nosaltres, m’alegra saber que els animals també tenen uns drets, els quals s’han de respectar.

La dignitat és la lluita constant amb un mateix per sentir-se o, més ben dit, per ser valorat. L’única realitat que fa que tots puguem ser iguals en dignitat, és el fet de ser valorats per a nosaltres mateixos i, per això, tenim una raó, la nostra voluntat, les passions i la llibertat.
La dignitat d’un mateix es demostra en totes les accions que fem. Nosaltres, els humans, naixem amb una dignitat que ningú no ens podrà mai treure.

Què en podem dir de la dignitat? Tots mereixem respecte sense importar com siguem ni del lloc on venim. No ha d’importar ni el color de cabell o de la pell, ni la llengua que parlem, ni la religió que practiquem. Qualsevol persona, sigui més rica o més pobre, més o menys famosa, més o menys introvertida… En definitiva, ens hem de respectar, ja que tot ésser humà ha de tenir una estimació i un orgull que no ha de perdre, ja que tots tenim els mateixos drets davant la llibertat i som lliures per actuar i prendre les nostres pròpies decisions, pensant sempre que han de ser justificades moralment.

Per a mi, tenir dignitat és fer-se respectar. Per exemple, si estàs amb una persona i et deixa perquè no vol estar amb tu, has de tenir dignitat, és a dir, no arrossegar-te. Perquè si algú t’estima de veritat, no marxa de la teva vida. Quan estàs malament per alguna cosa, així primer t’has de trobar a tu mateixa i després anar pel que vols. Penso que tothom ha de tenir dignitat, ja que s’ha de fer valer pel que és. Cada persona s’ha d’estimar a si mateixa i estar còmoda. El primer que has de fer per tenir dignitat, és acceptar-te i no fer cas del que diuen els altres.

L’altre dia a l’institut, a classe de socials, vam parlar de la Segona Guerra Mundial i de com els nazis humiliaven i mataven als jueus per qüestions racials. Molts d’ells feien treballs forçats, obligats a passar fred i gana. En aquestes circumstàncies de vida que tenien, no podien escollir i havien de perdre la seva dignitat humana per poder sobreviure. Els nazis se’n reien d’ells, els insultaven, els maltractaven, els torturaven però els jueus no podien fer-hi res, si volien seguir vius o salvar a les seves famílies.

Per sort jo no passo aquesta situació, ja que estic en un país sense guerres, però encara hi ha països on passa això i s’ha de solucionar.

Sempre en el nostre interior ha regnat la raó, que ens fa ser el que pròpiament som. Però també i, juntament amb ella, ha estat la dignitat, allò que ens fa sentir el que som. El mateix ésser humà és qui dirigeix la seva vida segons un tipus de normes que ell mateix ha de complir. Aquestes són les que nosaltres les anomenem “les nostres normes”. Un dels principis bàsics d’aquestes normes considera que l’ésser humà no té cap preu, no es pot intercanviar per cap altre objecte. Per tant, tots tenim una dignitat i aquesta ha de ser respectada per qualsevol altre ésser humà. Tanmateix, per aquesta raó, pròpia del nostre pensament, tot home es mereix un respecte.

Però en alguns casos, totes aquestes normes que hem anomenat anteriorment es trenquen. I així, el propi ésser humà és dut a l’extrem, on tota la seva concepció sobre ell mateix canvia en un instant. Aquestes circumstàncies, tan dramàtiques per a la nostra humanitat, es duen a terme molt sovint. Un clar exemple va ser durant la Segona Guerra Mundial. Però no cal anar-nos tan lluny, ja que aquestes vulneracions de la dignitat humana es veuen en el nostre dia a dia. No és necessari pensar en altres països per saber que en el nostre també passa el mateix. Miris on miris hi ha abusos constants d’aquesta dignitat. Simplement veient la televisió, concretament les notícies, es pot observar el tracte indigne d’altres éssers humans, com ara el cas dels refugiats, que vénen dels seus països en guerra. Aquests éssers humans són iguals que nosaltres i no els tractem com els hauríem de tractar, ja que les normes es vulneren. Aquests refugiats l’únic que volen és que se’ls tracti com a persones i no com a animals. En aquest cas, i en molts altres, som nosaltres mateixos qui vulnerem les nostres pròpies normes.

En conclusió, tots els éssers humans sembla que tenim molt clar quines són les normes de convivència i en què consisteix la dignitat humana. Però la realitat és ben diferent, perquè quan l’ésser humà es troba en una situació extrema i veu perillar els seus béns més valuosos, no té en compte aquella norma interior humana que és tan important com la pròpia essència racional. L’ésser humà si es veu en perill físic o amenaçat de perdre el seu prestigi social o material, no dubta en vulnerar la dignitat dels altres éssers humans.

A veces llegan personas a nuestras vidas que, ya sea por las palabras o por las muestras de cariño que tienen hacía nosotros, nos hacen sentir especiales o con alguna posibilidad de empezar algo serio. A medida que vamos hablando con ellos, los sentimientos crecen y se convierten en personas importantes en nuestra vida.

Hacen lo imposible para conquistarnos y quieren que formemos parte de ellos con palabras que nos llegan al corazón. Pero una vez que nos tienen, todo cambia. Nos dejan de dar los buenos días, las buenas noches y de preocuparse por nosotras y sólo se acuerdan cuándo tienen tiempo libre o están aburridos. Pero entonces ya es tarde para olvidar, porque nos hemos enganchado a ellos o incluso enamorado. Las horas pasan despacio sin recibir ningún mensaje. Y si nosotras les hablamos, nos dicen que están ocupados y parece que molestamos. ¡Así es la vida! Llegan personas que creemos que nos quieren, pero lo que de verdad les interesa es ilusionarnos.

Pero uno no valora lo que tiene hasta que lo pierde. Y esa persona que creías pesada por mandarte muchos mensajes, es la que de verdad se preocupa por ti. El día que deje de escribirte, te darás cuenta que esa chica valía la pena y que ahora ya no la tienes.