LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Que bé em sento quan et tinc al meu davant, quan crec que no necessito res més que la possibilitat de creure’t. Quan perdo l’esperança tu estàs allà  tirant amunt, mai cap avall. M’agrada tenir-te allà, mig amagat, perquè sé que quan hagi de superar qualsevol situació difícil, tu sortirás per donar-me una altre imatge  que m’aporti coses bones i deixar passar, o millor dit, que fará que desaparegui el neguitós pensament de què tot sortirà malament.

Ets aquell que m’insisteix a aixecar-me cada cop que ensopego o a riure cada cop que em veig ensopida, aquell que impedeix que caigui en la desesperació o depressió davant les situacions. Quan m’allunyo fas que et pensi, i d’aquesta mateixa manera m’arrossegues per demanar-me que no em separi de tu quan més et necessito. Tu controles el meu orgull i me’l deixes mostrar a dosis petites, perquè aquest sentiment, encara que es consideri valuós, com una satisfacció personal és un sentiment excessiu de valoració d’un mateix per sobre dels altres, una actitud d’aquesta és la l’arrogància, termes negatius propis de la persona, i no s’ha de confondre amb tenir amor propi, dignitat i autoestima, perquè aquests són maneres d’autoconeixement, d’acceptar-te tal i com ets, de sentir-te especial, positiu i segur.

No et parlo d’una persona, et parlo de l’optimisme, allò que et fa veure el got mig ple, allò que et dona una empenta més per continuar endevant.

Valentina

Després de tot aquest temps sense aprovar vaig tindre un cop de sort.

Fa uns dies vam fer uns exàmens i per sorpresa meva els he aprovat, o si no, he tret un quatre amb poc. Ara puc tindre més oportunitats per aprovar les assignatures, de cop em trobo que estic més animat, encara que no m’haig de confiar, perquè he aprovat però just. De moment continuaré fent el que he fet en aquest trimestre per intentar aconseguir el meu objectiu, que exactament es treure’m l’ESO i fer el que realment m’agrada.

En conclusió, ara ja que queda ‘’poc’’ per acabar el curs he d’intentar esforçar-me al màxim per aconseguir el meu objectiu.

Pablo

Tot el que ens envolta està dissenyat o ha passat per la imaginacio d’alguna persona excepte les muntanyes, els animals i quatre coses més. Estem envoltats de tot tipus d’objectes creats per nosaltres, per exemple seus a taula i penses: aquest plat l’ha fet algú, aquest cobert també, aquest got també etc… La imaginació és molt poderosa:l’altre dia vaig sentir que van triar quatre pacients i els van donar pastilles falses i es van curar.

Quantes coses més podem fer amb la imaginació o fins on podem arribar?…..
Estem guiats per persones,  jo fa poc, sempre em preguntava per què no podia contestar-li a la meva mare i li preguntava i ella no sabia que dir-me. Per qué mengem amb forquilla i ganivet? Estem fets per neixer, creixer, fer una carrera i començar un treball per a una societat capitalista i entrar en una cadena on estàs guiat per un “jefe”, després casar-te i viure fins a morir, i jo em pregunto que per qué és així? Penseu-hi…
Canvio de tema. Penso que hem de ser positius i que no hem de ser negatius. La vida ens posa una sèrie de tanques que hem d’anar saltant per no quedar-nos enrere. Nick Vujicic, no sé si el coneixereu, és un home que no té ni braços ni cames, imagineu-vos com ha de ser la seva vida de complicada, malgrat tot és una persona que pensa en positiu que no es venç fàcilment i que té un interés en fer les coses..Ell s’explica aixi:
“No puedo hacer esto o aquello, y te concentras en las cosas que te encantaría tener o en las cosas que te gustaría hacer alguna vez, y pronto te olvidas de lo que deberías tener.”

En aquest missatge ens explica que s’ esforça per fer les coses i que no li dona importància a la part material. Sobretot m’ agradaria que veiéssiu aquest altre missatge, que per a mi és el més important:
“Y de ninguna manera pienso en mi vida de manera  <<me gustaría tener brazos y piernas>> eso no ayuda.”

La part final és important ja que diu que pensar en coses negatives no és gens bo, sempre has de pensar en positiu. Si penses en un ”treball” per exemple o en una “feina” que vols arribar a assolir has de creure’t que ho pots fer perquè tot el que tu et proposis (dins de la realitat és clar)  ho pots acabar realitzant. Jo crec que un clar exemple seria el de Obama, el president dels Estats Units. Ell s’ ho  va proposar  i qui s’ho creuria que un president dels EEUU pogués ser “negre” .

Finalment us escric aquesta frase perquè reflexioneu..
“Sé que a veces es duro sonreir en la vida, hay cosas que te pasan que no sabes, no entiendes cómo vas a salir de ahí. Lo que he aprendido en esta vida son unas cuantas cosas y la primera es ser agradecido.” Nick Vuijic.

Miquel

Arriba divendres, desprès d’haver fet 30 hores de classes, la majoria de vosaltres ja us oblideu de tot i comenceu a pensar en el cap de setmana. Però jo no puc fer el mateix, a la tarda em toca fer tres hores d’anglès extraescolar, perquè, tot s’ha de dir, el nivell d’anglès de l’institut crec que és relativament baix.

La gent em diu que fer tres hores d’anglès un divendres és una “putada”, i jo els dic que tenen raó. No crec que a ningú li agradi fer anglès un divendres a la tarda, però jo ja m’hi he acabat acostumant.

A més, com que tot té la seva part positiva, sé que l’anglès és molt important en aquests moments, ja que si en tens un bon nivell, pots aconseguir feina més fàcilment.

D’això en puc treure una conclusió, si alguna cosa no t’agrada i l’has de fer, esforça’t i trobaràs les parts positives.

Gerard