LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Divendres dia 20 de desembre del  2013 va ser un dels dies més decebedors de la meva vida. I això, per què? Doncs perquè he suspès més assignatures de les que jo m’esperava. El passat trimestre ha sigut el trimestre que més matèries he suspès de tota l’escolaritat. Una de les causes d’aquesta catàstrofe ha estat la meva falta d’atenció a classe i la poca dedicació a l’hora de posar-me a estudiar.

Aquest fet, estic segur, em servirà per millorar i posar-me les piles de cara al segon trimestre, que m’hauré d’esforçar molt i hauré de treballar per aconseguir el meu objectiu.

La meva opinió sobre tot això és que més val treballar dia a dia i fer la feina que toca, que no fer res i que després hagi de recuperar totes aquestes matèries que per unes qüestions o altres, podia haver aprovat.

Àlex

Aquest últim any al curs de 4t de la ESO, per a mi ha sigut un any per oblidar en alguns aspectes, com bé és el cas dels estudis. Sempre he estat un alumne correcte, mai m’havia quedat ninguna matèria i pensava que no me’n quedaria ninguna mai, però aquest any, per varis motius – destacant la meva deixadesa, tot s’ha de reconeixer – ha estat un any ple de males notes.

Escric això un 11 d’Agost, després d’haver fet tot el dossier de recuperació d’Història, i ara com marca el meu ‘calendari’ d’estiu, em toca recuperar Ètica. El fet de que hagi d’estar recuperant assignatures se’m fa extrany, ja que no ho havia fet i sobretot, se’m fa pesat. Encara que ara és estiu i me’n penedeixo de no haver estudiat durant el curs, també me’n penedia durant aquest, ja que no tenia la tranquil·litat d’anar al llit sabent que estava fent les coses correctament, però m’era molt difícil tornar a casa per la tarda i posar-me a estudiar, gariebé impossible. Podria dir per l’experiència que he tingut aquest any, que es fa més pesat un curs sense estudiar i passant-ho malament que un curs aprofitant un parell d’hores al dia per estudiar.

Per aquest motiu, penso començar el curs vinent amb tota la meva força, sense badar i aprenent dels errors del passat. A més a més, començaré el batxillerat i ja no puc permetre’m el ‘luxe’ d’anar tan tranquil com anava abans, per tant hauré de fer doble esforç, però estic disposat a fer el triple si fa falta.

Aleix

Avui, dia 21 de desembre m’han donat les notes. M’esperava unes molt pitjors que les que he tret finalment. No han estat del tot malament, però per variar, per als meus pares no ha estat suficient. D’acord que podrien haver estat molt millor, però no pots esperar unes notes impressionants d’algú al que li costa estudiar.

El fet es que m’han fet una bronca impressionant al arribar a casa, però de tot això una cosa m’ha sorprès: el meu pare. Del que tenia més por era dels crits meu pare, però m’he quedat sorprès, ja que quasi no m’ha cridat. Estava clar que em cridaria, però m’esperava algo molt més bèstia. El meu pare és una persona increïble, si està content amb ell pots passar moments increïbles, però si està enfadat ja pot estar ben preparat per passar por.

En canvi ma mare és més comprensiva. Ella intenta veure el costat bo de les coses, en canvi el meu pare només s’hi fixa en lo dolent, fins hi tot quan no n’hi ha.

Tot i així, el meu pare i la meva mare són les persones més importants de la meva vida, i m’agraden tal i com són i espero que no canviïn mai!

Manel