LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Acció és un jove grup musical català nascut l’any 2008, està format per cinc amics, que passaven les tardes creant musica en un local del seu poble, Torroella de Montgrí. A principis de la seva fama només tocaven als bars de petits pobles , i en alguna celebració on els convidaven, però a mida que anaven creixent cada vegada tocaven en llocs més grans i més importants fins que finalment quan ja portaven uns quants anys junts van decidir crear el seu primer disc “La Torrada”. Amb aquest CD van aconseguir girar per tot Catalunya, arribant a la xifra de més de 70 concerts, on van passar per molts escenaris importants del territori.

Després de fer tota la gira amb el seu primer disc, van anar a gravar amb molts estudis on allà anaven formant noves cançons, i finalment van aconseguir un segon disc amb el nom “On sóc ara” , que totes les cançons parlen de tot el que han aprés des de que van començar amb el projecte. És curiós perquè amb només quatre anys aquest grup d’amics que van ser units per la música, i que la tocaven per passar una mica l’estona i divertir-se ara ja són coneguts gaire bé per tot Catalunya.

Carla Marco

Tot va començar a finals de juny, quan vaig anar a un concert a Vilassar de Mar amb unes amigues. Actuaven Els Catarres, un grup català que es va donar a conèixer gràcies a la cançó Jenifer i que ara és molt famós a la nostra terra.

En aquell moment només em sabia una o dues cançons seves però a l’hora del concert, vaig disfrutar tant que me les vaig aprendre totes. Aquell concert va ser el començament d’una gran afició: escoltar Els Catarres en tot moment.

Mesos més tard, a les Santes de Mataró, també hi actuaven. Com era d’esperar, hi vaig anar amb les amigues. El concert va ser irrepetible i, a més a més, vam tenir la sort de poder-nos fer fotos amb els membres del grup: el Jan, l’Éric i la Roser. Aquest moment va ser màgic per mi; poder parlar amb unes persones genials i les quals admiro. Mai ho oblidaré.

Dies més tard del concert a Mataró, ens vam assabentar que Els Catarres feien un concert el 6 de desembre a Aiguafreda, el seu poble, i que seria especial. Ens moríem de ganes d’anar-hi i vam fer tot el que vam poder per ser-hi, i així va ser. Els dies passaven volant i cada dia teníem més ganes de que arribés l’esperat dia. Per fi va arribar. Quan vam arribar al poble vam anar al pavelló on es feia el concert, i ens vam posar a primera fila i vam cantar totes les cançons amb moltes ganes. Va ser màgic. Un cop acabada l’actuació, ens vam poder fer fotos de nou amb els membres i, a més a més, ens van firmar autògrafs. Aquest moment va ser inoblidable per a mi.

Els dies anteriors al concert van ser tot nervis i, fins i tot desil·lusions perquè en certs moment pensàvem que no hi podríem anar, però tot patiment té la seva recompensa.

El pròxim estiu faran més concerts als quals segur que aniré, i amb moltes ganes!

Mireia

Avui, m’he llevat i he mirat el mòbil. M’he trobat un missatge d’un dels meus grups de música que deia que avui, diumenge dia 27 d’octubre a les deu del matí, havíem quedat per gravar una cançó. M’he sorprès perquè feia temps que no assajàvem amb aquest grup, i avui, que havia d’estudiar pel control de matemàtiques, hem d’editar una pista i fer un vídeo promocional per anunciar-nos en aquests móns de déu. Cal dir que gravar una cançó és més divertit i entretingut que estudiar matemàtiques, i que l’estona que passo amb els meus companys del grup, és ben bona.

Com he dit, feia temps que no assajàvem, però també que no ens vèiem, potser ha sigut això el que ha fet que em passés aquest matí tan ràpid. I és que quan estàs amb la teva gent, t’ho passes d’allò més bé.

Gerard

Tot comença a finals d’Octubre, quan un amic  em va proposar formar un grup de música. El primer que se’m va ocórrer va ser: “Per què m’ho pregunta si o no tinc ni idea de música?”, però després de una bona estona reflexionant vaig arribar a la conclusió de que era una bona idea. Trobava que era una aspecte positiu el fet de crear un col·lectiu amb tots els meus amics i tocar la música que nosaltres ens agradava. Era un aire diferent al que nosaltres estàvem acostumats.

Tot això em va comportar bastanta feina, ja que havia d’aprendre a tocar algun instrument que m’agradés i em semblés atractiu. El teclat va ser el que comprenia aquests dos termes. Primer de tot, vaig anar a comprar-me’n un gràcies als estalvis. No era el teclat més bo de la botiga, però creia que per aprendre aquell ja em serviria. A mida que va anar passant el temps vaig anar relacionant-me amb aquell nou instrument i vaig anar aprenent pel meu comte. El que feia, bàsicament, era mirar els diferents acords i les notes a través dels vídeos de “Youtube”. També aprenia a través del grup, que ja tenia nom, “A Trenc d’Alba”.

Mig any després d’haver format “A Trenc d’Alba”,  havíem aconseguit interpretar  els nostres primers “mini concerts” en llocs com al Teatre la Massa o l’Institut. Gràcies això, aprenia a tocar en públic i a controlar els meus nervis, perquè no es el mateix que tocar a casa o als assajos.

Actualment, segueixo aprenent per mi mateix, però estic mirant de fer alguna classe per aprendre els conceptes bàsics del teclat, i així, poder-m’ho passar encara millor. De cara el grup, anem progressant de mica en mica. Ja arribem a la desena de cançons composades per nosaltres i hem aconseguit tocar a concerts més importants que els de fa mig any, com per exemple a Mataró. Crec que tots els del grup estem encantats de tirar-lo endavant i tenim ganes d’aspirar a alguna cosa més. Considero que ens falta molta teca per poder arribar lluny, però com diu molta gent, res és impossible.

Pere