LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

M’agrada anar a la muntanya de dia, però m’encanta anar-hi de nit. A vegades, si hi ha lluna plena no cal ni portar llums. El món canvia completament de nit. Tot és més misteriós i més i interessant. Les vistes de la muntanya, que durant el dia són impressionants, de nit és impossible explicar-les. El mar és una taca negra amb puntets de llum on hi ha algun vaixell, però la foscor s’acaba de cop on comença la costa, plena de llums de les cases i els edificis, i a mesura que pugen, els puntets es van fent més dispersos fins que arriben a la muntanya, que només es pot distingir la silueta contra el cel. És realment espectacular.

Danielle