LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Quan era petit, a l’edat de 5 anys, el meu pare em van comprar una moto de cros. Cada cap de setmana anàvem al circuit que hi havia a Vilassar de Dalt i m’ho passava d’allò més bé.

Però jo anava creixent i la moto se’m quedava petita. Un dia després de l’escola, el meu pare em va fer una sorpresa i em va comprar una moto una mica més grossa. Però tot i això, el meu pare va començar a tenir més feina i no podíem anar al circuit cada cap de setmana, com feien habitualment. Cada vegada hi anàvem menys. Fins que un dia vaig caure en un salt, em va caure la moto a sobre el peu i me’l vaig trencar. Em van haver d’enguixar i vaig passar tot el Nadal amb les crosses i fent repòs. Després d’això, la meva mare va decidir que no anés més amb moto, perquè patia molt per mi i ho passava molt malament. No volia que em trenqués una altra part del cos i vam decidir de vendre la moto.

Ara d’aquí a pocs dies començaré anar a l’Autoescola per treure’m el carnet de ciclomotor. I més endavant comprar-me una moto. Per mi és tornar als meus antics desitjos de conduir una moto.

L’únic negatiu i que no ha canviat és la por de la meva mare, que segueix sent la mateixa.

Pol

Just començar el curs, el meu pare i jo vam fer un tracte. Ell s’oferia a pagar-me el carnet de moto si jo aprovava totes les assignatures.

A mi em va semblar una bona idea, i vaig començar a estudiar bastant, en veure que els resultats eren bons em vaig relaxar una mica, i les meves notes van empitjorar. No vaig pensar en les conseqüències de no preparar-me un parell d’exàmens. Ara em penedeixo de veritat, perquè per culpa de no voler esforçar-me una mica més, el més probable és que suspengui alguna assignatura, i amb això quedar-me sense moto.
Aquesta experiència m’ha ensenyat que sempre es pot fer una mica més, i que, a vegades, encara que no ens vingui de gust quedar-nos tota una tarda davant d’un llibre, és la millor opció, i si no ho fas, pot tenir conseqüències desagradables, com per exemple quedar-me sense moto.
Ara ja he après el lliçó i faré el possible per poder aprovar totes les assignatures el trimestre vinent, i així arribar al meu objectiu.

Pau

Feia temps que volia tenir una moto, i ara que tinc 16 anys ja puc conduir una de 125, per això li he demanat als meus pares que si em podia inscriure a l’autoescola i m’han dit que sí, que seria una bona idea, ja que em vaig fent gran i sóc més autònoma, com diu el meu pare no em farà de “taxi” tota la vida quan vulgui anar a algun lloc.

Així que aquí estic intentant treure’m el carnet de moto. M’agradaria treure-me’l abans de l’estiu, encara que ho veig difícil, ja que ara és època d’examens i d’estudiar molt, i després tenim el viatge de fi de curs.

Però ara m’esforçaré perquè vull treure-me’l com abans millor, per així també disfrutar. Espero tenir temps per totes les coses i treure’m els exàmens de la moto el primer cop. Ara a creuar els dits.

Salomé

Com que necessito una moto i els Reis Mags no me la portaran, segurament aquest estiu treballaré a la Illa Fantasia. Deixant a part que l’estiu és la meva estació preferida i que odio els compromisos, el que més detesto de treballar és no poder passar les vacances de cada any amb uns amics molt especials, amb els que convisc 24 hores durant quinze dies d’agost. Ja us podeu imaginar com uneix això, és com Gran Hermano però a un càmping, i a més a més, sense cap tipus de vigilància. Perquè el fet de treballar en sí no m’importa, m’han ensenyat que les coses costen un esforç i és lògic que si vull una moto hagi d’esforçar-me per aconseguir-la. Però el problema és que no la vull, la necessito. I si la necessito representa que hauria de voler-la no? Doncs no, no em fa cap mena d’il·lusió perquè comparada amb tot el que sacrifico per tenir-la es queda en res.

Llavors, haver de treballar per una cosa que no em fa il·lusió m’entristeix, ja que em sembla molt dur perdre’m el que desitjo que arribi cada any, a sobre, estaré lligada i influïda per un horari. Tot i que em concentraré per atraure energia positiva perquè em donin el de matí: així podré veure les postes de sol al vespre.

Malgrat tot, he trobat una part positiva. He vist més que mai que més em val dedicar-me a treballar en una feina que m’agradi perquè em passaré mitja vida fent-ho. El meu objectiu serà gaudir de tot el temps sense distingir les hores de oci amb les de treball. I com diu la meva àvia: “Para la abeja laboriosa no hay tiempo de estar triste”.

Maria