LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Vam marxar quan jo tenia quatre anys. Vam sortir del port de Toronto tots; els meus pares, la meva germana i jo, en un barco de vuit metres sense motor perquè ja ens havíem cansat d’esperar al mecànic. Vam sortir del port amb les veles posades, i no vam tenir motor fins a arribar a Oswego, Nova York , tres després. Havíem parat allà i era impossible tirar endavant, ja que a continuació venien els canals que baixen de Nova York fins al riu Hudson, i per canals no es pot navegar amb vela. Un home tenia un un motor de dos temps i de set cavalls, construït a l’any 1983. Era un dels millors motors que hem tingut. Era de marca Suzuki, i com conseqüència, va ser anomenada Suzy Key. Era tan senzill que tothom el sabia arreglar, cosa que facilitava molt la vida. Ens trobàvem amb gent que s’havia gastat milers de dòlars en els seus motors de 100+ cavalls que feien menys que nosaltres. Els meus pares són navegadors amb vela, per tres raons fonamentals; és millor per l’ambient, és més barat i, sobretot, és més divertit. Crec que m’han passat el gen de navegant. La Suzy Key es va espatllar fa uns anys, després d’un hivern canadenc especialment dur, ja sé que sona estrany tenir-li carinyo a un motor però em va saber greu quan el vam llençar.

Danielle