LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Mirant els meus apunts de classe, vaig començar a rumiar coses de les quals parlàvem els alumnes:

Tothom s’acostuma a ordenar, sintetitzar i mantenir una conducta dirigida per uns valors estipulats. La moral no és més que això, un ordre sintetitzat que permet dirigir una conducta adient.

Si existeix algun cas d’immoralitat, és degut al fet que el subjecte no tenia una guia establerta per a donar amb la millor adequació a la seva consciència, a la seva moral. Però i si tot allò que tenim estipulat com a correcte no ho fas? El mateix sentit comú ens permet saber que és correcte i que no?
Si algú que actua immoralment és entrevistat per algú que creu que la seva conducta no és adient, aquest només contestarà que ell actua bé i que és una obvietat que actua moralment.

A cada societat trobem diferents tipus de moral, diferents tipus d’estètica i això ens fa jutjar als altres sense saber les raons per les quals cometem suposades immoralitats.
L’ésser humà busca la felicitat, però la seva conducta no sempre és moral o ètica. Què és aleshores la felicitat? La felicitat és un estat emocional que cada un troba en els seus gustos i desitjos, però com s’aconsegueix aquesta? Per a Stuart Mill, un filòsof anglès, la felicitat només es troba en una societat en la qual els components són feliços. Aquesta opinió és una veritat fonamental, ja que ningú és del tot feliç fins que comparteix la felicitat. Un bon exemple són els nens, quan un nen fa un dibuix i l’acaba, el primer que fa és mirar-lo i ensenyar-lo al primer que trobi. Això completa el goig del nen i l’omple de felicitat. Aleshores seria correcte dir que la immoralitat és un mitjà més de l’home per intentar adquirir la felicitat o és un error en la seva consciència?

Júlia

Aquest matí m´he llevat i he llegit el diari. He vist una notícia que a mi particularment m´ha escandalitzat. Dues persones condemnades a presó per llançar objectes a mossos d´esquadra, aprofitant que la gent va anar al carrer, a celebrar el gol d´Iniesta contra el Chelsea.

I aleshores em pregunto, per què sempre hi ha gent que ha d´espatllar el futbol, gent que no et permet tenir una tarda agradable de futbol amb els teus fills, gent a la que de sobte se li acudeix agredir a uns mossos d´esquadra, gent que no tenia res millor a fer que trencar coses. Així és com a un se li treuen les ganes d´anar a celebrar les victòries del teu equip.

Penso que, si no estan d´acord amb aquesta societat o que no els hi cauen bé els mossos d´esquadra, que facin un escrit de reclamació a l’ajuntament, o que recullin firmes, però mai utilitzar la violència, perquè mai ha servit de res. Que pensin en els mossos d´esquadra que l´únic que fan es vetllar perquè la llei es compleixi, i si això tampoc els importa, que pensin en les famílies dels mossos d´esquadra. Perquè per culpa d´aquestes persones hi han dones que han perdut els seus marits, homes que han perdut els seus germans, i fins i tot, hi han nens, que han perdut els seus pares.

Jordi