LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El passat 19 d’agost vaig anar a Tossa de Mar a passar el dia amb els meus pares i uns bons amics de la família. Aquell dia va ser molt especial per a mi: va sortir la nena petita i juganera de dins meu.

Al arribar a Tossa, el primer que vaig fer va ser fer una abraçada als meus amics, i no sé per què i no és el meu costum, però em va fer molta il·lusió.

Al llarg del matí, vam anar pels carrers de la ciutat tot mirant les botiguetes que hi havia. Venien de tot: collarets, samarretes, quadres, banyadors… i tots els botiguers, amb la seva gràcia a l’hora de vendre, em van donar ganes de comprar-ho tot.

Vam dinar a un restaurant petit i acollidor, on la pasta estava molt bona. Havent dinat ens vam dirigir a la platja. L’aigua estava congelada, però sense pensar-m’ho dues vegades em vaig tirar de cap. Al treure el cap de l’aigua i veure tota la platja, el castell i la gent,  la nena que viu dins meu va sortir, i vaig començar a disfrutar d’aquell moment com ningú. Gaudia saltant les ones, jugant amb la sorra, passant una bona estona amb els amics… Va ser com si tingués cinc anys, on cada moment que vius, el disfrutés i sempre estarà present en la teva memòria.

Per mi, aquell dia a Tossa va ser genial, i estic segura que mai l’oblidaré! I ben segur que l’any que ve, quan hi torni, tornarà a sortir la nena petita que porto a dintre.

Mireia