LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa dos anys el meu somni era anar a los Àngeles. Sempre els deia als meus pares que hi volia anar però ells no hi estaven d’acord.

Una tarda avorrida a l’habitació, vaig veure en una web que feien un concurs per anar de viatge a los Àngeles. Com que no hi perdia res concursant, ho vaig fer. El concurs consistia a dissenyar una peça de vestir a partir de les robes que ells et proporcionaven.

Va transcórrer un temps i una tarda em va venir a la memòria aquell concurs en el qual havia participat, per tant, vaig decidir mirar qui eren els finalistes. Aleshores vaig veure que havia quedat entre els 10 primers i només quedaven tres dies per decidir el guanyador, que s’escollia mitjançant els vots de la gent, així que vaig anar dient a tothom que em votés.

Al cap de tres dies, a la classe, no em vaig poder resistir a mirar qui havia estat finalment el guanyador. Vaig agafar el mòbil, vaig obrir la web i, era la guanyadora! Vaig fer un crit d’alegria i quan vaig arribar a casa ho vaig dir corrents als pares. Però ells no estaven tan contents, perquè tot estava inclòs menys el menjar i ells no ho veien massa clar.

Finalment, vam anar-hi i va ser una gran experiència, un somni fet realitat.

Laia

El dia 30 de juny, un dia esperat amb ganes ja. Aquest és el dia que marxo cap a Los Angeles, però no es un viatge qualsevol sinó que m’hi passo un mes amb una família d’allà. Aquest és tant esperat per mi perquè, a part de que m’encanta Estats Units, vull conèixer a gent d’allà i viure moments amb aquests, veure com es la vida quotidiana dels americans (ha veure si és com a les pel·lícules), per aprendre anglès i molts motius més que no pararia d’explicar. Però en tots moments positius i esperats sempre hi ha alguna cosa que et fa pena a l’hora de marxar, que és deixar a les persones que estimes per un temps. No es per molt de temps però el fet de no veure-les t’afecta. Sort que allà només arribar t’acullen amb els braços oberts i fan que cada dia sigui especial i divertit per a tu.

Joan