LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des de molt petita, m’ha encantat viatjar, i ha estat una gran part de la meva vida des de que vaig néixer. La meva família està bastant repartida pel món i és la meva excusa sempre que vaig a algun lloc; vaig a visitar família.

Cada estiu torno a Canadà per visitar a gent i perquè els meus pares tenen feina allà a l’estiu, però a part d’això, en els últims dos anys havia viatjat mínimament i estava inquieta per visitar algun lloc nou. La oportunitat va sorgir quan la Universitat de Glasgow van acceptar a la meva germana. Jo ja tenia excusa per anar-hi; anava a visitar a la Natalia.

Viatjava sola, i era la segona vegada que ho feia, però estava una mica nerviosa. Havia de canviar d’avió a Gatwick. Ja ho havia fet moltes vegades però sempre amb els pares, i això era la cosa que em preocupava. En arribar allà em sentia molt tranquil·la, tenia cinc hores entre avions, i primer de tot em vaig situar, un cop fet vaig anar a donar una volta per les botigues que hi havien. Mentre passejava vaig descobrir que m’agradava molt viatjar sola. La meva família estava a moltíssims quilòmetres i em sentia molt lliure. Podia fer el que volia. No vaig fer res d’extraordinari, però era el simple fet de pensar que ho podria fer si jo volgués.

Danielle

Ahir a la nit, després de sopar vam decidir mirar “The purge: La nit de les bèsties”, una pel·lícula que ens havien recomanat. Primer no ho teníem molt clar, ja que ens havien dit que era un film de terror, i a casa meva no som molt fans de passar por. Però vam decidir de mirar-la.

Us faré un petit resum perquè si no l’heu vist, o no sabeu de que va, el meu escrit no tindria cap mena de sentit.

La pel·lícula età basada en un futur alternatiu el 2022 als Estats Units. Representa que la gent durant tot l’any ha estat reprimida, sense poder expressar el seu odi ni els seus pensament cap a la resta de la societat, cosa que es reflecteix en els índexs de criminalitat del país, que baixen significativament. Però hi ha una nit l’any en la que la gent pot expressar tots els seus sentiments reprimits durant l’any, aquesta nit li diuen La Purga. Una nit on tots els crims estan permesos, les violacions, robatoris, inclús l’assassinat. Tot i així hi ha persones i famílies que es neguen a participar en aquests actes salvatges, i que es tanquen hermèticament a casa seva i esperen a que acabi aquesta horrible nit.

En acabar la pel·lícula, vam començar a pensar que si realment aquesta nit existís, que faria la gent? La resposta dels quatre sorprenentment va ser la mateixa, que tot i que nosaltres vam dir que no faríem mal a ningú i ens tancaríem a casa esperant que passés tot, hi hauria molta gent que aprofitant la invulnerabilitat que ofereix la purga cometria tots els crims que sempre ha reprimit.

La pregunta final seria: La gent del nostre voltant, la gent en la qual confiem…ens sorprendrien?

Marc

1.- Hacemos lo que realmente queremos?
Muchas veces lo que hacemos está condicionado por factores que no controlamos. Es cierto que hay muchas decisiones que se toman a la ligera, pero cuando llega el momento de decidir algo realmente importante, nuestra voluntad tendría que ser determinante y lo cierto es que posiblemente no sea así. Nuestro entorno nos condiciona y no nos deja ser realmente como nos gustaría.

2 Libertad de decidir.
Es una cuestión de saber si realmente somos libres cuando decidimos algo. En principio parece que así sea, pero si lo pensamos más a fondo podemos descubrir que la decisión que tomamos no lo hacemos libremente. Lo que decidimos puede tener consecuencias (buenas o malas) sobre nosotros y por eso esa decisión no es totalmente libre.

3. Decidimos siempre con condiciones.
Por mucho que queramos decidir libremente lo cierto es que al final estamos condicionados. Las experiencias, las costumbres, las normas influyen en la toma de decisiones y no tenerlas en cuenta nos puede acabar perjudicando. Por esos queramos o no nos encontramos ante la necesidad de seguir en cierta manera la corriente.

4.- La decisión con más responsabilidad.
La responsabilidad de las decisiones aumenta con la edad de las personas. Al final si no se toman decisiones importantes es porque se tiene miedo y eso no es más que una señal de no haber crecido lo suficiente. De no dejar de ser niño y no llegar a ser hombre.

5.- Cual es el comportamiento bueno y malo.
Hay determinados comportamientos que son fáciles de calificar como buenos o malos. Son aquellos comportamientos dónde el resultado se puede valorar fácilmente. El ejemplo del futbolista bueno es aquél que marca goles. Pero si nos referimos a la persona nos damos cuenta que la definición de bueno es más difícil. Cuesta mucho de definir porqué depende cómo las personas entendamos que es lo bueno y que es lo malo y respecto a esto no hay una forma única de entenderlo. Las opiniones suelen variar en función de las circunstancias, las creencias o las maneras de pensar del momento.

6.- Haz lo que quieras.
Lo importante es que cada uno haga lo que tenga que hacer siguiendo sus propios principios. Lo importante es hacer las cosas por convencimiento propio y escaparse de las cosas que acaban influyendo en las decisiones. Es decir, se trata de estar convencido interiormente.

Marc

Desde mi punto de vista, las personas somos libres, pero también tenemos una serie de normas que hemos que cumplir y eso hace que no seamos del todo libres. Por un lado, somos libres, pero responsables de nuestros actos, somos libres en cuanto a nosotros mismos, siempre y cuando no nos dejemos manipular y llevar por los demás. Somos libres si no nos dejamos llevar por la vergüenza innecesaria de ser diferente y vestir o actuar diferente, somos libres si no tememos expresarnos como somos realmente, somos libres, pero para ser libre, hay que atreverse a ser libre, hay que estudiar y conocer el mundo para poder elegir, porque de eso se trata la libertad, elegir y saber elegir. Pero si no se sabe entre que se puede elegir entonces nunca vas a ser libre, pues nunca vas a saber que elegir.

Por otro lado, no somos libres ya que no existe la libertad total, ya que nuestra libertad termina o debería terminar donde empieza la ajena, aveces lamentablemente y otras veces afortunadamente no estamos solos y vivimos en una sociedad donde hay ciertas normas que cumplir por ejemplo: en el trabajo, en la escuela…

Stuardo

Us vaig a parlar d’un tema que em té desconcertat. Des de que sóc petit, a casa i a l’escola m’han ensenyat que vivim en una societat democràtica. Jo entenc la democràcia com que una persona pot tenir els seus ideals i expressar-los públicament sense haver de ser castigat o boicotejat només pel fet de tenir-los.

Per això, em té confós el fet de que quan es fan vagues hi hagi unes persones anomenades piquets informatius que actuen d’una manera ben estranya.

Pels que no ho sàpiguen, un piquet informatiu és aquell que et ve a informar dels motius pels quals es fa vaga, dels beneficis que té fer-la i del component insolidari que té no fer-la. El seu nom ho diu clarament. Això és totalment democràtic i legítim.

No obstant, el que jo he pogut veure de totes les vagues que s’han fet des de que tinc memòria és que els piquets actuen d’una manera ben diferent a la que en teoria haurien d’actuar. Si obres la teva tenda en un dia de vaga perquè no hi estàs d’acord, t’obliguen a tancar el local aquell dia. Si no els fas cas et poden trencar vidres i muntar aldarulls. La pregunta és la següent: Aquest acte és democràtic?

A més, les estadístiques que surten als mitjans el dia següent no són verdaderes i tenen molt poca credibilitat. Perquè si t’obliguen a fer una cosa que no creus que està en els teus ideals i ho fas obligat, no et poden incloure amb la gent que ha fet vaga.

Jo personalment, com ja he expressat en el principi de l’article, estic molt desconcertat. Crec que no és un acte gens democràtic. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui i d’actuar com vulgui (dintre d’uns límits legals). Els piquets informatius doncs, actuen com dictadors, i també actuen il·legalment. Precisament vivim en un món en constant canvi, penso que s’haurien d’adaptar al món actual, un món que s’esforça dia a dia perquè la gent tingui dret i paraula. Pel que fa a drets anem bastant bé. Però si volem que la nostra paraula sigui escoltada i presa seriosament, cal que ens hi esforcem i que no hi intervinguin factors externs per “convèncer´´ a la gent. Finalment, només dir que segons el meu parer, les vagues perden el seu sentit si els piquets intervenen d’aquesta forma.

Marc

Sóc en Jofre i fins i tot aquest nom, com a tothom li passa, no l’he triat jo.

El meu caràcter, la meva personalitat, els meus gustos i les meves aficions també han estat, fins ara, influenciats pels altres, sobretot per la família, els amics, l’escola i l’entorn en general. Vaig anar a l’escola La Immaculada, la mateixa on van anar també el meu avi, els meus pares i oncles i la meva germana, dit així sembla que sigui per tradició, però és més que res per convicció.  Amb cinc anys em van apuntar a futbol, però quan ets tan petit no saps què és un joc col·lectiu, hi vam anar junts gairebé tots els nens de la clase a futbol-sala. La raó més important era que “els nens han de fer esport i si és en un poliesportiu millor, així no passaran fred”. Quan ja feia primària em van portar a l’esplai perquè els de casa creuen que la canalla ha de conèixer altres nois i noies fora de l’escola i ha d’educar-se també en un àmbit més lúdic. També em van fer conèixer i participar en totes les festes populars, la nostra família no s’en perd ni una! m’han ensenyat a defensar les tradicions catalanes i estimar la nostra terra.

En entrar a l’institut vaig començar a experimentar un canvi en general i sobretot era conscient que aquest canvi l’estava triant jo, notava més llibertat per decidir qualsevol cosa. Els amics van canviar, de futbol-sala vaig passar al futbol gran, vaig deixar l’esplai, em vaig tallar els cabells (sempre l’havia dut llarg) i aquest estiu he començat a anar amb moto. M’adono que cada cop sóc més protagonista del que faig o vull fer.

En conclusió, a mesura que et vas fent gran canvies i te n’adones del que realment t’interessa i t’importa, i això et permet reorientar la teva vida cap al camí que veritablement vols seguir, però agraint el passat.

Jofre Matamoros Bosch

Libertad, es difícil explicar lo que es, coloquialmente hablando, diríamos que la libertad es la capacidad que tiene el ser humano de poder obrar según su propia voluntad, a lo largo de su vida. Por lo que es responsable de sus actos. Todos somos responsables de nuestros actos, y cada uno de nosotros es libre de juzgar, pero únicamente a uno mismo. Nadie puede creer que tiene la libertad de juzgar a los demás, cada persona es como es y ninguno de nosotros deberíamos intentar cambiar a los demás, ya que juzgando, lo que hacemos es intentar que las personas rectifiquen y se parezcan más a nosotros mismos. Todos cometemos errores, somos humanos y esos errores dan pie a los demás, para empezar a juzgar. Hay personas con diferente color de piel que nosotros, que hablan diferente, visten distinto, y normalmente, cuando las vemos, juzgamos.

Una consideración filosófica es la de Isaiah Berlin, que señala una importante diferencia entre la libertad positiva y la libertad negativa. Por ejemplo, la libertad de la opresión y la libertad para desarrollar el potencial propio. Estos dos tipos de libertad son, en realidad, las que se reflejan en la Declaración Universal de los Derechos Humanos. La ética filosófica señala que la libertad es inherente al hombre, es un dato fundamental originario de la existencia humana, fundamentado en la autoconciencia y la responsabilidad moral.

Llegando al final, solo se puede decir que es una gran injusticia ser juzgado por personas que deberían fijarse más en sus problemas que en los de la otra gente. Espero que este mundo, pueda llegar a cambiar.

Clara

La Danza Tribal Fusión es un estilo de danza que deriva de la danza oriental (danza del vientre). Es una danza muy sensual, que con mucha dedicación, saca lo mejor de la femineidad de nuestro cuerpo, sobretodo en la mujer.
Se trata de cordinar el movimiento de rodillas y pies, brazos y manos, cabeza y mirada trabajando y jugando a la vez con la disociación de pechos, hombros y cadera, adquiriendo así en nuestra figura un flujo parecido al de una serpiente.

Recuerdo que cuando inicié las clases, me veía muy antinatural, pues tenía el cuerpo bloqueado y mis movimientos se veían muy forzados. Poco a poco he ido descubriendo lo maravilloso que es aprender estas técnicas y combinaciones prácticas de las combos, estiramientos y relajaciones de mi musculatura, con las cuales estoy ejercitando y desarrollando muchos músculos antes dormidos, aumentando mi fuerza interior y autoestima, y debo reconocer que también me está presumiendo un poco.

Muchas veces, cuando estoy bailando, curiosamente mi mente relaciona la libertad de mi cuerpo con el movimiento de muchos elementos de la naturaleza, por ejemplo, pienso que como el recorrido de las olas sobre la superfície del mar, es el recorrido de mis dos hemisferios sobre el eje central de mi cuerpo, motor de movimiento y armonía.

http://www.youtube.com/watch?v=9S-RlRP7fbg

Celia.

Cada persona tenim una forma de pensar i d’actuar molt diferent a les dels demés. Aquestes característiques personals poden agradar o no als altres I reconec que si des que vas néixer has sigut d’una manera, costa molt millorar o canviar la manera de funcionar. I encara més si tu et penses que el que fas esta bé, si tu així ets feliç encara que a la resta de gent molesti.

Però hi ha persones que són realment molestes, per no dir inaguantables. Que quanta més estona portes al seu costat, més augmenta aquest molèstia, aquestes ganes de dir-li: escolta calla una estona i deixa tranquil·la a la gent.  Però això es complica si a sobre aquesta persona és algú a qui aprecies o estimes, perquè llavors vulguis o no l’has d’aguantar, per molt que et costi.

Però crec que si moltes vegades t’han dit no facis això, o comporta’t d’una altra manera serà perquè hi ha un problema, t’has de plantejar si realment és necessari fer el que tu vols sense tenir gens en compte el que pensen els altres, si a tothom molesta. Per què d’aquesta manera el que aconsegueixes és que la gent s’allunya de tu. Crec que cadascú ha d’actuar tal i com vol actuar, i pensar lliurement el que vol, però fins uns límits.

Alba