LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des que un mateix neix, és digne d’existir i de ser. Tot ésser viu ha de poder ser digne de conservar la seva pròpia dignitat, això va lligat a la llibertat. Sí que tothom és lliure quan neix, però hi ha persones que perden aquesta llibertat i, quan passa això, normalment perden també la seva dignitat: els esclaus.

Crec que hi ha humans que es creuen superiors a d’altres humans, quan això no és així; tots els humans hauríem de ser tractats per igual. Dic dignitat sobrehumana, perquè hi ha humans que tenen molt creguda i potenciada la seva dignitat i creuen que poden aixafar la dels altres. La persona que fa això realment està perdent tota la vertadera dignitat; la dignitat de ser, de néixer, de ser humans tots per igual.

Penso en la llibertat que crec que tenim els humans. A vegades ens sembla insuficient: molts cops tenim obligacions i les complim, ja que som morals i molts cops potser no ens ve realment de gust decidir el que hem de fer. Però, encara que no ens vingui de gust, ho acabem fent, ja que si no ho féssim, seria com no fer el que toca, el que la societat pensa que has de fer. I si ho deixes de fer, ja ets diferent i et poden criticar. Tant de bo algun dia la gent actués a cada moment com volgués i no amb la influència dels altres, perquè realment la gent es deixa portar per l’opinió d’altres persones i ningú és lliure del tot.

Els éssers humans sí que som responsables de la nostra llibertat, ja que som lliures d’escollir els camins que hem de triar al llarg de la nostra vida i per això, hem de pensar de quina manera ens afectarà el camí que escollim. Sí que som responsables! Vol dir que nosaltres tenim a càrrec nostre el camí que podem arribar a triar. Si es tria un mal camí, només la persona i la gent que l’envolta, com ara la família i els amics molt propers, patiran les conseqüències.

Des de fa bastant de temps que porto donant-li voltes al tema, i és que no és perquè tingui algun tipus d’obsessió amb la llibertat ni res semblant sinó més aviat que no hi crec, i per més que m’expliquin punts de vista en els quals la llibertat és irrefutable, no em convenç de cap de les maneres.

Vivim simulant una falsa llibertat, creiem que el nostre camí és totalment decisió nostra mentre que en el nostre camí nosaltres influïm ben poc. Sí és cert que pots guiar cap a una meta el teu viatge però malgrat això no seràs lliure, més aviat seràs una persona més guiada per una societat. I és que si parlem de llibertat us ho puc permetre quasi tot, però dir que aquesta societat és lliure no, ja que sempre la societat exerceix un pes invisible sobre les nostres decisions, amb això no vull dir que jo sigui una espècie de súper savi i estigui fora d’aquest pes que ens fa suportar la societat sinó més aviat al contrari, jo sóc com tots vosaltres i també sense adonar-me caic en aquest joc que ens fa jugar la societat.

I arribats en aquest punt de l’escrit crec que va essent hora que us digui el perquè crec que vivim un falsa llibertat, el perquè? Simple. Vivim en un món de tòpics i amb tòpics no em refereixo a fets com que una persona que és de religió islàmica és un terrorista, sinó que em refereixo a les imposicions en forma de convencionalismes, un exemple clar és quan es diu que el color blau és per a nens i el rosa per a nenes, i així podria estar escrivint línees i línees d’exemples, però bé, això ja seria anar-se’n del tema.

Crec que les imposicions que ens vénen donades des de petits són les que ens fan viure una falsa llibertat, ja que en venir-nos imposades des d’abans que nosaltres tinguéssim ús de la raó, fan que ignorem gran part de les possibilitats que se’ns brindarien en ser realment lliures. No serem lliures fins que no siguem capaços de trencar amb les imposicions donades, cosa que és tan difícil que jo dubto viure en una llibertat real.

Guillem

Actualmente hay muchos textos e escritores del pasado que nos dicen quienes somos, unas personas libres que podemos elegir nosotros mismos el camino que queremos para nuestra vida.

No todo el mundo lo es, hay esclavos e incluso hay religiones que someten a la mujer a hacer lo que la familia y el marido quiera sin dejar que ella escoja las decisiones que ella quiere tomar en su vida. Estas personas que no pueden expresarse libremente por más que tengan bienes materiales no son del todo felices, la libertad es una de las pocas cosas que no se puede comprar.

Todos deberíamos de ser dueños de nuestras propias vidas, sin dejar que nadie tome las decisiones por nosotros, solo uno mismo es consciente de lo que le conviene. Aunque muchas veces nos dejamos llevar por los demás y hacemos cosas de las cuales nos podemos arrepentir. Sabemos que para conseguir lo que uno quiere tiene que luchar por más obstáculos y barreras que hayan, tenemos que conseguir lo que deseamos sin miedo a  lo que pensarán  los demás.

Dunia

Som a falta de quinze dies per a la LLIBERTAT i no puc desitjar-ho més. Arriba l’estiu i amb aquest fet comença una nova etapa de la meva vida. Després de cinc anys a l’ESO començaré a fer el que realment m’agrada i vull fer, és un pas difícil i la veritat és que es podria dir que tinc una mica de por. Canviar d’institut i no conèixer a ningú és complicat, però sé que no tindré problemes per integrar-me.

Per fi ho veig tot amb una altra mentalitat i he comprès que si no estudio, qui surt perjudicat sóc jo i que m’he d’esforçar si vull tenir opcions per al futur. I així ho faré.

Tinc molt clar que desprès d’aquest propers tres mesos de desfàs i descontrol, per celebrar el final, em centraré en general perquè és pel meu bé. És un canvi de vida i l’espero ansiós.

Pau

Qué es la libertad? Al igual que yo, creo que muchos tienen o tenían el concepto de  que  es hacer lo que te venga en gana. Pues bien, la verdad es que gracias a las clases de “ética” me he dado cuenta que la libertad es una palabra que contiene muchos ideales y valores.

Llevamos todo el curso hablando sobre la libertad. En casi cada clase abrimos un debate sobre esta. Cuando ya crees que lo tienes todo bien claro la siguiente clase te hace replantear todas las ideas y conclusiones a las que habías llegado en la clase anterior.

En este momento lo único que tengo claro es que la libertad física ( hacer lo que quieras cuando quieras) esta muy relacionada a la de pensamiento, porqué mi opinión es que en esta sociedad llena de prejuicios y obligaciones en la que vivimos, nunca puedes ser del todo libre, y aunque lo seas, siempre serás esclavo de tu conciencia y tus valores éticos.

Bueno, esto es un tema muy extenso y difícil, ya que cada uno tiene su punto de vista. Por este motivo lo seguiré dejando en las clases del Altes, donde espero resolver este “revoltillo”  de ideas.

Nicole

Jueves día 12 Marzo,  he visto volar a un pájaro en clase y me ha venido a la mente una frase que mucha gente dice en algunas películas o incluso en alguna ocasión. He oído decir demasiadas veces la dichosa frase diciendo que les gustaría ser libre como un pájaro, poder volar como un pájaro, poder ir donde uno quiera volando como si fuese un pájaro; y la verdad es que estoy cansado de oír ese “deseo”, por así decirlo, tantas veces cuando un pájaro no es libre de ir donde quiera.

Al menos a mí me parece que un pájaro, desafortunadamente, no es libre de volar donde él quiera. Se ve obligado a obedecer al calendario de la naturaleza y debe ir a zonas concretas para poder estar con los suyos. Con eso me refiero a la migración de una gran parte de las aves en ciertas estaciones y periodos de tiempo durante todo el año. También tengo entendido que los pájaros no suelen ir por sí mismos, sino que van en grupo. Por lo que, dicho esto, no entiendo por qué tanta gente tiene la costumbre de hacer dicho comentario de ser libre al igual que se supone que creen que son los pájaros, pues el animal más libre del planeta es el ser humano que, por desgracia, está acabando con la maravillosa vida que la naturaleza se había tomado tantos milenios en crear y cuidar.

Recuerdo haber pensado querer ser un águila o algún ave por el estilo, un animal veloz, ágil, feroz y, por si fuese poco, perspicaz y temido por muchos. Sin embargo, ahora que ya he visto como es la vida en esta etapa que es la adolescencia es posible que haya visto otra forma de ver la vida. Soy consciente del estereotipo de se ha ido creando con el tiempo sobre la rebeldía en la adolescencia o el típico cambio de humor repentino… A pesar de dichos cambios, realmente me siento muy confuso aún con la vasta información de hoy en día sobre cualquier cuestión que pueda tener. Supongo que aún no he tenido la oportunidad de ver la opción de “libertad” que cierta parte de la gente busca o desea. Ciertamente no me gustaría ser un pájaro por su limitada libertad, pero si me viera obligado a elegir un animal definitivamente elegiría el zorro; aunque ese ya es otro tema distinto al principal.

Después de lo comentado, me gustaría destacar el hecho de estereotipar las ideas sobre los animales, pues no son más que pequeñas partes de la felicidad que aspiramos a tener después de tanta rutina y tanta supuesta tecnología que nos sirve para avanzar aún a coste de la vida del planeta.

Enric

La llibertat és un aspecte que considero essencial a les nostres vides. Podem sentir-la o no, però sempre està allà. Fins i tot les obligacions estan compostes d’aquesta. Prendre una decisió és actuar segons el que tu vols, i estàs triant tu; complir o no amb les obligacions que se t’imposen. Sí que és cert que si no fas el que se’t mana hauràs d’assumir les conseqüències que et comporti, ja que has sigut tu qui ha triat fer el que has fet.

Un exemple és l’estudi: molts adolescents ens queixem de que no volem estudiar però som nosaltres qui decidim fer-ho. Igual que hi ha persones que no estudien, per mandra o per motius personals, i són ells qui hauran d’assumir el que això els hi suposi; com ara presentar-se a les recuperacions.

Jo penso que el problema està en que la majoria ens queixem de que volem ser lliures i som nosaltres mateixos qui ens ho impedim, per por d’haver d’assumir les conseqüències que ens comportaria actuar lliurement.

Només nosaltres triem com actuem i som com volem ser, però cadascú mana sobre la seva vida i això pot suposar un excés de responsabilitat sobre un mateix. En aquest moment és on sovint decidim renunciar a ser lliures.

“Fer el que un vol és llibertat, i que t’agradi el que fas és felicitat”. No hem d’oblidar mai que la llibertat és imprescindible però que el més important en aquesta vida es ser feliç.

Mònica