LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Una llei és una norma jurídica dictada pel legislador, en què es mana o es prohibeix alguna cosa d’acord amb la justícia. Si no s’obeeixen aquestes normes, la persona serà sancionada.

La nostra societat està regulada per una sèrie de lleis i normes. Totes aquestes, s’han de respectar perquè en cas contrari, la persona estarà obligada a ser castigada. Aquestes lleis ens ajuden a separar el que és bo del que és dolent dins d’una societat. Per això, sense les normes no podríem conviure en pau, ja que tothom faria el que volgués i més d’una persona sortiria perdent.

Moltes de les lleis imposades són injustes per algunes persones, per això moltes vegades m’agradaria viure en un món completament lliure, sense lleis i que les persones busquessin la seva pròpia harmonia. Però estar en un món sense cap llei seria impossible, ja que no totes les persones tenen el benefici d’ajudar a altres i no tothom fa actes bons. Per tant, no penso que les lleis estiguin lligades a la llibertat d’una persona.

Que seria del món sense les lleis? Aquesta és una de les preguntes que moltes vegades em faig a mi mateix. Penso que la societat seria completament diferent de la d’avui, molta gent faria actes malèfics i dolents, i no serien castigats. Les persones no s’ajudarien entre elles i hi hauria un caos immens en el món.

La meva conclusió és que les lleis són essencials per tenir un món just i castigar a les persones que no fan actes bons dins d’una societat. Les persones sense cap acte dolent es beneficiaran per elles mateixes i les persones que són dolentes amb els altres o fent actes malvats, tindran el càstig que es mereixen.

El dissabte passat vaig anar a Barcelona amb la família, i dins el pàrquing de Plaça Catalunya vàrem veure un grup de nois africans carregats amb sacs molt grosos i corrent, com fugint o amagant-se d’algú. Li vàrem explicar a la meva germana petita Alícia, que eren els del “top manta” amagant-se de la policia perquè està prohibit vendre al carrer sense cap llicència.

A mitja escala de sortida vàrem sentir molts crits al darrera nostra i de sobte, ens vàren avançar esverats els nois africans, perseguits per un grup d’homes forçuts, vestits de carrer, aporrant-los i escridassant-los violentament. Ens vàrem quedar enganxats a la paret molt espantats i gairebé ens aixafen, de fet, a mi un d’aquests homes em va trepitjar.

Fora al carrer, hi havia un furgó de la guardia urbana i uns quants dels africans enmanillats i envoltats de policies uniformats que els prenien els sacs i els empenyien de molt mala manera dins el furgó. La gent del carrer cridava indignada als policíes i als homes forçuts de la policia secreta, queixant-se de la violència amb la que havíen dut a terme aquesta detenció, que no hi havia dret, que els nois no feien mal a ningú.

Jo entenc perfectament que la venda il.legal perjudica als comerços que sí que paguen impostos per poder vendre els seus productes i que cal evitar que això passi, també entenc que els productes que venen els “top manta” són d’imitació de marques que han hagut de pagar molts diners per elles, però la solució no crec que sigui maltractar a aquests pobres nois d’aquesta manera, posant també en perill als ciutadans que circulen tranquil·lament. Els cops de porra no calien, els nois no s’hi tornàven, només fugien i em van fer molta pena..

Anna Cuevas Sabaté

La Llei Sinde (Llei d’Economia Sostenible), és una llei que, bàsicament, prohibeix les descàrregues il·legals per Internet de música, pel·lícules, sèries… A causa d’aquesta llei, s’han tancat moltes pàgines web que la majoria de nosaltres utilitzàvem sovint. El debat està en si aquesta llei és, o no, adequada per a tots nosaltres.

D’una banda, molta gent es queixa perquè fins ara, havien pogut seguir sèries o escoltar música sense restriccions, i això és una cosa de la qual no se’ns ha de privar. A més també es pot considerar que això és una llei abusiva, ja que no ens deixa veure lliurement el que volem.

L’oposat a aquestes idees, són els que pensen que aquesta llei està molt bé perquè així els artistes que facin la seva feina, cobraran perquè els altres la vegin. Però al cap i a la fi, si no hi fossin aquestes pàgines, tota la gent que coneix la seva obra la coneixeria igual? En la meva opinió, amb aquestes pàgines, tot el que fa la gent s’estén i això fa que tothom ho reconegui més. Per mi és un error que es faci aquesta llei.

Jofre Mañosa