LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Lamentablemente  la tecnología está invadiendo todos los rincones de nuestros hogares, y  hace que los niños y  la juventud actual  estén apartando de sus vidas  aquellos juegos que hacían felices a nuestros antepasados (padres, abuelos, tíos, etc.),  juegos que ayudaban a  desarrollar  una gran imaginación, creatividad, agilidad y sobre todo accesibles para todos.

Algunos de ellos son:

• Las canicas: Este juego consiste en hacer un hoyo en el suelo y en  tratar de insertar las canicas utilizando el dedo pulgar, y el ganador se queda con las del perdedor. En este juego se utilizan caninas o tapas de botellas. Suelen jugar dos personas como mínimo.
• El trompo: Consiste en hacer girar el trompo y cogerlo con la mano mientras baila. El que lo tiene más tiempo bailando es ganador.
• El aro: Consiste en utilizar un aro y correr detrás del mismo, haciéndolo girar con la ayuda de un palo o varilla.

Estos y otros muchos juegos hacían que los niños se integraran con facilidad en la sociedad.

Hoy en día, nos vemos en la necesidad de incentivar a la sociedad a no dejar en el olvido aquellos juegos inolvidables que hacían pasar ratos felices y siempre en compañía de amigos.

El Minecraft és un videojoc de construcció, té dues maneres de joc, de construcció lliure, i de construcció amb supervivència. Es va crear al 17 de maig del 2009, després va ser més elaborat i es va publicar al 2011.

Aquest joc és jugat per molts jugadors, ja que és un joc de mode lliure i no has de seguir una història o unes missions. El minecraft està disponible per Android, iOS, Xbox 360, Xbox Live Arcade, PS3, PlayStation Vita, PlayStation 4.

La primera manera de jugar, que és del mode creatiu, utilitzes la teva imaginació, tens una sèrie de materials, tots ells quadrats i construeixes el que vols. Amb el mode de construcció lliure s’han arribat a fer estructures molt treballades, mapes que han estat construïts en sis anys i mapes que des de que va començar el joc encara es construeixen.

La segona manera de jugar és supervivència, la primera proba que has de superar és la primera nit, ja que has de buscar materials, menjar, eines, i a part, a la nit surten monstres que t’ataquen i morts. En aquest mode de joc també has de construir, però hi ha maneres de jugar diferents.

Pots ser inventor, pots utilitzar redstone, que és un material per fer circuits elèctrics, fabricar portes automàtiques, vies per vagonetes, granges automàtiques, etc.

També pots ser nòmada, no fas casa, tens els materials i eines que necessites i vas a explorar el mapa, així pots trobar moltes estructures generades pels mapes o pels mods, que són expansions que poses.

Ser habitant d’una casa, implica construir-ne una, també pots ocupar una casa d’un poblat, o temples. Si construeixes una casa pots construir lliurament, necessites material, com fusta, pedra, vidre, troncs, etc. També pots construir una granja, amb animals i amb horts, que poden ser de patates, pastanagues i blat, així tens menjar infinit, així series habitant i granger.

I també pots ser miner, et fas una petita casa amb un magatzem gran per emmagatzemar tots els materials que obtens, i a prop de casa teva comences a construir una mina, a les mines surten monstres, ja que és fosc, així que si poses llum no sortiran. A les mines pots trobar diferents minerals, com carbó que és important per cuinar i per poder fondre materials; també hi ha ferro, important per les armes i eines; or, important per elaborar pocions; redstone, en el que es fabriquen circuits elèctrics; lapislàtzuli que és un tint i serveix per les pocions; maragda, i per últim diamant, que és un dels minerals més difícil de trobar en comparació els altres i és important per les armes i eines, ja que duren més i són més forts.

Hi ha vegades que fas coses sense sentit o sense pensar-hi gaire, simplement perquè t’ho estàs passant bé. Però moltes vegades aquesta diversió pot acabar en desastre i la teva dignitat per terra.

Doncs bé, això em va passar l’any passat a classe, just en aquells cinc minuts que ens deixen lliures els professors per descansar i poder refrescar-nos una mica…

L’any passat, jo em portava molt bé amb una companya de la classe. Però aquest any ja no hi és perquè s’ha hagut d’anar de l’institut. Amb aquesta noia m’ho passava sempre molt bé.

Un dia, estàvem molt esverades perquè era la primera classe després del pati i ens vam inventar un joc, que ara em faria vergonya, però no en aquells moments, que no hi pensava. Es tractava de veure qui pujava abans a la classe. Era una ximpleria, però, a vegades, sense adonar-te’n, ets feliç i no t’importa estar fent el ridícul.

I aquell dia va ser diferent. Normalment arribàvem les dues alhora, però aquella vegada jo em vaig entrebancar i vaig caure. En aquells moments vaig sentir molta vergonya. No volia aixecar el cap perquè no volia veure en cap moment les mirades de la gent. No volia respondre a ningú si m’havia fet mal o no, simplement vaig sentir que la meva dignitat va caure per terra, literalment.

Avui us vull parlar sobre els videojocs. M’agraden molt ,fins al punt que em puc considerar “gamer”, i estic fart d’aquella gent que critica tant als videojocs. perquè des del meu punt de vista són positius.

Gràcies a ells, i deixant de banda les classes d’aquest idioma, tinc un nivell d’anglès bàsic, ja que la majoria de jocs no estan traduïts al castellà ni al CATALA. Em diverteixo sanament, quan em sento i jugo amb qaulsevol amic riem i ens ho passem bé. He après a valorar la música instrumental, i he après quin tipus de música et posa nerviós o et relaxa. M’allunyo dels vicis dolents de la joventut d’avui en dia, com les drogues, la deliquència, etc. Exercito molt més el cervell que quant veus la televisió ja que la majoria de jocs són de estratègia i has de pensar. He conegut gent extraordinària que si no hagués jugat a videojocs no hagués conegut mai. I també adquireixo habilitats mentals, reflexes, coherència. També aprenc història i altres coses.

Una altra cosa és que també m’han ensenyat valors com: Que sempre hi ha una opció de guanyar (Yu-gi-ho), que has de lluitar pel que vols (Naruto), que l’amistat és la major força de l’univers i que tots units som més grans (Digimon), que si t’esforces arribaràs a ser el millor en lo que et proposis (Pokemon), que has d’arreglar el teus errors siguin lo greus que siguin (Card Captor Sakura), que l’equip és lo més important (Inazuma eleven), i tot i que el camí sigui molt difícil has de continuar endavant i superar les adversitats (One piece).

La tecnologia no és dolenta, l’us que en fem d’aquesta sí. I el temps que li dediquem també. No és bo passar-se hores i hores jugant… sol… a la meva habitació. Com en molts altres aspectes s’ha de fer un us racional. Rauxa i seny català. I no hem de deixar de banda totes les altres opcons d’oci; el cinema, la música, viatjar, xerrades amb companyia de bons amics i amigues, l’esport i el Barça, és clar.

Per tot això els videojocs son una bona base per gaudir de totes les altes opcions d´oci.

Fins i tot s´ha creat a Barcelona una carrera universitària de dissenyador de videojocs.

Vers que les grecs van inventar el cargol i les primeres operacions matemàtiques, nosaltres com a hereus seus hem anat evol.lucionant tecnològicament fins arribar als ordinadors, internet i videojocs. Qui sap fins a on arribaran els nostres hereus? No ho sap ningú, o potser l´unic que ho sap ara es l´Esteve Jobs, sigui on sigui,

Jesús Valera

Aquest cap de setmana vaig jugar un torneig amb amics. Sí, no era de futbol ni de bàsquet ni res, era d’un joc d’ordinador. Al principi pot semblar estrany un torneig d’un joc d’ordinador però sí, existeixen. L’objectiu pot variar, per exemple, un objectiu és anar a la base de l’enemic contrari, agafar una bandera i tornar, un altre és trencar una peça d’un monument de l’equip rival, també està un que és matar-se uns els altres, etc. És la primera vegada que hi participo en un torneig així i és una gran experiència. Sobretot has de treballar en equip, ajudant als amics i quan aconsegueixes guanyar, és una recompensa gratificant. El treball en equip és bo, ajudes a altres persones per aconseguir un bé comú i tothom es sent bé. S’ha de pensar en els demés, per exemple, una persona en solitari no és gaire bona però quan estàs en grup sí. En definitiva, ens hem d’ajudar entre tots per sortir endavant.

Àlex

Molts cops durant el cap de setmana em passava que quan trucava per quedar amb alguns amics em deien que no podien, però més aviat era que no volien perquè preferien quedar-se a casa jugant a la play3 amb els seus jocs de guerra. A mi això em feia moltíssima ràbia perquè molts cops em quedava sol avorrit sense fer res de res. Els meus amics em deien que em comprés la play3 però jo no sóc d’aquestes coses jo prefereixo sortir amb bicicleta o anar a la muntanya. Però em vaig adonar que també hi havia jocs de cotxes i a mi sempre m’han agradat, i perquè no em passes sempre el mateix vaig decidir comprar-me-la des de aquest moment que a vegades em passo hores jugant, i quedo menys ara que quan no en tenia. Aquestes màquines ens aïllen del món i dels nostres amics, però tot i així ho passes tant be jugant que no ho canviaries per res. La play3 em serveix molt per no avorrir-me quant no tinc res a fer. Fins i tot jugo a els jocs de guerra que tant odiava. Però també he de vigilar de no jugar massa perquè diuen que si hi jugues masses hores pots tenir malt de caps.

Pol