LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Sovint em pregunto per què hi ha gent que es dedica a crear coses inútils. Deuen tenir molt temps lliure o potser es pensen que es faran famosos, encara que sigui per inventar andròmines. Un exemple d’això el podem trobar en les aplicacions per a mòbils. És veritat que existeixen moltes apps pràctiques i interessants, però d’inútils n’hi ha unes quantes! Aquí us deixo uns exemples:

Ghost Detector consisteix en un radar que se suposa ens va mostrant els fantasmes que ens envolten.

Amb Coin Flip pots triar cara o creu, llençar una moneda i deixar una decisió en mans de l’atzar.

Traductor animal  és un traductor per a parlar amb animals.

Dream Buster grava els teus somnis. Bé, enregistra el que dius mentre dorms amb una gravadora que s’activa quan percep un soroll.

Cat Thing et permet, prement un botó, obtenir sons de gats. El més curiós és que aquests sons no els fa un gat, sinó un humà.

Clic Clac ens mostra una pantalla d’un color i hem de prémer els seus costats. Hi ha un comptador que va indicant quantes vegades cliques.

La llista podria ser molt més llarga, però a fi de què? Alguna aplicació inútil he provat a la meva vida, no especialment aquestes, perquè te la descarregues pensant que servirà per alguna cosa i no és així. El que no entenc és l’objectiu que es proposen els inventors d’aquest tipus d’aplicacions.

Àlex

Ahir, vam anar al Saló de l’Ensenyament per orientar-nos una mica més i guiar-nos al nostre futur. Jo desde petit sabia que havia de fer i que volia ser: carrera universitària (passant per batxillerat) d’Enginyeria Informàtica. Però aquest any se m’han trastocat els plans. Les notes no han sigut les desitjades i he perdut les ganes per estudiar. He decidit que no vull fer batxillerat, ja que tinc unes ganes inmenses d’estudiar el que més m’agrada i no fer assignatures complicades que no em serviran de molt.

Allà al Saló hi havia una zona on et feien petites “entrevistes” per orientar-te i va estar genial. Vaig entrar a una sala i hi havia una dona molt maca. Vaig explicar-li que era el que m’agradava i junts vam buscar les opcions que hi havien. Vam buscar a la web de la Generalitat de Catalunya i hi havien un grau mitjà i un grau superior que era exactament el que m`encantava. Les assignatures eren fantàstiques i m’agraden molt. Aleshores vam mirar les escoles on feien aquests cicles formatius i mala sort la meva que només hi ha una escola pública on es fagi, que es a Mataró. La dona era molt simpàtica, agradable, amable… Em va guiar el futur, com si d’una vident es tractès. He de donar-li les gràcies perquè és una persona magnífica i espero veure-la un altre dia. 

Vam anar rondant per allà on hi havien coses increïbles: un robot que feia el cub de rubik, un simulador virtual, entre d’altres. Crec que es una sortida fantàstica on et pots guiar més o menys per una cosa i m’ha servit de molt. Espero que faci el que faci em vagi molt bé i pugui treballar/estudiar el que m’agrada: la informàtica.

Àlex

Molts pensareu que el que estic a punt de dir són tonteries, i que el moodle facilita molt la feina. Però segur que també hi haurà gent que pensi com jo, gent que cregui que estàvem millor sense el moodle. Entre altres coses serveix per penjar treballs i feines i que el professor les pugui avaluar d’una manera més senzilla. Fins aquí tot bé, els problemes venen quan estàs a casa i has d’enviar un treball, però pel que sigui el magnific moodle decideix que no te’l deixarà enviar. Els primers dies si et passava això no hi havia problema, però ara que se suposa que ja el sabem utilitzar a la “perfecció” ja no hi ha “excusa”.

Un dels altres problemes es que els professors et poden posar deures per dissabte o diumenge (això ens ha passat a la classe d’informàtica), una cosa que abans del moodle era impensable.

De tota manera ens hem d’adaptar a les noves eines i metodologies, en el fons si funciona no està tan malament.

Marc

Molts cops durant el cap de setmana em passava que quan trucava per quedar amb alguns amics em deien que no podien, però més aviat era que no volien perquè preferien quedar-se a casa jugant a la play3 amb els seus jocs de guerra. A mi això em feia moltíssima ràbia perquè molts cops em quedava sol avorrit sense fer res de res. Els meus amics em deien que em comprés la play3 però jo no sóc d’aquestes coses jo prefereixo sortir amb bicicleta o anar a la muntanya. Però em vaig adonar que també hi havia jocs de cotxes i a mi sempre m’han agradat, i perquè no em passes sempre el mateix vaig decidir comprar-me-la des de aquest moment que a vegades em passo hores jugant, i quedo menys ara que quan no en tenia. Aquestes màquines ens aïllen del món i dels nostres amics, però tot i així ho passes tant be jugant que no ho canviaries per res. La play3 em serveix molt per no avorrir-me quant no tinc res a fer. Fins i tot jugo a els jocs de guerra que tant odiava. Però també he de vigilar de no jugar massa perquè diuen que si hi jugues masses hores pots tenir malt de caps.

Pol

Fa dos anys es va crear una aplicació per telèfons mòbils molt senzilla, que envia missatges de text a través d’internet, el WHATSAPP. Aquesta aplicació ha creat una revolució de la comunicació per escrit a tot el món.

Aquesta aplicació ha sigut la que ha tingut més èxit en tota l’historia, ja que 1.388 milions d’usuaris l’utilitzen només a Espanya. Permet enviar imatges, vídeos, notes de veu, contactes, la teva localització desde qualsevol part del món i evidentment missatges de text, es com un chat d’ordinador però al mòbil.

Generalment es va crear per missatges d’empresa però la gent que el té l’usa per comunicar-se a totes hores de manera corrent. S’ha convertit amb la “joguina” de la meva generació i la gent fa un gra massa del seu ús. Estem tot el dia connectats al mòbil.

Guillem

-No pot ser, no pot ser!!- L’Emma, la Marta, la Sandra i jo estavem dels nervis, les cames ens tremolaven, no ens ho podíem creure, tot aquell esforç intensiu durant tres dies se n’havia anat en orris.

Això va passar la nit abans de presentar el nostre treball de crèdit de síntesi. Ja gairebé havíem acabat el treball, però unes hores abans l’ordinador se’ns havia apagat per falta de bateria, i anteriorment no havíem guardat l’arxiu en què estavem treballant. En aquell moment de desesperació vam arribar a pensar que hauríem de tornar a fer gairebé tot el treball un altre cop.

Després d’haver buscat el treball a totes les carpetes de l’ordinador, a la paperera, al buscador d’arxius i gairebé tots els llocs possibles, el vam trobar. S’havia guardat a l’apartat “Equipo”, cap de nosaltres va entendre exactament per què, però vam suposar que abans de que s’apaguès l’ordinador, l’arxiu s’havia guardat automàticament. Vam tenir una sort increïble, vam saltar d’alegria com unes bojes. Després d’aquella mala passada ens vam poder tranquil·litzar, vam guardar el treball en dos USBs i vam anar a sopar.

Aquell dia vaig aprendre dues coses: 1. Els ordinadors de vegades poden ser lents i ens fan perdre temps, però en aquest cas ens havia salvat un arxiu que ni tan sols haviem guardat. 2. HEM DE GUARDAR TOT SEMPRE A L’ORDINADOR, I A UN USB TAMBÉ!

Nina