LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa pocs dies vaig veure un vídeo en el que a quatre els hi feien un experiment en el que a cada dona li feien una sessió fotogràfica professional com per sortir a la portada d’una revista. Uns especialistes les maquillaven, les pentinaven i els hi deien com posar-se per fer la foto. Després un expert en el Photoshop va retocar les fotos perquè sortissin perfectes.
Quan els hi van ensenyar el resultat final van quedar al·lucinades. Una deia que era tan perfecte que ni tant sols s’assemblava a ella, una altra que les seves pigues li donaven caràcter i si no estaven ja no sabia ni qui era ella. Una altra deia que algú altre et maquillés, et pentinés i et digués de quina manera havies de posar el cos, i després de treure les imperfeccions, després de tot això no et quedava molt de lo que realment ets. És així com sempre es volien veure elles, perfectes, però ara que ho havien vist, es preguntaven el per què. Sempre quan havien vist a una revista a famosos i models havien dit “oh jo també em voldria veure així” però, qui es veu així realment?

En comptes d’intentar ser una persona que no som hauríem de sentir-nos còmodes amb el que som i treure el millor de nosaltres mateixos. Una cosa que tothom hauria de tenir en la ment és que és normal ser crítics amb el nostre cos i que a vegades no el tinguem com ens agradi, però hem de pensar que “l’ideal” simplement no existeix.

Anna