LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El divendres passat ens van fer un taller de 2 hores sobre l’economia de guerra. El taller el feien desde la comissió Dindori, així que va vindre una noia d’aquesta comissió i també una noia de la organització per la pau en la qual Arcadi Oliveres és el president.

Encara que va durar dues hores, el taller va ser força entretingut. Vam començar a les 9:30 amb la presentació, la primera noia ens va explicar bàsicament la funció de la comissió Dindori i quines activitats oferien, mentre que l’altra noia ens va fer una visita rápida per la web de l’organització i va explicar una mica els projectes que tenien pensat dur a terme. Després ens vàrem aixecar i ens va separar en dos grups per a representar cada un un concepte diferent, al meu grup ens va tocar representar la pau i als altres la no pau.

La següent activitat va ser posar-nos en fila, desordenada, però una fila al centre de la clase, deien una frase i havíem de posicionar-nos a una banda o altra de la clase segons si estavem d’acord o no ho estavem amb el que deien.

En acabar aquesta activitat ens van pasar un capítol del documental Ahisma que tractava temes com l’economia de guerra on hi sortien persones molt importants com el mateix Arcadi Oliveres parlant sobre aquest tema. A part d’això ens van presentar unes dades bastant esgarrifants tenint en compte la pobresa actual i la crisi que patim.

Aquest taller m’ha fet reflexionar sobre tot el que passa arreu del món, qui se’n beneficia i el més important, qui ens diu la veritat i com ens la diu.

David

El otro día vi un documental acerca de la segunda guerra mundial, en el cual se reflejaban todos los hechos de la bomba atómica en Hiroshima y yo me pregunto ¿Cómo puede ser capaz el ser humano de provocar semejante tragedia?

Los animales se matan entre si, pero por supervivencia. Sin embargo, los humanos, nos matamos entre nosotros por ambición e insatisfacción. Es verdad que somos la especie más racional, que nunca estamos satisfechos y siempre queremos más. Pero yo pienso que tirar la bomba atómica, sabiendo los daños que puede producir, no solo en el impacto, sino las en consecuencias posteriores, (radioactividad, cáncer, enfermedades) es una bestialidad, salvajada, crueldad y todo lo que le quieras llamar.

Es una incógnita lo que pueda llegar a pasar en los siguientes años, ya que si hace menos de un siglo el hombre fue capaz de crear y hacer uso de la bomba atómica, no sabemos de lo que seria capaz con la nueva tecnología, con la que una bomba actual puede llegar a ser inmensamente más grande que la bomba de la segunda guerra mundial. La verdad es que si seguimos así, pronto nosotros mismos acabaremos con la existencia de la humanidad. A esto mencionado se refirió Einstein diciendo “Si me preguntáis como será la tercera guerra mundial, no lo se, pero en cuanto la cuarta, a palos y pedradas”. Pienso que es una vergüenza que nosotros destruyamos este mundo por nuestra insatisfacción.

Seyde

Ahir a la nit vaig veure una pel·lícula que es deia “Black blood” i que tractava de una guerra entre Estats Units i Somàlia. Quan es va acabar van posar el crèdits i estava escrit que aquesta pel·lícula estava basada en fets reals, també estava escrit que a la realitat en aquesta guerra havien mort 1000 somalis i solament 19 nord-americans i llavors va ser quan em vaig sorprendre i em vaig preguntar tres coses, la primera era “per què hi han tantes guerres sense sentit en el món” i la segona va ser “com pensen els nord-americans respondre a totes aquestes morts per part seva” i la última “com es poden infravalorar d’aquesta manera les vides humanes”. Llavors també va haver una cosa dins la pel·lícula al qual feien herois al americans i no als somalis quan ells havien causat més morts que els altres i vaig dir-me “això és injust, com els líders mundials poden permetre aquestes matances?”. Va ser llavors quan li vaig preguntar al meu pare, “per què hi han aquestes guerres”, i ell em va contestar “per culpa del interessos territorials”. Però em vaig quedar igual i pensant el mateix “quina estupidesa”.

Pau

Ahir a la nit vaig veure un documental a la televisió que parlava sobre Wikileaks. Wikileaks és una organització sense ànim de lucre que publica documents confidencials filtrats per persones anònimes. Publiquen documents, imatges i vídeos que perjudiquen als governs de molts països, però un dels que n’ha sortit més mal parat ha estat el d’Estats Units.

Wikileaks va fer públic un seguit de vídeos dels soldats nord-americans a la guerra d’Iraq. En un d’aquests vídeos es pot veure com uns soldats d’Estats Units que patrullen Bagdad en helicòpter maten a un grup de gent que passejava pel carrer. Entre aquest grup de persones n’hi havia dos que treballaven per una televisió internacional, eren l’objectiu dels soldats. Desprès d’acabar amb la vida d’aquestes persones innocents, els dos soldats es felicitaven entre ells. A més a més, just desprès d’aquest atac, és pot veure com una furgoneta es para per ajudar a un ferit. En la furgoneta hi anaven un pare i els seus dos fills i els americans els ataquen un altre cop, i com si fos un videojoc, el tiroteig es celebra.

Aquest fet em va sorprendre molt i em vaig preguntar perquè ho feien. Vaig descobrir que ho feien per diversió i per presumir davant els seus companys. Comparteixo l’opinió de Julian Assange, director de Wikileaks, quan diu que les persones abusen del poder que tenen per fer mal a innocents.

Espero que amb tota aquesta documentació publicada per Wikileaks no tant sols els governs deixin de fer el que fan sinó que els soldats siguin conscients que estan jugant amb la vida de gent innocent. Reflexionem que mentre jo estic escrivint això i vosaltres ho esteu llegint, gent innocent segueix morint en nom de la guerra.

Gerard

PD: Si voleu mirar el vídeo (min. 26) aquí teniu l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3292490/Wikirebels