LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’altre dia mentre mirava el facebook vaig veure un vídeo que em va commoure molt.

Aquest vídeo tractava sobre un noi que anava passejant pel carrer fins que veia a una persona menjar algo. Aleshores ell anava on estava la persona i li demanava si li podia compartir un tros del seu aliment ja que tenia molta gana, però tots deien que no, ja que era el seu menjar i l’havien pagat amb els seus diners. Fins que va veure a un sense sostre. El noi, li va demanar un tros de la seva pizza i l’home sense cap problema, igualment que li costés molt d’esforç aconseguir menjar li va donar.

Això demostra que en aquest món, la gent més generosa és la que menys té.

Laia

Ara farà uns dies vaig tornar a mirar una pel·lícula titulada “Siete almas”.

Ben Thomas, el protagonista d’aquesta pel·lícula, està deprimit i turmentat per un error del passat on un accident de cotxe va endur-se la vida de 7 persones (inclosa la seva dona) i el va deixar com a únic supervivent. És aquest l’esdeveniment que el porta a voler-se matar, no sense abans decidir a qui donar els seus òrgans. Ben intenta compensar el seu error i es fa passar per un empleat d’hisenda, ajudant així a 7 desconeguts escollits que necessiten ajuda desesperadament, ja sigui financera, mèdica etc. Les set ànimes que ajuda són: el seu germà, donant un lòbul pulmonar; una treballadora de serveis socials, donant part del seu fetge; un entrenador d’hoquei júnior, a qui dóna un ronyó; una dona que esta sent maltractada per la seva parella, que ajuda donant-li una nova llar on viure a ella i als seus fills; un venedor de carn vegetarià que és cec i li dona els ulls i una dona amb una estranya malaltia al cor, de qui s’acaba enamorant.

La veritat és que sempre que veig aquesta pel·lícula se’m posa la pell de gallina, té un argument impactant i un final emotiu al morir ajudant a la dona de la qual s’enamora. La sola idea de pensar que hi ha persones que donen parts del seu cos desinteressadament per tal que altres puguin viure, és fascinant i admirable. Quan vaig acabar de mirar aquesta pel·lícula vaig pensar en la sort que tenia comparat amb totes aquelles persones i en la fortuna que tenim d’estar envoltats d’aquests petits herois que han salvat a tanta gent.

Marta